Símptoma TVE

La nova tongada de canvis polítics en els serveis informatius de TVE es beneficia d’una extremada sensació d’impunitat. Les protestes passen i la intervenció partidista dels mitjans públics es converteix en norma.

El Partit Popular té poques manies. És una intervenció correctora de les que ja havia fet des queva tornar al poder el 2011. Ara es tracta d’assegurar-ne la conservació en les municipals i autonòmiques de maig i en les legislatives de la tardor.

Els esforços per a dotar la ràdio i la televisió públiques d’un estatut de neutralitat i independència van tenir un breu instant d’èxit durant els governs de José Luis Rodríguez Zapatero.

Havien hagut de passar vint anys des que el primer estatut de RTVE, el 1980, havia reformat per a la democràcia les emissores creades sota el franquisme, però les havia deixat sota l’autoritat dels governs. Ara hi tornen a ser de ple, sense necessitat d’haver hagut de reformar l’estatut de 2006.

La majoria absoluta del PP a totes les cambres i nivells de poder ha desbordat el sistema d’equilibris establert, des dels més alts tribunals fins a l’estatut de l’audiovisual públic. La por de perdre aquesta posició de domini polític porta a acabar de malbaratar el prestigi i la posició de TVE.

Els canvis recents en la direcció de l’emissora pública i la intervenció conseqüent en els serveis informatius és un nova mostra d’intervencionisme i d’arbitrarietat. Símptoma de desinterès, menyspreu i irresponsabilitat per un patrimoni públic.

Tots guanyen

La notícia dels resultats de l’Estudi General de Mitjans ha estat diferent a cada diari. Els mitjans davant l’EGM fan com els partits davant les eleccions. Tots hi guanyen. Els resultats són desiguals, però cadascun fa notícia del detall que més li convé.

Cap problema si fos en un espai publicitari, però l’espai informatiu té unes regles que es vulneren en interès propi. És una pràctica molt arrelada que no resol cap problema, ni ajuda a la credibilitat.