Guanyem, segona fase: el repte d'articular la confluència per guanyar l’Ajuntament

Les esperances que suscita l’anhelada confluència que pretén articular Guanyem Barcelona són directament proporcionals a les dificultats que, de moment, s’està trobant. En la darrera trobada del moviment municipalista abans de la gran posada en escena d’avui a les Cotxeres de Sants, hi va haver dos grans moments: el de la sintonia i el del dubte i, en ocasions, fins i tot certes reserves.

El primer el van protagonitzar el gruix del teixit associatiu d’Horta-Guinardó, organitzadors de l'acte, i les seves plataformes ciutadanes, que van demostrar un llarg recorregut de lluites conjuntes. Com passa en tants altres barris de la ciutat, la confluència ja és un fet des d’un punt de vista de l’activisme social. El segon moment, en canvi, es va emmarcar en les intervencions finals, quan alguns dels assistents van dir en veu alta el que ja es percep des de fora. Representants de les CUP van lamentar que Guanyem contemplés l’entrada d’ICV-EUiA, mentre que molts veïns del barri, alguns amb bon record del pas de l’ecosocialista Elsa Blasco per la regidoria del Districte, feien que “no” amb el cap.

Segurament el que es va palpar ahir en aquest barri de Barcelona, on Ada Colau hi va viure els primers 20 anys de la seva vida és un bon mirall de les reaccions que genera la plataforma electoral que, debats a banda, ha despertat un interès colossal en cada una de la dotzena de reunions que ha mantingut amb els barris de la ciutat durant la primera fase de la seva presentació. Superat l’escull de reunir –amb antelació i per golejada— 30.000 signatures de suport, l’horitzó de Guanyem Barcelona són les municipals. “No volem ser només el referent electoral o l’altaveu dels moviments socials, volem interpel·lar tota aquella gent que es mira la política des del sofà”, va dir Colau, apel·lant al 50% del vot que es va quedar a casa en les darreres eleccions a l’alcaldia de Barcelona.

Colau va començar la seva intervenció advertint que no venia a demanar el vot per mirar de trencar amb les lògiques tradicionals. Va animar a la gent a no caure en la temptació de delegar la política –“per evitar que uns altres la facin per nosaltres”— i va carregar contra el sistema de participació ciutadana del que s’han dotat les institucions des que hi ha democràcia. “Ens han donat el dret a la pataleta, però en cap Consell de Barri, ni en cap procés dels que els de d’alt en diuen participatiu, o en cap reforma urbanística podem escollir realment com volem que sigui la nostra ciutat”. En aquest sentit, va lamentar que el gran actiu social que té Barcelona sigui vist més “com una molèstia” que no pas com un motor.

En el torn de preguntes els aplaudiments que fins el moment havia generat la presentació van cedir lloc als dubtes i als recels. “Com penseu fer una gestió municipal realment participativa?”, deia una dona que, assegurava, no haver entès la lletra petita de la proposta. “Per què vosaltres heu de fer una política cobrant un sou, mentre que l’activisme de base sempre ha actuat de forma desinteressada?”. Un jove de les CUP va anar més enllà carregant contra ICV: “Quin paper tindrà Jordi Borja –tinent d'alcalde de l'Ajuntament pel PSUC de 1983 a 1995 i clau en la gestió de l'Àrea Metropolitana de Barcelona el 1987-1991— i fins a quin punt la coalició amb gent responsable de la Marca Barcelona està tancada?”. Un altre senyor, que va confessar haver tornat a creure en política d’ençà de projectes com Podemos i Guanyem, va dir: “Si us assembleu tant, perquè no aneu junts?”

Val a dir que davant les preguntes dels assistents, l’altre portaveu del moviment, Jaume Asens, es va encarregar de respondre les més directes i compromeses, mesurant molt les paraules per evitar donar cap titular. “No volem ser un front de partits d’esquerres, volem ser una eina que articuli la confluència”, deia sense acabar de respondre fins a quin punt estan avançades les converses amb les diferents propostes polítiques. “Intentem innovar, superar lògiques de partits i fer un dispositiu que sigui més que la suma aritmètica dels factors que la componen”, va afegir. Per la seva part, Colau, va mencionar Procés Constituent, Podemos i la CUP com espais amb un denominador comú, però no va obviar “altres formacions amb experiència institucional”, com ICV-EUiA, tot recordat que l’enemic a vèncer és molt poderós, en al·lusió a la dreta. Un comentari que va aixecar un simptomàtic aplaudiment.

I ara què?

Davant les preguntes dels assistents sobre la nova fase que enceta el projecte i els possibles noms de candidats, Colau va advertir que ara cal consensuar els procediments, però tot apunta que malgrat la prudència amb els lideratges que manté el moviment serà l’ex PAH el cap més visible de la formació, que seguirà tenint en l’advocat Jaume Asens i el catedràtic de Ciència Política de la UAB, Joan Subirats, a dos acompanyants d’alçada. Entre els principals objectius de la futura candidatura hi han els de consensuar un codi ètic –“per posar fi als privilegis dels que han governat fins ara”, va dir Colau— o dissenyar “mecanismes que garanteixin la transparència en les institucions i la participació”, tal i com va apuntar Asens.

Amb aquests objectius, avui dimarts, a les 19 hores i a Cotxeres de Sants, Guanyem, en un acte obert a tota la ciutadania, reunirà en una gran cita a diferents actors polítics, moviments socials i gent que ha donat suport a la proposta, amb l'objectiu de començar a definir les principals línies d’actuació i d’organització. L’acte servirà per posar en comú totes les idees i propostes generades fins el moment i començar a construir la candidatura municipalista. Serà el punt de partida d'un procés en què, segons Colau, “els moviments socials, persones implicades dels barris i forces polítiques debatran com començar a organitzar la candidatura als barris”

L'objectiu d'aquest acte és, en definitiva, “passar a l'acció” i iniciar la fase de confluència i de construcció de la candidatura amb la implicació. En paraules d’Asens, “estem davant d’una oportunitat història de poder per fer fora els poders fàctics del govern de la ciutat i les elits econòmiques per construir una ciutat més democràtica, amb mecanismes que garanteixin la transparència a les institucions i la participació de tothom”.

En les reunions que s'han celebrat fins ara es calcula que hi han participat prop de 2.000 persones, que, com al Guinardó, han omplert places i equipaments per escoltar i participar de la proposta. “El que estem detectant són les ganes de molta gent de superar la falsa divisió entre uns que fan política com a professionals i uns altres als quals només se'ls convida a votar cada quatre anys. Guanyem està demostrant que la gent té ganes de participar directament en els temes que l'afecten, reivindicant una manera d'entendre el que és públic més enllà de les estructures estrictament institucionals”, va dir Cloau davant de tres centenars de veïns del Guinardó.

A jutjar per la trobada d’ahir, sembla que la sintonia que genera Guanyem entre les lluites i plataformes dels barris està més que fonamentada. A diferència del que ha passat a la ciutat en el passat, on no sempre les formacions d’esquerra havien seduït i convençut els sectors socials i veïnals més crítics i organitzats, Guanyem té la credibilitat de la trajectòria de les persones que l’integren. Ahir associacions de veïns –com les de Guinardó, Can Baró i Joan Maragall—, assemblees de barri –com l’Assemblea Social Guinardó Can Baró—, cooperatives –com Rocaguinarda—, plataformes de veïns –com Recuperem la plaça Sanllehy o Salvem la torre Garcini— col·lectius en lluita –com el de la ILP de Renda Garantida, Jo Sí Sanitat Universal o Stop Pujades del Transport Públic— o moviments com Procés Constituent —un dels organitzadors principals de l'acte— van dedicar bones paraules a la formació i, més concretament, a Colau. La seva feina a la PAH, per a molts, fa que el que abans era una utopia, ara tingui un horitzó real.