Un dels establiments més emblemàtics durant les últimes dècades de la Barcelona “pija” a la zona alta de l’Upper Diagonal, la xarcuteria Semon i el seu restaurant annex l’Indret, a la cantonada de la plaça de Sant Gregori “Traumaturg” amb el Turó Park, fundada el 1962 per Maria Vidal Torné, va plegar per fallida empresarial i acaba de ser reobert sota la direcció dels seus antics treballadors. No ben bé col·lectivitzat, però quasi. De vegades la realitat ofereix paradoxes increïbles fins un dia abans de produir-se, com riallades de la història a la cara dels convencionalismes més arrelats.
No s’ha degut a un edicte ideològicament venjatiu de l’alcaldessa Ada Colau ni una exigència programàtica de les CUP per votar a favor del tercer mandat consecutiu del president de les retallades. Els fets han anat per un altre cantó. L’antic empleat Paulino Robles, que tot just arribat de Ciudad Real va entrar a treballar-hi d’aprenent als quinze anys, es va veure acomiadat el 2011 arran de l’expedient de regulació d‘ocupació, després de 40 anys de feina a la casa. Amb l’ajuda d’un préstec bancari, dels estalvis i del seu germà Pedro Robles -que el 1999 havia marxat per fundar La Despensa de Laforja, després de 22 anys a Semon- Paulino Robles es va presentar el 2015 a la subhasta convocada pel jutge del concurs de creditors i li van adjudicar el negoci en liquidació.
Els dos nous propietaris han posat al dia les existències, han contractat dos germans més (Juli Robles a la cuina i Chiqui Robles a la botiga) i compten formar una plantilla de 20 empleats. Una part seran antics treballadors acomiadats. Tornen les croquetes llegendàries de Semon, els esmorzars gastronòmics a la barra, els dinars ara amb dos menús de 19 i 30 euros, els sopars de dijous a dissabte i les reserves obertes per a sopars privats la resta de dies de la setmana. L’últim dimarts 13 hi vaig intentar dinar al primer torn de les 13h i totes les taules es trobaven ja reservades.
Semon rutlla de nou a mans dels acomiadats. És el destí més inesperat d’una marca de bandera del luxe a la ciutat alta, salvada pels treballadors encapçalats per aquell vailet arribat de Ciudad Real per entrar-hi d’aprenent als quinze anys i dedicar-hi tota una vida de feina, abans de veure’s despatxat i d’arriscar-se ara a reflotar el negoci a força de jugar-s'hi els estalvis i la jubilació, amb una fe i una empenta que els hereus familiars no van poder reunir.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
