L’escena artística valenciana s’associa amb la internacional en la nova programació de l’IVAM per al 2024

La directora de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), Nuria Enguita, ha presentat dijous la programació de les exposicions del museu per al 2024. “És un moment important per a recordar el present i el futur de l’institut”, recalca.

Amb motiu del 35 aniversari, que se celebrarà el febrer del 2024, l’institut ha decidit encetar l’any amb una sèrie d’exhibicions sota el nom d’Escenes de la Col·lecció de l’IVAM en què es combinaran diferents fons amb la finalitat de plasmar la varietat de significats de les col·leccions del museu.

Catorze exposicions es faran en el Centre Julio González de València i dues més estaran disponibles en la seu d’Alcoi. “A més, el Centre Cultural Niemeyer d’Avilés acollirà la mostra de Juana Francés, que participarà en les intervencions que se celebraran”, afig.

La directora ha destacat que el calendari pretén mesclar noves lectures de la col·lecció de l’IVAM juntament amb propostes d’investigació que plantegen mirades crítiques, com la mostra d’un retrat d’una dona africana o “l’exploració del treball de les dones artistes a Espanya i Portugal entre la dictadura i la democràcia”.

“El museu també s’unirà en la celebració de l’any dedicat a Eusebio Sempere com a homenatge al centenari del naixement de l’artista onilenc. L’IVAM, juntament amb el Museu d’Art Contemporani d’Alacant (MACA), presentarà el març una exhibició relacionada amb la seua estada a París entre el 1949 i el 1969, període en què va elaborar la sèrie d’aiguades sobre cartolina i els relleus lluminosos”, subratlla Enguita.

La proposta inclou autors del context internacional, històric o contemporani valencià, com les fotografies de Gabriel Cualladó, l’escultura actual de Simone Fattal, arxius sonors de Llorenç Barber o dibuixos i instal·lacions que apel·len el conjunt de la societat de Carolina Caycedo.

“Fer paisatge” serà la primera presentació de la col·lecció de l’IVAM, que posarà el focus en la percepció del museu com a promotor d’un context i la relació que hi ha entre el pensament, l’arqueologia i les reflexions sobre una cosa viscuda amb estils de vida compartits. Autors com June Crespo, Rayanne Tabet o Miquel Navarro protagonitzaran aquesta primera part.

Després d’aquesta, vindrà “Latències”, organitzada a partir de l’obra El pamflet de l’Equip Crònica, en què es desenvoluparà la correlació de l’art amb la realitat i com això dona pas a la varietat de pràctiques artístiques des dels anys 70 fins al segle XX. Ana Teresa, Federico Guzmán o Azucena Vieites seran alguns dels artistes presents en aquesta secció.

En declaracions d’Enguita, l’institut continua treballant en la seua expansió fora del territori estatal amb la finalitat de “presentar exposicions i projectes compartits”. L’any vinent el museu d’art modern col·laborarà amb institucions com National Portrait Gallery de Londres, el Museé du Quai Branly de París o la Fundació Gulbenkian de Lisboa.

Mostres que vertebren la pluralitat artística

La documentació exhaustiva de Barber, un dels pioners de l’art sonor espanyol, inaugurarà la ruta expositiva en el calendari presentada. Els seus arxius en línia, performances, tallers i una publicació dels seus escrits manifestaran la idea de la construcció d’un nosaltres, la multifocalitat i la microhistòria.

El guió pautat seguiria amb “Sempere a París”. La base d’aquesta exposició se centra en un breu recorregut de l’estada d’Eusebio Sempere a la capital francesa en què va crear les seues obres. Després d’aquesta, “Pinazo: identitats” prosseguirà amb el projecte de l’institut: la mostra replanteja una nova lectura de la representació de les persones de manera individual, col·lectiva i genealògica com a emissors, receptors i intèrprets d’identitats.

Una altra de les exhibicions recollides per al 2024 és “El poder amb què vam saltar juntes. Dones artistes a Espanya i Portugal entra la dictadura i la democràcia”. Aquesta proposta pretén abastar el treball de les dones artistes en el panorama espanyol i portugués en un període de canvi en el sistema polític i social.

En el cas de la fotografia, “Cualladó: arxiu” dedicarà un espai a les 455 imatges proporcionades per l’autor quan es va inaugurar el museu amb la finalitat d’aproximar-se més enllà del treball de camp com a fotògraf. “La seua tasca ha contribuït en la difusió de la fotografia espanyola en els anys 50, però també volem mostrar altres de les seues facetes, com la de col·leccionista, escriptor o editor”, concreta Enguita.

Seguint en aquesta línia, “L’icònic esdevindre d’una dona mangbetu. De la imatge visual a la materialitat de la imatge” es basa en “El Creuer negre”, una de les expedicions automobilístiques que va travessar Àfrica en la dècada de 1920. La seua història va deixar milers d’arxius visuals que pretenien construir una narrativa visual per a plasmar les aventures d’aquest viatge. La finalitat del retrat és plasmar la varietat d’utilitats, sentits i encarnacions materials de la imatge i que ha arribat a convertir-se en un referent de l’Àfrica colonial i de la genealogia de l’africanisme etnogràfic.

En el cas de les internacionals, el projecte de “Senga Nengudi i Maren Hessinger” és un dels més destacats per la combinació d’obres individuals i la cooperació posterior que sorgeix a través d’una amistat. Les seues obres demostren que l’art pot unir diferents ètnies, comunitats o generacions. “No es coneixen artistes pioneres que hagen treballat amb unes claus similars”, ressalta la directora de l’IVAM. Amb relació al Premi Internacional Julio González 2024, el museu exposarà alguns dels projectes de Simone Fattal, basats en la literatura, l’èpica àrab o la poesia sufí.