Iceta inicia el rescat del PSC estenent la mà a Àngel Ros
Els militants del PSC van triar aquest diumenge Miquel Iceta com a nou primer secretari, en un dels moments més greus per al partit. El polític barceloní, que va acudir com a únic candidat a l'haver estat els altres aspirants incapaços de reunir els avals, va obtenir el 85% dels suports amb una participació del 46% dels més de 20.000 militants.
Iceta ha estat un home omnipresent en el socialisme català durant els últims 10 anys, però sempre situat fora dels focus dels primers llocs. Ara el veterà lampista del partit fa un pas endavant erigint-se com a última esperança per obrar el miracle de treure al Partit dels Socialistes d'una crisi que amenaça d'emportar-se a la que un dia va ser la formació més votada de Catalunya.
El primer canvi en el partit no s'ha fet esperar. Aquest dilluns el líder recent elegit anunciava que havia ofert el lloc de president a Àngel Ros, alcalde de Lleida i situat a l'entorn dels crítics. “La nova direcció serà integradora però no una gàbia de grills”, ha assegurat Iceta, descartant constituir una executiva similar a la del seu predecessor, Pere Navarro, que va necessitar fer equilibris de poder per acontentar els diversos sectors que l'havien fet pujar a la cadira de primer secretari l'any 2011. Encara que, en vista del degoteig de càrrecs que van engreixar les files crítiques, de poc li va servir a Navarro mirar d'integrar les diferents sensibiliades.
Al contrari que Navarro, Iceta es proposa formar un equip directiu més cohesionat, que pugui donar respostes fermes als reptes que té per davant: cosir un partit trencat entre els diferents sectors crítics, fixar una posició coherent però majoritària en el debat sobiranista i treure al partit del progressiu enfonsament electoral que sembla no trocar fons.
A la seu socialista del carrer Nicaragua a ningú se li escapa que el futur no els és favorable i, davant d'això, l'aposta per Iceta, un pes pesat que s'ha mogut amb astúcia entre les bambolines del partit durant dues dècades, és conservadora però també desesperada. Va sorgir com a solució de compromís, gairebé per eliminació, després del sonat rebuig de Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma, a la qual les federacions més poderoses li havien demanat que agafés el timó. Sense candidats renovadors, el partit va apostar llavors per una opció continuista i sortida directament de l'aparell, una mena de cirurgià de ferro que posés rumb a un PSC sense nord.
Madina guanya a Catalunya
Al costat de l'urna del candidat únic a la primera secretaía del PSC, els socialistes catalans van votar pel successor d'Alfredo Pérez Rubalcaba al capdavant del PSOE. A diferència de a l'estat, a Catalunya va guanyar Eduardo Madina, amb el 40,49% dels suports, tot i que Iceta havia mostrat més sintonia amb Pedro Sánchez. No obstant això, prop de 80 líders locals del PSC van llançar un manifest recolzant Madina a principis de mes, el que explica que el diputat del PSOE fos el més votat a les províncies de Lleida, Girona i Tarragona. El candidat més proper a la direcció del PSC es va imposar a la província de Barcelona amb el 39,15% dels vots.
Pérez Tapias, el candidat a la secretaria general del PSOE que més sensibilitat mostrar respecte a una consulta a Catalunya i partidari d'un federalisme que contempli la realitat plurinacional de l'estat, va obtenir un dels seus millors resultats a Catalunya, en comptar amb el 22, 21% dels suports. En aquest sentit, Iceta va cridar al socialisme espanyol a “llegir” el bon resultat de Tàpies com una mostra de “l'interès que generen les posicions genuïnament federalistes a Catalunya”.
