Una plataforma porta un Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) al centre de Barcelona
Cada vegada més gent sap què és un CIE. Són centres d'internament de persones estrangeres que estan immerses en processos d'expulsió del país, uns espais en els quals els migrants poden passar-hi tancats fins a 60 dies prorrogables. Però, com és un CIE? Aquesta va ser la pregunta que la plataforma Tanquem els CIEs va voler respondre aquest dissabte amb una acció a la plaça dels Àngels, en ple centre de la Barcelona més cosmopolita, en el marc de la Campanya Estatal pel Tancament dels CIE.
Membres de la plataforma van dibuixar un plànol del CIE de Zona Franca davant el MACBA i van explicar als qui s'hi van acostar com és un Centre d'Internament d'Estrangers per dins. El CIE de Zona Franca, un dels 8 que hi ha a l'Estat, té capacitat per 226 persones, tot i que la plataforma denuncia que no hi ha dades fefaents de quanta gent hi és interna.
Les visites, van explicar, tenen lloc en una sala amb mampares, de sis en sis i a través de telèfons, sense intimitat ni possibilitat de contacte físic. Dos jutges, del Jutjat d'Instrucció 1 i 17 de Barcelona, van exigir al gener passat que es fes possible el contacte entre visitants i interns a l'entendre que “les mampares i reixes limiten greument el dret a la intimitat, a la dignitat personal i a rebre un tracte humanitari i no degradant, sobretot quan es tracta de persones privades de llibertat no per haver comès un delicte, sinó per ser expulsades d'Espanya”. La Direcció General de Policia, de la qual depenen els centres, va anunciar aleshores que es modificarien les condicions de visita, canvis que mig any després no s'han realitzat, encara que, segons explica Tanquem els CIEs, ara sí que es permet un breu contacte físic sota supervisió policial en finalitzar les visites de 20 minuts.
“L'atenció mèdica als CIE, tot i ser un dret bàsic fonamental, és repetidament denegada”, assegura un activista, convertit en guia del centre d'internament recreat. Diversos interns van començar una vaga de fam al maig arran del cas de Mamadou, un intern d'origen senegalès que, davant la sospita que patia tuberculosi, va demanar més de 15 vegades atenció mèdica. Finalment, li van receptar antiinflamatoris i analgèsics. Poc després va patir un nou episodi de febre i tos i va haver de ser enviat a l'Hospital Clínic, on va donar positiu en les proves de tuberculosi. Companys d'en Mamadou van iniciar llavors la vaga de fam per reclamar que els fessin les proves a ells, en sospitar que podien estar contagiats i com a denúncia de la manca d'atenció mèdica en general. Les condicions d'amuntegament, que el Síndic de Greuges ha denunciat, faciliten la propagació de malalties.
El recorregut sobre el pla del CIE passa a les dutxes. “Molts dels interns s'han queixat que l'aigua surt cremant al principi i freda al final”, explica el guia amb un altaveu. Els jutges del Jutjat 1 i 17 de Barcelona també van exigir canviar això al començament de l'any, però les queixen s'han succeït temps després.
El pati és la zona on els interns passen bona part del seu temps, fins a 6 hores cada dia. És un espai sense condicionar, a l'aire lliure i gairebé sense ombra. Però el lloc en el qual els habitants del CIE passen més hores és a les cel·les, fins a 12 al dia. “En les cel·les de Zona Franca dormen sis o més persones, que no tenen WC, per la qual cosa han d'usar una galleda”, asseguren des Tanquem a els CIEs. Segons el jutjat, la inexistència de sanitaris “constitueix una limitació arquitectònica que atempta contra la dignitat humana”. Però pitjor que els dormitoris són les cel·les d'aïllament, temudes pels interns. Tanquem els CIEs registra almenys 3 morts a les cel·les d'aïllament des de 2010.
L'acció ha acabat a la tarda, amb una marxa fins a les portes del CIE a la qual han acudit un centenar de persones sota el lema “no tanquem els ulls, tanquem els CIEs”.
El 2013 van passar pel CIE de Zona Franca 1.584 persones. El 44% d'ells no tenia cap tipus d'antecedents penals. 744 d'ells van ser deportats, mentre que la majoria van ser alliberats en no poder completar el tràmit d'expulsió, encara que poden tornar a ser internats si s'obre un nou expedient per fer-los fora. L'objectiu de Tanquem els CIEs és conscienciar la societat civil per tancar aquests centres.
