Leonardo Anselmi: “Crèiem que l'elefant ballava perquè estava content, però estava mort de por”

Leonardo Anselmi és director de la Fundació Franz Weber per al sud d'Europa i Llatinoamèrica i coordinador de l'Associació Animalista Libera! Ambdues entitats promouen la campanya Catalunya Lliure d'Animals de Circ, que culminarà aquest dimecres amb l'aprovació al Parlament –amb el suport de tots els grups menys PP i Ciutadans– de la llei que prohibirà l'ús dels animals en circs a tot Catalunya.

Com ha arribat la iniciativa en defensa dels animals del circ al Parlament?

El 2008 vam començar una estratègia d'avançar perquè en algunes ciutats on hi havia molta tradició que hi anessin circs amb animals es prohibís el seu ús. Bàsicament motivats per dues raons: Primer les nostres raons com a defensors dels animals, raons de caràcter ètic, i després tot un altre conjunt de raons que ens vam adonar que responien a interessos veïnals, per exemple. Succeïa molt que els veïns es queixaven de les olors o dels sorolls dels circs amb animals. Aquí trobem els arguments per avançar políticament en l'assumpte, no només amb la conscienciació de la gent. Sí que ens vam adonar que la major part dels ajuntaments començava a estar d'acord amb que els circs amb animals eren un problema a les ciutats.

Un problema de quin tipus?

Pels animals que s'abandonen, que acaben generant una despesa pública molt gran, i també un perill ciutadà molt gran; els que aconsegueixen escapar-se, també generen una despesa pública enorme quan han de ser abatuts o quan han de ser recapturats; o quan es fan inspeccions, això també es cobra uns diners de l'erari públic, sobretot quan no es compleix la normativa i aquests animals han de ser confiscats. L'administració s'ha de fer càrrec d'això, i això és més habitual del que un creu. Llavors vam veure que hi havia tot un seguit d'arguments que anaven molt més enllà de l'ètica, pel que fa al tracte amb els animals, i llavors vam començar a parlar amb els diferents municipis. A dia d'avui tenim 99 municipis catalans que han vetat l'entrada de circs amb animals. Aquests municipis inclouen les ciutats més grans, fins al punt que avui el 70% de la població de Catalunya viu en municipis als quals no es pot portar un circ amb animals. Quan vam passar el 50% de la població vam creure que ja era hora que l'estratègia municipal passés a una estratègia autonòmica i anar al Parlament a dir: la política municipal ja ha parlat sobre això.

Quants circs amb animals hi ha a Catalunya?

Tenim dades molt encoratjadores. Les dades que ja teníem eren que només el Circ Americà tenia residència a Catalunya però des de fa una setmana ens han dit que ja no, pel que no hi hauria cap circ amb animals resident aquí.

I des del món del circ com s'han pres la vostra campanya?

Hi ha postures molt enfrontades en el món del circ sobre això. Hi ha persones que fins i tot creuen que és bo per al circ que ja no es facin servir animals perquè el circ de vegades té un estigma pel que fa a aquesta qüestió. En els últims 50 o 60 anys han passat dues coses molt importants. Una és que els éssers humans vam saber que els animals no són màquines, que poden patir i que nosaltres també som part del regne animal. La resta és que gràcies a la tecnologia hem pogut gravar com es tracta als animals al circ. Abans crèiem que l'elefant ballava perquè estava molt content però en realitat ballava perquè estava mort de por. Si els nens sabessin la forma en què es tracta un animal en un circ no voldrien anar al circ. És evident. Pel que els adults tampoc podem formar part de l'engany d'unes empreses de cara a aquests nens. Aquesta consideració també ens ha de fer reflexionar si no hauríem d'haver-ho fet abans, però mai és tard. Ara per ara Catalunya és un dels referents a nivell internacional pel que fa a tracte d'animals.

Per què creus que Catalunya és referent en la defensa dels animals?

Quan vam fer el debat dels toros el 2010 hi va haver una antropòloga de la Universitat de Valladolid, Mercedes Cano, que va fer una compareixença fantàstica. Havia estudiat per quina raó passava això a Catalunya i és increïble però fins fa quaranta o cinquanta anys Catalunya tenia el moviment naturista més gran del món. Tot el moviment naturista que hi ha a Argentina va ser creat per catalans que van estar per allà. En realitat hi ha una identificació, una identitat. Quan es debatia el tema dels toros em deien que això era identitari i jo deia: sí, sí, els catalans s'identifiquen amb la protecció animal.

I aquesta protecció en què es concreta?

És l'única autonomia de tot Espanya on no pots matar animals a les gosseres. L'animal de companyia, el gat o el gos, aquí té un dret subjectiu, i això és únic a tota la península, s'assembla als altres països d'Europa. A la Rambla s'han reconvertit les parades d'animals, que són una tradició 100% barcelonina que la gent estimava molt, però es va decidir que no era d'aquesta època seguir venent animals vius d'aquesta manera. Pel que fa al tema dels circs en aquest moment a tota Espanya deuen haver-hi unes 130 o 140 ciutats que tenen vetat l'ús d'animals en circs i 99 són catalanes. En tots els codis civils del món –dels països que en tenen– els animals s'igualen a les coses. Hi ha només quatre codis civils que no ho fan i un és el català. Ens queda molta feina per fer, però Catalunya, i sobretot Barcelona, és un dels grans referents mundials de polítiques públiques de protecció animal.

Però en canvi els correbous no s'han prohibit com les curses de braus.correbous

En aquest cas es va donar una multifactorialitat. Per començar que les curses de braus generen més rebuig, perquè són més conegudes. Els correbous van ser coneguts a partir del 2010 quan es van prohibir les curses de braus. Abans, gent en el propi moviment animalista ni tan sols coneixia la seva existència. I gràcies a la ILP dels toros el debat dels correbous es va dur a l'esfera pública, i això és el que ens permetrà abolir els correbous en el futur. A nosaltres socialitzar un fet ens costa molt, no tenim accés als grans mitjans ni capital per posar publicitat. En realitat la primera ILP que a nosaltres se'ns va ocórrer era sobre toros, circs, espectacles amb animals en general, però són coses que no s'assemblaven en res i el debat es mereixia una profunditat. El debat de correbous ja el tindrem. Jo crec que al Parlament saben perfectament que no l'evitaran, no sé si ara o d'aquí a cinc anys. El tindrem quan el rebuig als correbous sigui igual de gran i fort com va ser el rebuig a les curses de braus aquí, quan la gent feia cua per signar aquesta ILP, cosa que no passa absolutament a ningú.

Llavors la lluita animalista necessita unir-se a les tendències socials?

Nosaltres estem constantment al carrer sensibilitzant, però a nivell polític, quan has de prohibir, abolir o reformar alguna cosa, sense suport popular és impossible. Llavors quan sentim que tenim el suport popular per a alguna cosa, ho fem. L'interessant és que la major part de les lleis que portem als parlaments són aquelles que tenen també alguns arguments antropocèntrics a favor. No només els arguments biocéntricos funcionen en aquestes idees. En el cas del circ participem en l'engany de nens, estem posant en perill la seguretat ciutadana, gastem més diners públics... És a dir: hi ha una sèrie d'arguments que també beneficien al ciutadà. I en Libera creiem que la major part de les mesures en favor dels animals beneficien la societat, però és un argument que hem de socialitzar.