Aquests són els passos de Junts pel Sí cap a la independència després de l'acord amb la CUP
El pacte d'aquest dissabte entre Junts pel Sí i la CUP permetrà començar a aplicar ja el full de ruta cap a la independència de la candidatura de CDC, ERC i els independents. L'“estabilitat” pel que fa al procés sobiranista que la CUP brindarà a Junts pel Sí fa preveure que els passos a seguir a partir d'ara no diferiran molt dels nou punts cap a la independència que Junts pel Sí va presentar durant la campanya electoral. “El que les urnes no ens van donar ho hem hagut de corregir en la negociació amb la CUP”, va dir aquest dissabte Artur Mas.
Està per veure si al llarg d'aquests divuit mesos de 'desconnexió', la CUP, mitjançant la participació de dos dels seus diputats en els “espais de deliberació” de Junts pel Sí, aconsegueix introduir part del seu ideari de desobediència i de sobirania econòmica, tal com va fer amb la declaració independentista del passat 9 de novembre. La declaració incloïa el rebuig explícit a l'autoritat del Constitucional i a l'aplicació de la LOMCE o la 'llei mordassa'.
Dels nou passos de Junts pel Sí cap a la independència, dos ja s'han complert, tot i que no al 100%. El primer, les eleccions del 27-S, havien de brindar un “mandat explícit” dels ciutadans per començar el procés d'independència. L'independentisme va aconseguir una majoria de 72 diputats al Parlament, però el 48% dels vots. El segon pas era la declaració d'inici del procés d'independència, que també incloïa un annex social no previst inicialment.
Amb el tercer pas, comença el procés constituent català. En concret, Junts pel Sí preveu començar a elaborar un projecte de Constitució per Catalunya, amb un pes important de la societat civil per blindar-se de les més que possibles impugnacions del Govern central. En paral·lel, el Govern de Carles Puigdemont haurà de començar a posar en funcionament les estructures d'Estat com la Hisenda catalana, sempre “amb voluntat de diàleg i acord amb l'Estat”, segons va dir en campanya electoral Carles Viver i Pi-Sunyer, l'arquitecte jurídic del pla de Junts pel Sí.
Un cop estiguin a punt les estructures d'Estat, Junts pel Sí preveu la proclamació del nou estat català per part del Parlament. El sisè i setè pas són l'elaboració i aplicació de les lleis de transitorietat jurídica -una mena de llei fundacional de l'Estat català- i la llei del procés constituent català. Posteriorment se celebrarien unes eleccions constituents per triar un Parlament que elabori la Constitució definitiva del nou Estat català. El novè i últim pas és l'aprovació en referèndum de la Constitució catalana.
