Quantes persones estan disposades a pagar dues vegades una mateixa cosa? Suposo que no moltes per no dir-ne cap. Acceptem fer-ho per finançar serveis públics com la salut i l'educació i a canvi els exigim qualitat, però quan es tracta de finançar projectes d'empreses privades a les quals no podem reclamar res, la cosa canvia. Parlo dels mitjans de comunicació catalans privats, subvencionats pel govern català fins a límits inimaginables fa uns anys.
Aquest mes de febrer, la Generalitat ha fet públiques les partides que destinarà durant aquest 2014 als mitjans de comunicació que s'editen a Catalunya. Les xifres són d'escàndol en alguns casos com, per exemple, els més de 835.436 euros que pagarà a La Vanguardia, els 584.864 euros que rebrà El Punt Avui si sumem la subvenció al diari en paper amb la que rep la web, els 540.492 euros d'El Periódico i la seva web, i els 526.549 euros del diari Ara i la seva versió online.
Tot i que el llistat dóna per a molts comentaris, com la quantitat de diners que destina a revistes religioses, entre elles els 47.538 euros que rebrà la Fundació Catalunya Cristiana per la publicació de la seva revista, em limitaré a parlar dels diaris esmentats abans. En un intent de ser el més objectiva possible, he buscat les dades de difusió i de tirada dels quatre mitjans que publica regularment l'Oficina de la Justificació de la Difusió (OJD) pensant, il·lusa de mi, que el criteri emprat per CiU per concedir les subvencions tindria a veure amb la seva implantació al país.
En el cas dels dos més grans, La Vanguardia i El Periódico, les xifres canten. Amb data del 2013, l'OJD situa la tirada del diari de la família Godó en 194.000 exemplars i la difusió en 164.784. En el cas del diari de la família Asensio, la tirada és de 134.003 i la difusió de 104.639 exemplars. Amb una diferència de 60.000 exemplars (si ens fixem en la difusió), La Vanguardia rep 300.000 euros més de subvenció que El Periódico, part dels quals suposo que serviran per pagar la versió catalana que es regala cada dia.
Si parlem d'El Punt Avui i del diari Ara, les xifres no només canten, grinyolen! L'empresa editora del primer, Hermes Comunicació, cobrarà 481.788 euros per la versió en paper i 103.076 per la versió digital. Segons l'OJD, aquest diari té una tirada de 32.803 exemplars i una difusió de 25.168. Si comparem aquestes quantitats amb la subvenció d'El Periódico descobrim que El Punt Avui rep 48.000 euros més. En el cas del diari Ara, la subvenció pública és de 526.549 euros (333.867 la versió paper i 192.682 la versió digital). La seva tirada, segons l'OJD, és de 27.727 diaris i la seva difusió de 15.071. Un gegant amb peus de fang.
Aquestes xifres milionàries en època de crisi econòmica i de retallades socials diuen molt sobre les prioritats financeres del govern català, i diuen encara molt més sobre la falta d'independència i de sentit crític dels mitjans de comunicació privats a l'hora de tractar determinades informacions. Qui gosaria mossegar la mà de l'amo que et dóna de menjar? A Catalunya, la frontera que separa la informació rigorosa del pamflet cada vegada és més fina i acabarà per desaparèixer per a satisfacció dels deixebles de Joseph Goebbels. Seccions com Volem viure en llibertat no només demostren la intenció d'adoctrinar el lector, sinó també una falta total de sentit del ridícul i de dignitat professional.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
