Alcaldes i alcaldesses de Catalunya han estat a l'ull de l'huracà durant aquests mesos. Uns anomenats a declarar a la Fiscalia i uns altres rebent insults i pintades als seus portals. De vegades fins i tot han rebut pressions d'un costat i d'un altre. Injust i immerescut.
A l'àrea metropolitana de Barcelona han coincidit en el temps diverses dones de diferents partits i candidatures al capdavant de les alcaldies més importants. Montcada i Reixac, Castelldefels, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona estan o han estat governades fa poc per dones. I no hi ha dubte que ens han ensenyat que es pot governar amb altres valors, els del feminisme, que en el fons és saber que per tenir una societat sana és important cuidar-nos uns i unes als altres i les altres.
Les nostres alcaldesses ens han ensenyat que el valor no és igual que la testosterona i que el valor és Núria Marín, alcaldessa del PSC en l’Hospitalet tirant als antidisturbis de la porta d'un col·legi l'1-O a la veu de “marxeu d'aquí”.
Els ajuntaments són les administracions més properes a la ciutadania i segur que és per això que les alcaldesses metropolitanes són les que millor coneixen aquesta Catalunya mestissa i amb diversitat d'identitats. Algunes se senten catalanes, unes altres que se senten tan catalanes com espanyoles, veïnes diverses, de més de 160 nacionalitats i que arriben a parlar més de 277 llengües.
Una societat complexa ha de cuidar-se i treballar-se perquè pugui ser un sol poble. Per això, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, malgrat aixecar-se trista, no es resigna al pessimisme i treballa perquè ni la Declaració d'Independència ni l'article 155 trenquin la convivència a Catalunya. Per això, moltes gràcies, alcaldesses.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
