Acabada de declarar, fruit d'anys de lluita popular, de manifestacions massives, de resistència heroica a la repressió ... Fruit, en definitiva de la voluntat indestructible d'un poble que ha decidit apoderar-se i no tornar mai a la condició de súbdit, la República Catalana s'alça com a exemple i esperança al costat d'una Espanya en clara regressió autoritària i d'una Unió Europea que ja no es reconeix en els mínims valors democràtics sobre els quals deia fundar-se.
La cabra sempre tira a la muntanya. La revolució democràtica catalana ha posat a Espanya i a Europa davant del mirall. La primera s'ha reconegut en els fantasmes del passat imperial i del règim autoritari i oligàrquic implantat el 1939 i reformat el 1978. La segona ha demostrat ser el que alguns sempre hem denunciat: un simple instrument del gran capital francoalemany per segrestar la democràcia , protegir els poderosos i imposar polítiques de subjugació de les classes populars als interessos de les elits extractives.
Enmig d'un continent que assisteix impotent a les retallades en drets i llibertats, al segrest de la política per part de les grans corporacions, a l'auge de moviments xenòfobs i feixistoides promoguts des dels ressorts del poder econòmic i mediàtic, s'alça un poble que decideix ser amo del seu futur ... Gran pecat!
Tenim al davant un Estat espanyol governat per una organització mafiosa com el PP amb els neo-falangistes de Ciutadans i un PSOE en descomposició panteixant i fent de palmeros, on la justícia, convertida en braç executor de les polítiques repressives del govern, és ja del tot indigna del seu nom, on els mitjans de comunicació (qualificats com els menys creïbles del món occidental pels analista internacionals) són simples instruments d'intoxicació i propaganda, on les presons alberguen presos polítics (no només catalans, des d'aquí una abraçada a Jordi Cuixart i a Jordi Sánchez empresonats per organitzar les manifestacions més multitudinàries i pacífiques que Europa ha conegut en els últims decennis, i també a Alfon i a Andrés Bódalo, activistes d'esquerra empresonats per promoure la resistència popular a les polítiques antisocials, als joves d'Altsasu, i a la llarga llista de víctimes de la repressió espanyola) ...
I davant de tota aquesta indecència i immundícia, Catalunya ha dit prou i ha començat a caminar!
L'ombra del lerrouxisme és allargada, i l'esquerra del règim ha tirat dels tòpics catalanòfobs populistes ordits per l'extrema dreta espanyola que, assumint bases etnicistes, associen sistemàticament catalanisme a burgesia (de la mateixa manera que el nazisme assimilava judaisme amb usura) per justificar la seva indecent alineació del costat de l'opressor. Però la veritat és tossuda i com sempre s'ha dit, de vegades, només veient de quin costat es posen alguns, no hi ha dubtes sobre quin és el nostre.
La furibunda reacció de l'oligarquia catalana que va fer la seva fortuna a l'ombra del franquisme (Fainé-La Caixa, Abertis, Oliu-Banc Sabadell, Lara-Grup Planeta ...) en contra de la República demostra que l'independentisme és i ha estat sempre un moviment de base, popular i emancipador, que té com a objectiu posar la política al servei de les necessitats de la majoria i dels anhels de justícia i llibertat del nostre poble.
La Declaració aprovada al Parlament el 27 d'octubre que proclama la creació de la República Catalana diu textualment en la seva part introductòria “La República catalana és una oportunitat per corregir els actuals dèficits democràtics i socials i construir una societat més pròspera, més justa, més segura, més sostenible i més solidària. ”i posteriorment, afegeix en la part resolutiva“ INICIEM el procés constituent, democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant. ”
Es tracta, doncs, i sens dubte, de fer possible el somni de qualsevol demòcrata d'esquerres a qualsevol racó del món; i es tracta també, com no, del pitjor malson per a qualsevol oligarca o aprenent de cabdill l'únic objectiu del qual sigui mantenir a un poble dòcil i subjugat als dictats del poder establert.
En aquestes circumstàncies, i com han fet ja de manera immediata la Marcha Patriótica colombiana, diverses organitzacions de l'Esquerra Verda Nòrdica i de l'Esquerra Europea, sindicalistes andalusos, activistes madrilenys, la gent que estima la justícia i la llibertat a Galícia, a Euskalherria , a Irlanda, Escòcia i Rojava, entenem que l'única resposta possible a la nostra revolució democràtica és el reconeixement i la solidaritat.
A Catalunya es juga avui la possibilitat real d'avançar cap a una tercera República Espanyola o retrocedir a les essències del franquisme.
L'èxit o fracàs de la República Catalana permetrà o no el reconeixement i l'aplicació del dret a l'autodeterminació als pobles d'Europa com a forma pacífica i democràtica de resolució de conflictes. El nostre procés constituent serà un exemple per fer avançar la democràcia participativa en el vell continent a través de l'apoderament popular, o bé, la nostra derrota significarà la victòria de l'autoritarisme oligàrquic i l'extensió de noves formes de feixisme. Per tot això ens veiem legitimats a reclamar la solidaritat dels demòcrates i la gent d'esquerres de tots els pobles del món. El reconeixement internacional de la República Catalana, la denúncia sistemàtica de la involució autoritària de l'Estat Espanyol, i l'exigència de llibertat per als presos polítics, la retirada de les forces d'ocupació desplegades a Catalunya i el cessament de la repressió han de ser, ara mateix , principis programàtics essencials de qualsevol defensor d'un món basat en la justícia, la llibertat i la cooperació en peu d'igualtat.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
