Catalunya Opinión y blogs

Sobre este blog

Buenafuente, artesà del riure

Partidari de riure’s de tot per poder sobreviure, Andreu Buenafuente (1965) ja imitava Jesús Hermida a l’escola. S’adonà llavors que tenia una gràcia que ha desenvolupat al llarg d’una dilatada i polièdrica carrera. En una primera aproximació al personatge, d’ell es podria resumir: humorista, presentador i productor. Però el reusenc té un resum difícil i, segurament, hauríem d’ampliar fins a l’esgotament les olletes tastades per l’heterodox personatge.

Va entrar d’aprenent a la ràdio de Reus (COPE) als 17 anys fent esports. Set anys més tard començava l’inici d’un viatge que encara no ha acabat: presentà el programa El terrat (SER Catalunya), amb el qual va assolir el seu primer Ondas al millor programa de ràdio local. Llavors va crear la productora El Terrat, un afortunat invent que encara rutlla.

A la televisió va entrar-hi l’any olímpic de la mà de Miquel Calçada, llavors Mikimoto, a Persones Humanes (TV3), d’Alfons Arús a Al ataque (Antena 3) i de Xavier Sardà a Tot per l’audiència (TV3). Ben aviat arribaria el seu primer programa, Sense Títol (1995), i després les seves seqüeles: Sense Títol 2 (1996), Sense Títol, Sense Vacances (1997), i Sense Títol S/N (1998). Però l’èxit absolut va arribar amb el late show La cosa nostra i, després, Una altra cosa. D’aquí va saltar a Antena 3 i va continuar l’èxit, ara ja a nivell estatal, amb un programa similar al de TV3. Li va tocar rivalitzar amb el mític Crónicas Marcianas, i va guanyar. Fa dues temporades i després d’un parèntesi, va tornar amb el programa En el aire, que dirigeix i presenta a La Sexta.

En tot aquest temps, Buenafuente ha fet tot això i més, i s’ha convertit en un dels genis del monòleg a Espanya, format que li serveix per arrencar els seus programes, i que en format llibre li ha permès convertir-se en un exitós escriptor mediàtic. La seva productora també ha fet altres programes com ara Salvados, que dirigeix i presenta Jordi Évole, de l’escola Buenafuente, que ha esdevingut un referent periodístic. En aquest camí, Buenafuente ha cultivat altres aficions, com ara la del dibuix. És en aquest camp que el polifacètic reusenc es relaxa. Recentment va publicar el seu primer llibre de dibuixos: No entiendo nada.

Per si tot això fos poc, aquest any el còmic català serà el pregoner de les festes de la Mercè de Barcelona després d’acceptar la invitació que li ha fet la nova alcaldessa, Ada Colau.  Va dir que sí sense pensar-s’ho dos cops, confessant que “és de les coses més boniques que et poden passar”. I és que una de les virtuts del personatge és la de saber-se engrescar en nous projectes partint de zero, amb l’excitació d’un nouvingut, com si comencés en tot això ahir mateix. Ara està en aquesta fase, com un nen amb sabates noves amb la idea de ser pregoner de la ciutat que el va adoptar, i preparant una pel·lícula amb el seu ‘germà’ artístic, Berto Romero. I a les nits, per no tornar-se boig amb la pressió dels èxits i l’amenaça dels fracassos, pinta i els seus mals espanta.

Partidari de riure’s de tot per poder sobreviure, Andreu Buenafuente (1965) ja imitava Jesús Hermida a l’escola. S’adonà llavors que tenia una gràcia que ha desenvolupat al llarg d’una dilatada i polièdrica carrera. En una primera aproximació al personatge, d’ell es podria resumir: humorista, presentador i productor. Però el reusenc té un resum difícil i, segurament, hauríem d’ampliar fins a l’esgotament les olletes tastades per l’heterodox personatge.