La guerra entre els sobiranistes per l'avançament electoral s'ajorna fins després del 9-N
Una setmana de desencontres i retrets no ha estat suficient perquè la baralla entre els partits del bloc sobiranista arribi a entelar el suport al nou 9-N. L'abrupte fi de les negociacions de fa dos dilluns sobre el plebiscit li ha seguit una recomposició del bloc gairebé immediata però amb data de caducitat. Per als quatre grups, CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP, donar l'esquena a l'esdeveniment que ha obrat el consens durant 10 mesos tenia alts costos polítics, i tant ERC com ICV-EUiA han acabat recolzant el pla alternatiu del Govern malgrat seu 'no' inicial.
Un suport que, però, tots dos partits s'han conjurat per vendre a preu alt. Dilluns passat la direcció d'Esquerra i la d'Iniciativa es van reunir per dissenyar el seu retorn ordenat al consens, coincidint en deixar clar que en la seva opinió havia estat el Govern qui havia trencat la taula de negociació. Van acordar, a més, defensar la necessitat d'eleccions anticipades, una carta que Junqueras va jugar immediatament després de la ruptura de les negociacions i que a la pràctica suposa l'epitafi del pacte de govern que ha sostingut l'Executiu de Mas durant dos anys.
Després de la reunió cordial amb ICV-EUiA a l'inici de la setmana, Junqueras es va veure amb el seu soci al Palau de la Generalitat dimecres, on li va garantir el suport total d'Esquerra a la consulta que havien rebutjat en la reunió de Pedralbes, no sense tornar a recordar-li que aquest suport no significava un xec en blanc al Govern. Al contrari, Junqueras va tornar a reclamar eleccions immediatament després del 9 de novembre.
L'explosió controlada del pacte de govern, pensen a ERC, ha de retardar-se almenys fins després del 9-N perquè la data tingui la força simbòlica d'una protesta massiva, a falta de capacitat política concreta. A l'horitzó, unes eleccions plebiscitàries per a les quals Convergència espera poder pressionar prou com perquè els republicans accedeixin a acollir-se a una llista conjunta. El coordinador de Convergència, Josep Rull, ho va deixar clar quan Junqueras va exigir eleccions: sense una “candidatura de país” el Govern no es planteja les plebiscitàries. Per Esquerra, en ple moment electoral dolç, aquesta llista no és plat de gust, però podria ser l'única forma en què CDC defensés la declaració unilateral d'independència en un parlament de majoria independentista.
La treva entre els partits sobiranistes ha vingut a posar calma en un enrarit clima polític que aboca al Govern al segon avançament electoral a quatre anys. Però els gairebé instants d'estabilitat que donen de marge les vespres del 9-N ha permès a CiU sortir a marcar territori a l'assegurar que, tot i la petició expressa d'eleccions anticipades per part de l'ANC, Òmnium i gairebé l'arc parlamentari complet, és el president qui té la potestat única per trucar a
les urnes. “Ho farà quan ho cregui convenient”, tancava el secretari general de CiU, Ramon Espadaler, després de l'executiva de la federació, que va escenificar també una sintonia entre Convergència i Unió que amb prou feines amaga la crisi que s'obrirà entre els dos socis històrics un cop passada la consulta.
El “quan ho cregui convenient” llançat per Espadaler ve a significar quan el president tingui garanties de poder formar una conjunta amb ERC. Aquest ha estat el desig de Mas durant mesos i fins i tot va arribar a plantejar directament a Junqueras en plena negociació sobre el 9-N, al que aquest es va oposar. Ara el Govern intenta treure de l'agenda el tema de l'avançament electoral i deixar-lo congelat, almenys, fins després de la consulta. El mateix Mas va assegurar dissabte en una entrevista al diari Ara que unes eleccions autonòmiques tenen sentit com referèndum sobre la independència, però no per canviar el govern.
Si bé és cert que només el Govern pot avançar les eleccions, no ho és menys el fet que els nacionalistes necessiten el suport d'almenys 18 diputats més per sostenir la seva acció executiva al Parlament. En unes dates en què haurien d'estar negociant els pressupostos del 2015, el conseller d'economia, Andreu Mas-Colell, està retardant la seva presentació conscient que seria poc probable que Esquerra se'ls s'aprovés amb la mateixa aquiscencia que en el passat exercici.
Qui sí que compta amb aquests 18 diputats és el PSC. El seu líder, Miquel Iceta, se'ls ha ofert reiteradament a Mas des que va arribar a la primera butaca socialista, l'última vegada aquesta setmana des de les pàgines d'El País. Una invitació que la vicepresidenta Joana Ortega va rebutjar com a acord de legislatura tot i que no descarta pactes puntuals, com el que ja va passar al març per aprovar una rebaixa fiscal als casinos del complex turístic de Barcelona World. Aquesta opció, la de continuar la legislatura sense el suport d'ERC, ha estat explorada pel líder d'Unió, Duran i Lleida, que considera que CDC ha d'acabar la legislatura amb ajuda del PSC i esperar un canvi de govern a Espanya el 2016, considerant que llavors podria obrir-se un diàleg entre governs.
