El fiscal demana penes de 5 anys i mig per als 20 acusats d'assetjar el Parlament
La Fiscalia de l'Audiència Nacional demana 5 anys i 6 mesos de presó i una multa de 7.500 euros per a cadascun dels vint acusats pel setge al Parlament de Catalunya el juny de 2011 com a autors d'un delicte contra les institucions de l'Estat en concurs amb un delicte d'atemptat contra l'autoritat.
En el seu escrit d'acusació, la fiscal Teresa Sandoval sosté que “diversos parlamentaris van ser envoltats i increpats per grups de persones que els impedien l'accés al Parlament, mitjançant empentes, cops, llançament d'objectes i insults, creant un temor en la seva seguretat personal”.
Els fets es remunten al 15 de juny de 2011, quan una concentració convocada pel 15M davant el Parlament català va derivar en situacions de setge a més d'una desena de parlamentaris, entre ells al president de la Generalitat, Artur Mas, a qui se li impedir el pas quan viatjava en el seu vehicle oficial, que va ser copejat i sacsejat i va accedir finalment en helicòpter juntament amb altres diputats.
El jutge instructor Eloy Velasco va acordar mantenir imputats a 22 dels acusats de participar en el setge, encara que ara la Fiscalia es refereix a 20 (14 homes i 6 dones), i va destacar llavors que la intimidació a parlamentaris per part d'un grup converteix el que pogués ser una falta en un delicte greu, interpretació que segons van indicar llavors fonts jurídiques podria aplicar per a perseguir els escraches.
En l'escrit d'acusació, la fiscal demana també una multa de 7.500 euros a cadascun dels acusats (1,5 milions en total) i a un d'ells li imputa una falta de danys per haver pintat una creu a la gavardina d'una de les diputades autonòmiques.
En el relat de fets, la fiscal explica que els acusats van protagonitzar una sèrie de “comportaments i actituds violentes i intimidatòries” contra els diputats que tenien com a objectiu impedir la seva assistència al ple, que aquest dia discutia les esmenes a la totalitat dels pressupostos catalans i un projecte de llei de mesures fiscals i financeres.
Narra que “en un context de protesta social davant les retallades prestacionals acordats amb anterioritat pel Parlament”, es va convocar una manifestació sota el lema “Aturem el Parlament. No deixarem que aprovin retallades” (“Aturem el Parlament. No deixarem que aprovin retallades”).
Així, indica que en la nit del 14 al 15, diverses persones van posar “gran quantitat d'objectes, materials d'obra (tanques, formigó, cordes, fustes...) en les portes d'accés” al recinte del Parlament amb l'objectiu d'impedir l'accés a la Cambra.
A la manifestació s'hi van arribar a reunir mil persones i la Policia va bloquejar llavors les portes d'accés i en van deixar una d'oberta perquè entressin els diputats, al voltant de la qual van arribar a concentrar-s'hi unes 600 persones.
Encara que finalment els diputats van arribar a accedir al Parlament en helicòpter i en cotxes policials, la sessió parlamentària es va iniciar amb un retard d'onze minuts i va haver de suspendre mitja hora per donar temps a que arribessin més diputats (el ple es va iniciar amb 70 dels 135 parlamentaris), i finalment es va suspendre fins al dia següent.
L'escrit d'acusació fa un relat individualitzat de les conductes de cada un dels acusats i situa quatre d'ells, Javier Tadeo, Cristóbal Nicolau, Daniele Vinci i Rubén Molina, en el setge al cotxe oficial d'Artur Mas, a qui van tallar el pas i, després de pujar al capó per a donar cops al vehicle, el van sacsejar i li van impedir accedir al Parlament.
Titlla d'“actitud extremadament agressiva” la d'una de les acusades, Marta Pi Morera, qui va empènyer al diputat Joan Boada, i explica com un altre d'ells va impedir el pas a l'invident Josep Maria Llop i Rigol.
A Alfons López i Tena li van robar de la butxaca unes claus i a Ernest Maragall el van envoltar diverses persones que se li van encarar amb actitud hostil, “completament enganxats a ell”, i un dels acusats, Ciro Morales, “va escridassar-lo a escassos centímetres deixant-lo perplex, desorientat i obligant-lo a buscar una sortida per escapar de l'assetjament”.
