“Aquest llibre haurà ofès a la meva assetjadora particular”

Peter James (Brighton, Regne Unit, 1948) és una versió real de Castle, l'escriptor de la popular sèrie televisiva que acompanya la detectiu Kate Beckett. “Un dia a la setmana em fico en un cotxe de la policia de patrulla pels barris marginals de la ciutat”, explica el creador del recentment ascendit a superintendent Roy Grace, de la policia de Brighton, amb vuit novel·les a l'esquena (“totes amb la paraula 'mort' al títol: ”És el logo de la sèrie“, comenta l'autor), publicades a Espanya per Roca Editorial. En aquestes jornades James troba la inspiració per desenvolupar trames, crear personatges, obrir casos. ”M'interessa escriure sobre la naturalesa humana i crec que un agent és qui més la coneix, perquè ningú crida a la policia per coses bones“.

Si és de suposar que l'alter ego de Castle en les seves novel·les és la detectiu Beckett, el personatge de James, Roy Grace, neix de dues fonts: d'una banda, el superintendent cap retirat David Gaylor, de la Divisió de Delictes Greus del comtat de Sussex, que li explica tot el que necessita sobre una investigació; de l'altra, el propi James. “El meu protagonista és una barreja de Gaylor i meva”, explica l'escriptor. “Igual que un periodista busca al món una història per explicar, un policia busca el que està malament. Per a això desenvolupa una forma de pensar molt metòdica que li permet col·locar totes les peces d'un trencaclosques sospitant de tot i, alhora, posseeix també un pensament creatiu, que li permet imaginar el que pot haver passat”. La influència personal de James en el seu personatge aporta qüestions emocionals: “Tot allò que no funciona a Brighton!”, exclama.“Des dels abusos en els parquímetres fins el mal funcionament de l'hospital. Té gràcia perquè precisament el director de l'hospital se’m va queixar per criticar el mal funcionament del seu centre de salut: 'estem millorant molt”, em va dir. I és veritat. Això vol dir que les crítiques serveixen per a alguna cosa“.

James subratlla que la crítica social està present en totes les seves novel·les. “Em baso en el món real, en problemes reals que afecten la societat i que no estan ben resolts: parlo del tràfic d' òrgans humans i de gent que mor esperant una donació, de víctimes de violació, de pedofília, de drogues... No són crims que, com se sol creure, es relacionin exclusivament amb les classes baixes, hi ha molts diners pel mig”. James forma part de la Comissió de Drogues de Sussex i té clar que és difícil lluitar contra la droga a la situació en què ens trobem actualment. “Crec que si es legalitzessin certes substàncies no augmentaria necessàriament el nombre de consumidors i sí baixaria el nombre de robatoris per aconseguir droga”.

Patrullant la ciutat

De les mil i una anècdotes que ha viscut com a observador en les patrulles policials, compta divertit una a que la parella de policies amb la qual viatjava va tractar que un grup de 10 joves borratxos deixessin de beure al carrer per estar prohibit. “Les patrulles no porten armes de foc i aquells nois no pensaven deixar de beure al carrer”, recorda James. “Els reforços anaven a trigar massa temps i la cosa s'estava posant molt lletja. No sabia si sortir corrent o què fer, la veritat. Llavors els xavals van preguntar qui era jo i els polis van dir que era de l'FBI. Em vaig quedar al·lucinant, però la veritat és que tots van sortir gairebé per potes. Resulta que jo tenia una mà a la butxaca i van pensar que amagava una pistola...”

Esquivar la muerte narra un cas d'assetjament a una diva de la cançó ficada a actriu (es creuen que es poden permetre qualsevol cosa!). James coneix bé el món del cinema, ja que ha treballat com a productor amb actors tan famosos i diferents entre si com Al Pacino, Robert de Niro, Elisabeth Taylor, Penélope Cruz, Peter Sellers... “Sé perfectament fins on poden arribar els egos de certes estrelles”, assegura, recordant un passatge del llibre en què Gaia, l'estrella mediàtica de la novel·la, mira la televisió convençuda que qui parla es dirigeix exclusivament a ella...“ Hi ha personatges que, per por de ser atacats, exigeixen que es tanqui un centre comercial sencer perquè van a anar de compres i resulta que diuen per Twitter el lloc i l'hora a la que aniran...”

Retrats psicològics

Gaia (pseudònim ben triat per a una celebrity com la de la novel·la) pateix l'assetjament d'una fan. Una dona que es dedica a col·leccionar tot el que arreplega de la seva diva i està convençuda que la seva idolatrada la necessita... James traça un retrat psicològic meticulós d'aquesta fan extrema en base a la seva convivència amb psicòlegs professionals (“ sol ser gent que de nens no van rebre cap afecte per part dels seus pares i busquen un substitut a qui estimar”, explica) i a la seva pròpia experiència. Fa 11 anys en una llibreria de Manchester una lectora d'uns 30 i escaig anys no va parar de somriure-li. Una setmana després la va tornar a veure a Bristol, dies més tard a Essex... Per fi va rebre un mail en què li deia que li agradava com li somreia. “Vaig cometre l'error de contestar”, diu James. L'assetjament es va anar intensificant i durant cinc anys apareixia en tots els esdeveniments relacionats amb els seus llibres: “Comprava tants que no m'estranya l'èxit de vendes”, fa broma ara, a toro passat. Fins que la seguidora li va enviar fotos en què apareixia ell a casa seva, o en un restaurant... fotos privades. I va trucar a la policia. “Si no et mata, no podem fer res”, li va dir el seu amic superintendent, David Gaylor. Al final la fan es va enfadar obertament amb James perquè no la va reconèixer després d'un canvi de look...! “Però va acabar dient-me, textualment: 'he decidit perdonar-te'. Fa dos anys d'això i no he tornat a saber d'ella”.

Malgrat tot, Peter James, que declara que li encanta el tracte amb els seus fans (no fanàtics!), no perd el bon humor: “Segur que se sent ofesa per la trama d'aquesta novel·la [publicada el 2012 al Regne Unit], però no ha tornat a aparèixer. És més, sé de quatre fans que estaven convençuts que la història estava 'dedicada' a ells”.

És gent estranya, capaç de pagar 150.000 euros per un vestit utilitzat per Madonna i, quan aconsegueixen accedir (pagant) a una zona VIP i creuar-se amb la seva diva no atrevir-se a dir-li res. És gent obsessionada... Què passa si coneixen el seu ídol i aquest es comporta amb mala educació? Aquests fans viuen convençuts que són els seus herois els que es desviuen per ells i no sabem com poden reaccionar! Poden intentar matar... La línia que separa la passió de l'odi és molt fina i l'amor es pot convertir en obsessió i, d'aquí, en odi.“

“El que més por fa és enfrontar-se a algú irracional perquè vol dir que no pots entendre la seva manera de pensar”, reflexiona l'escriptor. “Justin Bieber i la seva nòvia Selena Gómez van ser amenaçats per un tipus armat que assegurava que Déu li havia dit que ell es casaria amb l'actriu... Qui pot entendre a aquest home?”