Ada Colau demana la dimissió de Margallo i preveu una resposta “pacífica i democràtica”

L'alcaldessa de Barcelona, ​​Ada Colau, ha seguit des de la zona de personalitats la manifestació independentista de la Diada a Barcelona, ​​encara que ha evitat aparèixer al costat dels líders independentistes a primera fila. Colau ha arribat a la capçalera de la manifestació acompanyada del primer tinent d'alcalde de Barcelona, ​​Gerardo Pisarello, i de l'alcaldessa de Badalona, ​​Dolors Sabater. L'alcaldessa s'ha situat a la zona reservada per a les autoritats institucionals, al costat de l'escenari situat entre l'Arc de Triomf i el Parc de la Ciutadella, tot i que ha evitat situar-se al mateix lloc en el qual es trobaven els dirigents independentistes, com l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, el vicepresident, Oriol Junqueras, i diversos consellers.

Els manifestants que s'han concentrat a Barcelona, Tarragona, Lleida, Berga i Salt van abandonant els carrers. Per cinquè any consecutiu, milers de persones s'han mobilitzat a favor de la independència.

Comencen a arribar les primeres xifres oficials de participació. A Barcelona, segons la Guàrdia Urbana, hi han participat 540.000 persones, mentre que a Salt han estat 135.000. Les concentracions s'han dissolt però l'ambient festiu continua pels carrers de les poblacions. A aquesta hora també arrenca la manifestació de la CUP i el conjunt de l'Esquerra Independentista a Barcelona.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha considerat aquest diumenge que un referèndum d'autodeterminació per a Catalunya és la “gran oportunitat” perquè Espanya surti del bloqueig polític en què està instal·lada des del desembre.

En declaracions a TV3 després de participar a la concentració de Salt de la Diada, Puigdemont ha dit que “estem moralment obligats a mantenir la petició [del referèndum] fins al final”. Amb tot, el president ha avançat que si el Govern segueix negant el referèndum “de manera unilateral”, les institucions catalanes seguiran amb el pla independentista. “Mantenim la possibilitat de fer possible el que els ciutadans ens han demanat. El 27-S Catalunya va decidir emancipar-se i és el que farem”, ha asseverat.

L'expresident de la Generalitat, Artur Mas, ha assistit per primera vegada a la manifestació independentista convocada per l'ANC i Òmnium. “Aquest any sí, en tenia moltes ganes”, ha expressat l'actual president del Partit Demòcrata Català (PDC), que en els últims quatre anys havia seguir les mobilitzacions des del Palau de la Generalitat per preservar el seu paper institucional al capdavant del Govern. Enfundat en una de les samarretes blanques de l'organització i amb el punt groc a la mà, Mas ha viscut la concentració des de la primera fila del Passeig Sant Joan de Barcelona.

Els presidents de l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, han celebrat que milers de ciutadans hagin tornat a prendre els carrers per la Diada. “No estem cansats, tenim més força que mai”, ha proclamat Cuixart davant de milers de persones al passeig de Sant Joan de Barcelona.

“Volem guanyar la república catalana per poder trobar el nostre lloc entre les nacions lliures del món”, ha dit Sànchez. Per la seva banda, Cuixart ha afirmat que la República catalana “es construeix amb els que han sortit al carrer i amb els que no”. “Tots formem part d'aquest país. La nostra república és la de la fraternitat. La república catalana es guanya a les urnes i es construeix al carrer”, ha conclòs.

Sànchez també ha instat Govern i Parlament a “posar les urnes” per culminar el procés sobiranista. “Acceptarem el resultat d'un referèndum per la independència”, ha afegit.

Barcelona ha estat l'últim dels cinc escenaris de lectura del manifest d'aquesta Diada. L'encarregat de llegir-lo ha estat el cineasta Pere Portabella, que va participar a la Diada de 1976 a Sant Boi de Llobregat i també ha acudit a l'acte que En Comú ha celebrat aquest migdia.

“Defensem el futur del nostre país sense anar contra ningú”, ha dit Portabella. Davant d'un passeig de Sant Joan ple a vessar –igual que a Tarragona, Lleida, Salt i Berga–, Portabella ha recordat que el suport popular a un referèndum sobre la independència “s'ha demostrat més que majoritari”. “Tots els sobiranistes que defensen el dret a decidir tenen l'obligació de treballar perquè el mandat democràtic sigui una realitat”, ha afegit.

Un cop ha finalitzat Portabella els manifestants de les cinc ciutats han tornat a escenificar el “batec” col·lectiu.

A les 17.14 h, les campanades de la Seu Vella de Lleida han donat el tret de sortida a una nova manifestació massiva de l'independentisme català. La lectura d'un manifest comú ha donat pas després al “batec” conjunt, l'acció de moure tots els assistents una cartulina groga de forma compassada, com si fossin els batecs d'un cor. Aquesta acció ha començat a Lleida i es repeteix a continuació a Berga, Salt, Tarragona i Barcelona.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha arribat a la concentració independentista que se celebra a Salt (Girona). Puigdemont ha optat per acudir a la manifestació de la Diada, cosa que no havia fet Artur Mas quan va presidir la Generalitat. El president està acompanyat del conseller de Cultura, Santi Vila, i de la consellera de Treball, Dolors Bassa.

Tots els membres del Govern, excepte el conseller d'Interior, acudiran a les cinc concentracions de la Diada, que se celebren a Barcelona, Tarragona, Lleida, Salt i Berga. També hi aniran la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; i els diputats de Catalunya Sí que es Pot, Albano Dante Fachin i Jéssica Albiach.

Milers de manifestants independentistes comencen a ocupar els seus llocs per participar en les cinc concentracions convocades simultàniament per l'ANC i Òmnium a Salt, Berga, Tarragona, Lleida i Barcelona. La multitud va omplint poc a poc els trams, com és el cas del Passeig Sant Joan de Barcelona, tal com s'aprecia en la fotografia, enfundats en les samarretes blanques de l'organització i la majoria d'ells estelada en mà.

En què consistirà aquest any l'acció prevista per la manifestació convocada per l'ANC i Òmnium?

L'acció independentista començarà a les 17.14 h a Lleida, amb el tret de sortida en forma de campanades de la Seu Vella, la catedral de la ciutat. Tot seguit, es farà una salutació i es llegirà la primera part d'un manifest comú. Després sonarà una cançó instrumental que marcarà el ritme de l'acció. Els assistents a la mobilització aniran aixecant uns punts de cartolina que se'ls hauran repartit prèviament. L'objectiu és simular el batec d'un cor de manera compassada. Berga s'encarregarà de prendre el relleu a Lleida, seguit de Salt, Tarragona i, finalment la capital: Barcelona. A cada punt l'acció es durà a terme amb el mateix ordre: introducció del presentador, lectura d'un manifest i simulació del batec.

Quan els cinc punts hagin acabat el batec, a cadascuna de les ciutats escollides es llançarà un coet, que donarà peu a un batec comú al ritme de la música mentre que les colles castelleres presents a les diferents manifestacions aixecaran uns pilars que simbolitzen els Pilars de la República Catalana. Cada ciutat representa uns determinats valors. Barcelona, per exemple, on llegirà el manifest el cineasta independent Pere Portabella, és la “República de les llibertats, la seu històrica de la sobirania i la capital de la República Catalana”.

Xavier Domènech dóna el tret de sortida a la construcció del nou partit dels comuns sobre la memòria de la primera Diada després de la mort de Franco. “Hem de saber construir-nos com a espai electoral però també com a alternativa de país per a les classes populars”, assegura el líder d'En Comú Podem. La formació ha reiterat la seva proposta per un referèndum pactat gràcies a les aliances a l'Estat: “No hi ha espera que valgui però tampoc hi ha pressa que valgui”.

Crònica d'Arturo Puente.

Llegeix-ne més...

La cap de l'oposició, Inés Arrimadas (Ciutadans), ha criticat aquest diumenge el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el govern de Mariano Rajoy per “alimentar la confrontació” entre Catalunya i Espanya. “Ells gaudeixen amb la confrontació i nosaltres el contrari, busquem el diàleg”, ha afirmat Arrimadas abans de la paella popular que Ciutadans ha organitzat a Premià de Mar amb motiu de la Diada.

Arrimadas ha carregat especialment contra el president Puigdemont: “Per governar Catalunya no es tracta de veure qui és més independentista”. El líder del partit taronja, Albert Rivera, no ha acudit a la paella ja que aquest diumenge es troba en un acte de campanya de les eleccions gallegues a Vigo.

El president d'Òmnium, Jordi Cuixart, considera en aquesta entrevista que fer distincions entre els que volen una República catalana podria trencar la unitat del sobiranisme. “Les entitats han de garantir que el procés és transversal, interclassista i intergeneracional. I, els polítics, han de fer de polítics”, afirma. “Si dic que Convergència és sobiranista ningú fa un titular, però sí dic que els comuns també ho són, llavors sí. Em sembla injust”.

Llegeix-ne més...

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; el conseller de Salut, Toni Comín; i el líder del PSC, Miquel Iceta, han participat a l'homenatge a Barcelona al president xilè Salvador Allende en l'aniversari de la seva mort. Aquest 11 de setembre es compleixen 43 anys del cop militar encapçalat pel dictador Pinochet que va enderrocar la democràcia xilena.

Catalunya, per acció o omissió, és al centre de la política espanyola. I els grans partits saben, encara que no ho reconeguin, que una solució a Espanya precisa d'una solució a Catalunya. Per això són tan importants les iniciatives que intenten establir ponts. Des de la reivindicació del dret a decidir, del referèndum, fins a noves propostes federals o confederals que puguin ser creïbles.

Llegeix-ne més...

El coordinador general del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, ha fet una crida als partits que no estan a favor de la independència a “defensar la democràcia perquè les institucions catalanes l'han posat en risc”, en l'acte que ha celebrat el PP català aquest diumenge amb motiu de la Diada.

“Davant del radicalisme de l'independentisme l'única resposta són idees clares”, ha dit, i ha acusat el Govern de desconnectar de les seves responsabilitats i de dividir i separar la societat catalana en funció del seu suport o no al procés sobiranista. El PP, que juntament amb Ciutadans no ha participat en els actes institucionals, ha llegit un manifest a l'avinguda Josep Tarradellas de Barcelona en què han demanat al Govern que “abandoni el radicalisme” i lideri la recuperació econòmica a Espanya.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha dit aquest diumenge que espera haver convocat unes “eleccions constituents” per la Diada de l'any que ve, en la qual Catalunya, ha subratllat, es trobarà en el “trànsit entre la postautonoia i la preindependència”.

Així ho ha afirmat en una roda de premsa amb corresponsals estrangers al Palau de la Generalitat, en què ha calculat que, “a finals de juliol” de 2017, el Parlament ja hauria d'haver acabat els treballs que s'ha marcat la majoria independentista de Junts pel Sí i la CUP per aquesta legislatura.

Llegeix més...

La Roser Rius ha agafat aquest diumenge el mateix tren al qual va pujar fa exactament 40 anys, entre Barcelona i Sant Boi. Com la Roser, aquell dia llunyà de 1976, milers de persones van arribar-hi des de diferents punts de Catalunya per celebrar la primera concentració permesa a la Diada després de la mort de Franco. Llavors, la Roser va pujar al tren com a militant de la Lliga Comunista Revolucionària, militància per la qual havia estat a la presó els mesos previs a la manifestació, condemnada a 3 anys per associació il·lícita. Avui ho fa com a orgullosa militant de Procés Constituent i Barcelona en Comú.

“Pots fer-me una foto, ja no estic en la clandestinitat”, accepta rient. La Roser recorda la importància de la mobilització d'aquell 11 de setembre de 1976: “Cada pas que es feia era una conquesta inimaginable, i aquella concentració va ser un pas determinant. La Transició va ser dolenta, però sense aquella lluita hauria estat molt pitjor”.

Les coses han canviat molt des de llavors, tot i que les reclamacions que la Roser porta a Sant Boi, no tant. En Comú Podem celebra avui un acte a Sant Boi en record de la històrica Diada, al qual de ben segur es parlarà de procés constituent, sobirania i autodeterminació. “A diferència d'altres comunistes, que consideraven que l'autodeterminació era burgesa, nosaltres reivindicàvem Andreu Nin i ja reclamàvem l'autodeterminació. I ja veus, 40 anys després la seguim demanant”, explica. Com la majoria de cares visibles de Barcelona en Comú, a la tarda la Roser anirà a la manifestació de l'ANC.

La representació del partit d'ultradreta Plataforma per Catalunya (PxC) a l'ofrena floral al monument de Rafael Casanova ha estat rebuda amb esbroncades, xiulets i crits de “fora, fora” i “independència”. Alguns dels polítics del partit ultra han respost cridant “catalanitat és hispanitat”.

El president de PxC, August Armengol, ha afirmat que Rafael Casanova “era un català hispànic, com nosaltres, no com ells”, en referència als manifestants que han escridassat el partit. Qui també ha realitzat l'ofrena floral ha estat l'anterior líder de PxC, Josep Anglada, en aquest cas al capdavant del partit ultra que ha fundat després d'abandonar PxC, SOM.

El líder d'En Comú Podem al Congrés, Xavier Domènech, ha celebrat aquest diumenge la primera Diada en què participa la formació En Comú i ha llançat dos reivindicacions. D'una banda, el diputat ha explicat que la jornada d'avui ha de servir per “dir prou a les agressions del PP a l'autogovern català”, i també per “proclamar la necessària llibertat del poble de Catalunya”. Al seu parer, aquesta llibertat es concreta en un referèndum d'autodeterminació i en “començar a construir el país”. En Comú celebra d'aquí a poques hores un acte propi a Sant Boi de Llobregat on reivindicarà el 'catalanisme popular' hereu de la primera manifestació de la Diada després del franquisme, de la qual avui es compleixen 40 anys.

D'altra banda, el líder de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, ha demanat “unitat” de la societat civil catalana i de les forces progressistes de tot l'Estat per respondre al “anticatalanisme” del PP.