Antinatural: la closca del senyor Espinàs

Em sorprèn aquest passejar per la closca de les coses del Sr. Espinàs. Tanta por ens ha de fer desobeir una llei injusta com va fer la Sra. Rose Parks seient a l’autobús de blancs?

Antinatural és pertànyer a un partit polític en mans del poder econòmic farmacèutic i proposar una reforma sanitària en el programa electoral. Antinatural és fer vibrar a l'electorat amb el carisma del Sr. Obama i votar-lo, per veure morir d’impotència les seves promeses i tenir-li compassió. Antinatural és tenir el do de la paraula i l'acció, i acomodar-nos en la passivitat dels vegetals.

Alerta que no ens passi el mateix amb la Independència.

Alerta quan desobeir vol dir obeir al poder i la injustícia.

Alerta quan comencem a dir que les coses cauen cap amunt i que la gravetat és antinatural.

Alerta amb escriure en els mitjans de comunicació que la veritat pot sembrar el caos.

Em sorprèn la seva apologia de la por i del pitjor de l’esser humà, Sr. Espinàs. Però potser m'equivoco i senzillament he tingut el prejudici de creure que vostè sap que les persones podem fer el que diem o podem fer com les coses amb closca i per dins amagar una altra cosa. Aquest és l’únic i veritablement inspirador dret a decidir, Sr. Espinàs: mirar d'acostar les paraules als fets una i una altra vegada, la qual cosa jo ho anomeno el Procésd'humanitzar la humanitat. Però també puc triar la mentida dels partits polítics que, pagats per la indústria de les armes, prometen democràcia. L’únic que m'agradaria deixar clar amb aquest escrit és que cal dir les coses pel seu nom, i si triem la via d'usar i abusar del dèbil és perquè, en lloc d'anar cap a l'amor, tornem cap a la selva, i això en el camí evolutiu* de l'esser humà és antinatural, Sr. Espinàs.

*Inspirat en la conversa a Nova Cana amb Grazia Baroni i en el curs sobre Simone Weil de Teresa Forcades