Quim Arrufat: “Un full de ruta que pressuposa una majoria independentista és fer castells en l'aire”

El full de ruta acordat per CDC i ERC fa clares referències a la CUP. El sentiu proper als plantejaments que vau presentar vosaltres?

Més que proper o no proper entenem que és un esquema de treball que encara està obert, en el sentit que no tanca res. Per tant, no hi ha una incompatibilitat entre fulls de ruta, i considerem que sobre aquest esquema sí que hi podem treballar. Però això no és el més important. L'important és que el full de ruta té el problema que planifica el futur a dos anys vista en un moment de grans canvis polítics en el qual és molt difícil preveure com anirà tot.

Però no era això el que es reclamava, una guia sobre els propers passos del sobiranisme a mig i llarg termini?

El gran problema és que aquest full de ruta pressuposa que el 27-S hi haurà una majoria independentista, quan ara mateix no hi ha dades que permetin predir una victòria del “sí” a les eleccions. Dóna per feta la victòria del sí, i això és fer castells en l'aire. Fruit d'això nosaltres vam fer les reflexions del nostre propi full de ruta, preocupats per aconseguir una majoria el 27-S, per al que proposem reformular el procés sobiranista en clau de procés constituent.

Això és una cosa que, més o menys, està en la proposta de CDC i ERC. Entrareu a la taula de partits per negociar?

Aquesta és una altra. Se suposa que hi ha una sola taula de negociació, i que l'important és si nosaltres hi entrem o no. El que nosaltres proposem és que aquesta taula s'obri per incorporar més agents i més actors, això no pot ser l'acord de dos partits. És ridícul dissenyar el full de ruta de tot un país entre dos actors i tres entitats. Entenem que s'han idear els passos de la construcció d'aquest país d'una forma molt més polièdrica. Però presenten un pacte entre dues forces polítiques del sobiranisme central, amb una entitat com Òmnium, que en realitat és gent de Convergència i Esquerra, de l'AMI, que són alcaldes de Convergència i Esquerra, i l'ANC, que és una mica més transversal però gairebé el mateix, i ho volen fer passar per un acord ampli. El full de ruta de CDC i ERC respon més a la construcció d'una nova força hegemònica que a un procés de construcció d'un país complex i divers com Catalunya.

Llavors la resposta és que sí que entrareu a negociar?

El nostre full de ruta ho diu molt clarament: La taula de 5 actors no és vàlida per planificar un esquema que aconsegueixi majories independentistes, per tant, o replanteja l'espai de treball i suma entitats, o nosaltres entrant només reforçaríem la construcció d'aquesta nova força hegemònica.

Què passa si el 27-S no guanyen les forces independentistes?

Aquest escenari no només és possible sinó que és probable. Les enquestes ho estan dient. Per això la nostra proposta vol convertir el 27-S també en un procés constituent, que és una mica més ampli i que pot obrir-se passi el que passi amb la independència. La nostra idea és que totes les formacions favorables a un procés constituent portin al programa un punt segons el qual l'endemà de les eleccions, hi hagi o no hi hagi majoria independentista, s'inicien els treballs per fer el procés constituent a Catalunya.

En la vostra full de ruta parleu que els partits sobiranistes han de donar caràcter de validesa al 27-S com a plebiscit per al procés constituent. En quina fórmula penseu?

No n'hem concretat cap perquè no volem que es converteixi en motiu de disputa entre els partits, però entenem que hauria d'haver-hi un punt programàtic molt clar a favor de la independència i, sobretot, que la campanya electoral fos en clau plebiscitària. Això suposaria que, en comptes de llançar missatges sobre què bons som o què bé ho fem, es defensés el “sí”. O variables del “sí”. Sumat a una estratègia de difusió internacional d'això.

Com garantiu que un acord d'aquest tipus compromet els signants?

Bé, això és una cosa que no pots garantir. De fet durant els últims la CUP sempre ha estat conscient que Convergència en qualsevol moment pot pactar amb l'Estat. I hem aprofitat els moments de no pacte per empènyer tot el possible i fer més difícil el retorn a l'esquema de pacte amb l'Estat.

I respecte a la resta de forces, com penseu convèncer-les que reconeguin el 27-S com a plebiscitari?

Els qui no reconeixen a Catalunya com a subjecte sobirà envelliran sense fer-ho. L'únic que podem intentar és que el resultat sigui reconegut fora de les fronteres de l'Estat espanyol. És l'eterna esperança que si demostrem majories aquestes siguin reconegudes i pugui haver-hi un referèndum oficial. I això a més s'ha de fer sense quedar-se a esperar, sense que Catalunya deixi de donar passos endavant.

Parleu a la vostra proposta d'una Declaració Unilateral d'Independència. Hi ha possibilitats que aquesta DUI es converteixi en alguna cosa real més enllà de la declaració?

La DUI és únicament una declaració, l'endemà no passa absolutament res. És una carta d'invitació a la comunitat internacional per pronunciar-se sobre aquesta independència, i és possible que no tingui resposta mai. A més el de “Declaració Unilateral d'Independència” és un nom inventat, no importa si li dius així o si li dius “certificació que el resultat de les eleccions és favorable a la independència” o com sigui. És una forma d'explicar que tu ja t'has declarat independent de forma democràtica però no oficial. La idea és que la resta dels estats portin a terme iniciatives a favor d'això, fins a l'extrem de reconèixer-ho. Que dubto molt que algun estat ho fes com a primer pas.

Algunes formacions d'esquerres acusen la CUP de posicionar-se a favor dels interessos de Convergència. Com ho veieu?

Per què de Convergència?

Perquè té majoria i una correlació de forces favorable a l'independentisme, suposo.

Ara mateix cap enquesta li torna a donar una correlació de forces favorable. L'escenari electoral més proper dona un bloc sobiranista amb majoria aclaparadora de l'esquerra. Que per cert és bàsicament el que hem intentat construir durant anys.

En els últims 6 mesos, després del 9-N, sembla que la CUP s'ha despenjat de les negociacions entre partits. Què ha passat?

Després del 9-N hi ha una sèrie de propostes entre ERC i CDC, però no tenen capacitat de maniobrar per arribar a una estratègia compartida. En tot això, amb nosaltres ni hi compten, ni per opinar, i s'acaba resolent amb una mena de no acord pel qual es posposen les eleccions fins al 27-S, sense cap tipus de perspectiva estratègica, només tirar pilotes fora. En aquell pacte no s'acorda ni la manera de convertir-les en plebiscitàries, ni l'estratègia per guanyar-les, ni res. I ara, és clar, ens trobem amb aquesta qüestió sense resoldre.

És possible materialitzar la proposta de la CUP sobre un procés constituent amb les actuals majories?

Sí, és possible. Ara mateix el que diuen les enquestes és que CDC i ERC més o menys empaten i nosaltres treiem uns 10 diputats. Desempatem en favor de les esquerres. Però a més, aquí hi ha dues majories articulables. La independència es guanya amb el 51% dels vots, però no necessàriament l'escenari post independència el construeix només l'independentisme. El construeixen totes aquelles forces democràtiques que estiguin per a això. Això amplia l'escenari a Podem i altres forces i canvien una correlació desfavorable.

Entrarà Podem en una proposta d'aquest tipus? Els veus en un esquema propositiu en un eventual procés constituent català?

Si reconeix el resultat del 27-S, suposo que sí.

Però Podem ja ha dit que per a ells el 27-S no són unes plebiscitàries ni res semblant.

Llavors tindrem un problema perquè si no reconeix ni la legitimitat de les majories polítiques d'aquest país llavors no estem parlant de forces democràtiques, estem parlant d'una altra cosa. El nostre esquema és que hi ha dos carrils que han d'estar molt coordinats però que no són exactament el mateix. D'una banda, el carril de la independència i de l'altra carril d'un procés constituent des de baix. Per tant la construcció d'un procés constituent pot ser compartida per forces sobiranistes i no sobiranistes.

Les forces no sobiranistes aposten per un procés constituent, però en un marc estatal. Líders com Monedero, responsable de Procés Constituent de Podem, ja han deixat clar que no entraran en un esquema sobiranista. No és la vostra proposta, per tant, un brindis al sol?

Però és que a Podem hi ha més veus i més perspectives. Si haguéssim de pensar que Podem és Monedero, hauríem de posar Podem al costat de Ciutadans, que aspira a fer de Catalunya una província. El que passa que nosaltres no ens creiem que Monedero sigui ni la principal ni l'única veu de Podem, perquè coneixem Podem a Catalunya, i altres veus a Madrid que aposten per altres escenaris.

Podrien el català i l'espanyol ser processos constituents coordinats o complementaris?

Per a nosaltres el canvi a l'Estat espanyol és una il·lusió òptica. L'Estat espanyol no és una tenda de campanya, és l'Estrella de la Mort. De fet comptem amb que la propera legislatura el que es produirà és un procés constituent a l'Estat, però no per part de Podem sinó dels altres. Una aliança estratègica entre PP-PSOE-Ciutadans que introdueixi reformes constitucionals per tancar debats com el territorial des de dalt. I no serà en clau federalitzant, serà en clau transparència i regeneració. A Catalunya li faran alguna concessió, sí.

Llavors preveus una oferta de l'Estat cap a Catalunya?

L'oferta arribarà segur. La màxima del catalanisme conservador és llengua, poder i diners, així que l'Estat oferirà llengua, poder i diners. I les elits catalanes pactaran per l'esquena. De fet fa unes setmanes PSC i Ciutadans proposaven una fiscalitat compartida. L'Estat obrirà el meló constitucional, i el tancarà en benefici del règim. Aquí Podem no podrà fer res per molt que en vulgui treure alguna cosa beneficiosa per a les classes populars. La qüestió és que mentre això passa, la majoria social de Catalunya no s'hagi despistat i no hagi entrat en aquesta il·lusió òptica, i continuï apostant per un procés constituent des de baix.

La vostra proposta de full de ruta està molt lligada a la idea de canvi social. L'idenependentisme ha perdut credibilitat en això?

L'independentisme fins ara ha estat poc propositiu. El principal repte que tenim ara és guanyar majories de més del 50%, i per això cal un programa polític. Tota la gent que està mirant a Espanya esperant la possibilitat d'un canvi no la trobarà, i la independència ha d'oferir-li la possibilitat del canvi democràtic. Ja no val amb ser la reclamació permanent del dret a poder votar i l'Estat espanyol no ens deixa, pobrets de nosaltres. Ha de ser un procés de construcció. Per això també cal fer un procés a la inversa, que és desidentitarizar l'independentisme. Nosaltres no anem a construir una República de catalanoparlants, sinó un nou país al sud d'Europa fet per la gent i que tingui el dret a decidir com a principi fundacional.

En un moment en què la idea democràtica té més a veure amb la democràcia econòmica de justícia social, una república basada en el dret a decidir no corre el risc de quedar-se en alguna cosa formal, allunyat de canvis materials?

És molt complicat en el si de la Unió Europea fer coses com nacionalitzar el sector elèctric. La UE és el club més poderós imposant les regles del liberalisme. Per això, nacionalitzar la banca o les elèctriques dins de la UE és impossible.

Nacionalitzar les elèctriques és una proposta de la CUP?

Un procés de recuperació democràtica del país passaria perquè sectors estratègics passessin a mans públiques. I és una cosa que dins de la Unió Europea mai podríem fer.

Aquesta és una altra proposta de la CUP, sortir de la Unió Europea?

Sí, des del principi. Expliquem en tots els llocs que la UE és l'estructura d'imposició del capital financer sobre els pobles de tot Europa. Una altra cosa és que entenem que les revolucions d'un dia ja no existeixen i que les conquestes són graduals, van una darrera l'altra. Per això, tan important és un victòria de Syriza a Grècia com fer un Estat nou al sud d'Europa per fer trontollar la UE. Fins ara la UE ha utilitzat els estats com a eina per imposar les seves polítiques. L'aparició d'una república al sud d'Europa els desmunta un estat i trenca en bona mesura la capacitat d'imposar esquemes de dominació com fins ara.