Més de 2.500 ultres estan cridats a commemorar el 12 d'octubre a Barcelona
Per a un sector de la dreta espanyola, dissabte segueix sent el Dia de la Hispanitat, denominació que la dictadura va atorgar a la celebració del Dotze d'Octubre i del qual els ultres segueixen fent a dia d'avui motiu d'exaltació patriòtica i de reivindicació del règim. I aquest sector té una radiografia actualitzada en els informes de la Comissaria General d'Informació de la Policia: gairebé 2.600 afiliats a 40 grups d'extrema dreta repartits a dia d'avui per gairebé tot el país.
El nombre d'ultres a Espanya es manté estable durant l'última dècada. No obstant això, la xifra de detinguts el 2013 per delictes relacionats amb la seva militància ha descendit en el que va d'any gairebé un 20%. Segons les xifres policials a què ha tingut accés eldiario.es, en el primer semestre de 2013 van ser arrestats 79 individus vinculats a grups d'extrema dreta, mentre que la xifra mitjana de detinguts per any se situa en 195. Aquests arrestaments tenen a veure en la seva majoria amb delictes comuns, com pallisses o danys, ja que la militància en gairebé tots aquests grups és legal.
No és el cas de dos dels grups que més preocupen els experts: Hammerskin i Blood & Honour, tots dos d'inspiració nazi, i objecte de rellevants operacions policials origen de la seva il·legalització el 2009 i 2010 per sentències del Tribunal Suprem. Malgrat això, els investigadors han detectat que Hammerskin sobreviu a la Comunitat de Madrid, igual que Blood & Honour, que també roman activa a la província de Saragossa. Precisament la capital aragonesa és l'escenari d'activitat d'un tercer grup neonazi, aquest encara sense il·legalitzar, els Volksfront. No obstant això, la palma se l'emporta Juventud Patriota, amb més de 35 cèl·lules repartides per tretze comunitats autònomes, una quarta part d'elles a Castella i Lleó, comunitat autònoma seguida per Andalusia en nivell d'implantació de “franquícies”. Només a la província de Huelva hi ha sis grupuscles de Juventud Patriota.
Un centenar de pàgines web
Un centenar de pàgines web
Els informes policials destaquen el cas de la Comunitat Valenciana, on abunden els petits grups locals. Es tracta, en la majoria dels casos, d'amics que coincideixen en gimnasos o a les grades d'equips de futbol. Aquesta doble militància en aquests grups i en altres d'ultres d'equips de futbol és una característica habitual entre els joves radicals, com és la de difondre el seu ideari a través de pàgines web. El Cos Nacional de Policia en vigila un centenar en l'actualitat. En els últims dies, moltes d'aquestes pàgines recullen fotografies de petites concentracions de grups ultres en diferents punts d'Espanya en solidaritat amb el partit grec Alba Daurada, la cúpula del qual ha estat detinguda i acusada de dirigir una organització criminal.
L'activitat d'aquests grups centra la preocupació de les forces de seguretat per estar relacionada amb diferents delictes. És el cas dels quinze detinguts en l'operació que va donar peu a la il·legalització de Hammerskin. Entre tots, sumaven cinquanta detencions.
No és el cas d'altres militants de l'extrema dreta. Per exemple, l'assalt a la llibreria Blanquerna, amb motiu de la Diada, va sorprendre els agents de la Brigada Provincial d'Informació de Madrid. Els policies van reconèixer immediatament als assaltants en les imatges que els mostraven els assistents a l'acte en els seus telèfons mòbils, minuts després de l'incident. Integren un perfil de militant de l'extrema dreta de nivell socioeconòmic més alt que el dels grups anteriorment esmentats i que fins ara no passaven d'exhibir parafernàlia feixista en manifestacions i assistir i impartir xerrades.
Els ultres que van assaltar la seu de la Generalitat són líders d'aquests petits partits que havien decidit dues setmanes abans en un sopar acudir a la porta a cridar contra els nacionalistes catalans, com havien fet altres vegades, per sortir a la televisió. Va ser a les portes de la seu de la Generalitat a Madrid on van improvisar l'assalt. No tenien antecedents, a excepció d'un d'ells, Iñigo Pérez de Herrasti, condemnat a 14 anys per tinença d'armes i explosius que, segons la policia, pretenia utilitzar per atemptar contra familiars de presos d'ETA. Els investigadors, però, presten atenció a una possible escalada de la violència al si d'aquests partits. El líder d'Aliança Nacional, Pedro Pablo Peña, va apel·lar recentment a la “lluita armada” i va advertir, en declaracions a Cuatro, que cap territori d'Espanya s'escindiria, en referència a Catalunya, “sense que hi hagi sang”.
Per a uns i altres el 12 octubre 2013 és un dia amb especial significació, al costat del 20 de novembre. Aquest any l'acte central dels ultres es prepara a Barcelona, on hi ha una marxa autoritzada que culminarà a la Plaça de Sant Jordi. Els convocants s'agrupen sota la denominació 'La España en Marcha' i coincideixen gairebé al complet amb els participants en l'assalt a la seu de la Generalitat a Madrid. La iniciativa agrupa petits partits, com Alianza Nacional o la Falange, amb un horitzó electoral per primera vegada en molt temps, en un sector ideològic tradicionalment atomitzat i desunit per antigues picabaralles.
