Lluita contra rellotge per frenar la Barcelona hotelera
Els veïns i els partits de l’oposició no descansen perquè coneixen perfectament la importància del que hi ha en joc. Rere la decisió de l’alcalde Xavier Trias de canviar la llei perquè es puguin tornar a obrir nous hotels i noves discoteques a Ciutat Vella hi ha el decisiu debat del model de ciutat. Per una banda hi ha la Barcelona més tancada, que només es mira el melic i viu d’esquenes al món; de l'altra, la ciutat dels serveis, feta a mida pels turistes que busquen festa i una mica de descontrol durant la seves vacances. Enmig, finalment, s'hi troba l’equilibri que defensa tothom però sembla que no troba ningú.
L’any 2010 l’Ajuntament de Barcelona va dir que ja hi havia prou locals i que obrir-ne més seria contraproduent. Però el canvi de govern ha suposat també un canvi de model. L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias (CiU), que el 2010 es va abstenir en la votació del Pla d’Usos, ha canviat ara de parer i ha aprofitat el seu acord amb el PP d’Alberto Fernández Díaz per fer que torni a sonar la música. Si res ni ningú ho impedeix, els turistes -i els empresaris del sector- tornaran a tenir marge a Ciutat Vella.
La proposta dels partits conservadors passa per autoritzar l’obertura de nous locals de pública concurrència diürns en una part important de Ciutat Vella i de nocturns en una altra zona determinada. També permet una nova moratòria per adequar els pisos que es converteixen en apartaments turístics i que tantes queixes provoquen entre els veïns.
El projecte està actualment en exposició pública i, depenent de les al·legacions, podria votar-se i aprovar-se al Ple del mes de juliol. És a dir, que potser d'aquí a dos mesos ja s’estan construint nous hotels i discoteques a Ciutat Vella. El president de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), Lluís Ravell, està convençut que el canvi de parer de l’alcalde és conseqüència de “les pressions del lobby hoteler” i adverteix que l’aixecament de la prohibició, juntament amb la privatització d’una part de la Barceloneta, fan un còctel explosiu que podria transformar la façana marítima de la ciutat. “Cal un debat clar sobre el model de ciutat, perquè ningú no ha parlat de la transformació del front marítim i en canvi anem veient moviments, desordenats però en un sentit clar cap a una ciutat neoliberal”.
Qui prepara les al·legacions són els partits que van aprovar el Pla d’Usos que frenava les aspiracions hoteleres, durant l'anterior mandat. El PSC va presentar les seves al·legacions ahir mateix i ICV i UxB ho faran en breu. En els seus textos de recurs, els socialistes recorden que a Ciutat Vella hi ha 206 hotels, fet que representa el 38% del total de la ciutat. Si se sumen tots els llits disponibles per a turistes entre pensions i hotels “resulta que aproximadament a Ciutat Vella hi ha un llit turístic per a cada 3 residents”, adverteix el text, signat per la regidora socialista Assumpta Escarp. Per tots aquest motius reclama que no s’aixequi la limitació de places hoteleres a Ciutat Vella i que es mantingui el veto a locals públics en algunes de les zones afectades. Donada la importància de la mesura, també reclama un procés participatiu abans de tirar endavant la votació.
La tasca d’Itziar González
La tasca d’Itziar GonzálezDesprés de moltes queixes veïnals, el districte de Ciutat Vella va decidir posar-hi punt i final i l’any 2010 es va aprovar una llei que impedia obrir més locals de pública concurrència. L'única manera de poder obtenir una llicència per obrir un bar o una discoteca a Ciutat Vella era que un altre local similar tanqués i abandonés el negoci. L’encarregada d’apagar la música d’aquesta gran orgia entre turistes i empresaris del sector va ser la regidora Itziar González, que va acabar deixant el càrrec per les pressions que va rebre en oposar-se a l’hotel que volia construir el Palau de la Música. Però el seu esforç va ser recompensat: PSC, ICV i ERC van votar a favor de la proposta i CiU s’hi va abstenir. Només s’hi va oposar el PP. Per alguns veïns ja era massa tard, ja hi havia zones del districte irrecuperables (com al pròpia Rambla) però la majoria van aplaudir la decisió. Però el que semblava una decisió de ciutat podria ara quedar en no res, si la mesura que han pactat CiU i PP tira endavant.
Aquesta aposta tan clara pel turisme provoca inconvenients als veïns, segons Ravell, com l’augment del preu dels pisos o la destrucció del comerç de barri, però a més pot complicar a la llarga les finances municipals ja que es corre el risc d’acabar “matant la gallina dels ous d’or”. Segons el portaveu veïnal, aquesta mesura “estandaritza” Barcelona i, per tant, la farà menys atractiva als ulls dels turistes.
Els barris de la Barcelona antiga, els que formen el districte de Ciutat Vella, tenen una mica més de 100.000 habitants, el que representa la densitat de població més alta de tota la capital catalana. A més de ser molts veïns per metre quadrat, els habitants de Ciutat Vella han de conviure amb el turisme que no es cansa mai de trepitjar i fotografiar el cor de la ciutat. L’any passat van passar pels seus carrers 9 milions de turistes. Tot plegat converteix els barris de la Barcelona antiga en un territori molt seductor i ple de vida, però també molt delicat.
L’equilibri entre les necessitats dels turistes (hotels, locals d’oci, botigues de souvenirs, etc.) i les dels veïns (botigues de barri, espai públic, etc.) ha provocat moltes discussions i pressions de tota mena. Els veïns del barri reclamen el seu dret de viure tranquils i de trobar una barra de pa entre tantes botigues de canvi de divisa, però els empresaris del sector turístic, que tot i la recessió econòmica encara tenen diners a les butxaques, estan disposats a continuar obrint hotels i discoteques. I un hotel mou més diners que un forn de barri.
