Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

La jutgessa de Barcelona deixa en mans de l'Audiència Nacional el cas Pujol

L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol

EFE

Barcelona —

La jutgessa de Barcelona que investigava la fortuna a Andorra de l'expresident català Jordi Pujol ha decidit inhibir-se d'aquesta causa en favor del jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata, que investiga les comissions milionàries al primogènit Jordi Pujol Ferrusola, han informat a Efe fonts jurídiques.

La titular del jutjat d'instrucció 31 de Barcelona ha adoptat aquesta decisió a petició de la Fiscalia Anticorrupció, que va constatar que “la família Pujol-Ferrusola (pares i fills) ha actuat conjuntament sota la direcció i gestió de l'imputat Jordi Pujol Ferrusola desenvolupant nombrosos negocis econòmics, així com diferents actuacions dirigides a aconseguir el blanqueig dels capitals obtinguts”.

En el procediment obert a Barcelona estaven ja imputats l'expresident català, la seva dona Marta Ferrusola i quatre dels seus set fills -Jordi, Marta, Mireia i Pere-, mentre que en la causa que investiga De la Mata, els encausats són: Jordi Pujol Ferrusola, la seva exdona Mercè Gironès i els seus germans Pere i Josep Pujol Ferrusola -no ho estan l'expresident català i la seva dona, ni les seves filles Marta i Mireia-, entre d'altres.

En ser-li remesa la comissió rogatòria reclamada fa un any a Andorra, el jutge De la Mata va constatar abonaments en efectiu d'origen desconegut en els comptes del primogènit dels Pujol i la seva exdona, per un total de 31,8 milions d'euros, en diferents divises, com pessetes, euros, dòlars americans i marcs alemanys.

Després de rebre aquests pagaments, Pujol Ferrusola ordenava de manera “immediata” que es realitzessin traspassos als comptes a Andorra de la seva mare i dels seus germans Oleguer, Oriol, Josep, Pere, Mireia i la Marta, “en quantitats iguals o similars i simultàniament, del que tampoc no consta acreditada cap raó per a això”.

A més, hi ha un document en què Jordi Pujol Ferrusola acredita que el seu pare és el veritable titular d'un compte bancari obert a Andorra 2000, que va acumular 1,84 milions i que després va ser buidat el 2010 després de treure diners en efectiu en cinc ocasions.

De la mateixa manera, per demanar la inhibició, el fiscal anticorrupció Fernando Bermejo va remetre a la jutgessa un informe en el qual sostenia que Jordi Pujol Ferrusola va dirigir i va gestionar “durant dècades” nombrosos “negocis econòmics” de la família, “així com diferents actuacions dirigides a aconseguir el blanqueig dels capitals obtinguts”.

El fiscal feia a més un resum de les dues causes que demanava unir: la de Barcelona, oberta arran de la carta que al juliol de 2014 va enviar a la premsa l'expresident català confessant que la seva família havia tingut fons a Andorra durant més de 30 anys. I l'altra, la que porta el jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata, que va començar a instruir el seu antecessor Pablo Ruz el 2012 per una denúncia de l'exparella de Jordi Pujol fill explicant que viatjaven allà amb motxilles plenes de bitllets de 500 euros.

Per Anticorrupció, les dues causes estaven íntimament connectades i per tant havien de ser investigades en una sola, ja que “resulta palmari que l'enjudiciament sobre la regularitat de l'origen de la fortuna pastada pels fills de l'expresident de la Generalitat no pot desenvolupar-se de manera autònoma” respecte dels fets que s'imputen al pare.

Un altre dels fills, Oleguer Pujol està sent investigat en relació amb set operacions immobiliàries pel jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz, que fa més d'un mes va obrir una peça secreta per ampliar la seva investigació a tres dels seus germans -Jordi, Josep i Pere-, als que atribueix delictes de tràfic d'influències i falsedat documental per uns pagaments sospitosos que els va fer l'empresari José Manuel Sola.

Un altre fill, l'Oriol, l'únic que es va dedicar a la política, roman també imputat per un jutjat de Barcelona pels delictes de suborn i tràfic d'influències en l'anomenat “cas ITV”, que va provocar la seva dimissió com a número dos de CDC.

Etiquetas
stats