La política quàntica de Compromís

El divorci al Congrés genera incertesa sobre el futur de la formació

La coalició valencianista es queda alhora dins i fora de Sumar

La part majoritària de Compromís ha decidit finalment abandonar el grup parlamentari de Sumar al Congrés dels Diputats, després d'una votació gairebé unànime entre els afiliats de Més Compromís (el 92% del Consell Nacional va votar a favor). Com a conseqüència, la diputada Àgueda Micó passa al Grup Mixt. Tot i això, l'altre diputat de la coalició valencianista, Alberto Ibáñez, d'Iniciativa-Compromís, es queda en Sumar, en el que fa tota l'aparença d'un moviment unilateral de ruptura interna que, no obstant, les dues parts s'esforcen a assegurar que no ho és.

Amb aquesta maniobra, Compromís incorre en una incertesa sobre la seua estratègia a què podria aplicar-se aquell principi d'indeterminació que Werner Heisenberg va formular per a la mecànica quàntica, segons el qual no és possible conèixer alhora el moment o la velocitat d'una partícula si mesurem la seua posició i viceversa. Són les de Micó i Ibáñez possibles posicions dins d'una sola funció d'ona o l'evidència de dues partícules diferents?

No és la primera vegada que la coalició valencianista es desmarca del grup parlamentari format per la candidatura amb què va concórrer a unes eleccions generals. Després dels comicis celebrats el 20 de desembre del 2015, els quatre diputats de Compromís elegits en la plataforma electoral amb Podemos no van arribar a integrar-se en el grup estatal de l'organització morada. És cert que aleshores l'aspiració a un grup parlamentari estrictament valencià (encara que no el van aconseguir) ja formava part del programa amb què s'havien presentat.

Ara, Àgueda Micó al·lega “les limitacions” de pertànyer a una coalició parlamentària que dóna suport al Govern que presideix Pedro Sánchez o que fins i tot en forma part, amb ministres, per justificar l'abandonament de Sumar en el desig de “tenir el control sobre l'acció política, lluitant contra la corrupció, sent garants que s'avance en mesures socials i que es complisquen els interessos dels valencians i valencianes”. Alberto Ibáñez, al seu torn, sosté que cal quedar-se per a “frenar el feixisme” i “ser part de la solució perquè no governe la dreta”. La conjuntura, no cal remarcar-ho, és greu, atesa la vulnerabilitat d'un PSOE sacsejat per l'escàndol de corrupció que protagonitzen els dos últims secretaris d'organització, crisi a la qual cal afegir l'erosió del projecte liderat per la vicepresidenta Yolanda Díaz.

En la seua història, Compromís ha presentat una acreditada dualitat en el comportament de la seua base electoral: més de la meitat dels seus votants en les eleccions a les Corts Valencianes tendeixen a optar per altres formacions, el PSOE, Podem, Sumar o Esquerra Unida, en les eleccions al Congrés dels Diputats. Dit al revés, percentatges significatius de votants de formacions d'àmbit estatal en les eleccions generals opten per la coalició valencianista en les eleccions autonòmiques. En xifres aproximades, Compromís està per damunt del 14% en les autonòmiques i prop del 7% en les generals (per a obtenir una quinzena d'escons a les Corts Valencianes i només un diputat al Congrés, respectivament).

La dinàmica és clara: Compromís perd la meitat dels votants en les eleccions generals o, a la inversa, guanya el doble de votants en les eleccions autonòmiques, fenomen que caracteritza una base electoral que no es mou per fidelitat a les sigles sinó per la voluntat de fer un vot útil progressista. En aquest sentit, la plataforma amb Sumar va anul·lar aquest fenomen dualista tan cridaner en la comparació de les autonòmiques i generals del 2023, tot oferint un escenari de complet aprofitament del vot d'esquerres per al Congrés, que a més va reportar dos diputats als valencianistes, un a Esquerra Unida i un altre a la mateixa Sumar.

En dues entrevistes publicades en elDiario.es, els dos diputats de la mateixa coalició ara en grups diferents del Congrés ofereixen les seues raons. I és interessant la diferència d'enfocaments. D'una banda, Àgueda Micó posa l'accent a criticar el Govern perquè “no ha estat a l'altura” en qüestions valencianes, alhora que assegura que “la gravetat de la tragèdia de la DANA implica que Pedro Sánchez done la cara ”, en al·lusió a l'origen del desacord amb Sumar, que no va incloure el president en la llista de compareixents sol·licitada per a la comissió de la DANA al Congrés, com pretenia Compromís. D'altra banda, Alberto Ibáñez insisteix a “continuar aglutinant les esquerres”, davant l'amenaça d'un possible govern de PP i Vox, gràcies a una majoria parlamentària de dreta i extrema dreta que ja es dóna a les Corts Valencianes, i avisa que “les dinàmiques de decisions unilaterals no porten a bon port, Compromís s'ha de repensar ”

Per tant, l'abast del divorci que protagonitza Compromís adquireix rellevància perquè té efecte sobre l'eventual conformació de majories tant en la Generalitat Valenciana com en el Govern d'Espanya. Entre comportar-se com una partícula o com una ona, entre reafirmar-se per damunt de tot en la identitat ideològica amb el perill de caure en un testimonialisme irrellevant o maximitzar la utilitat del vot progressista amb totes les contradiccions que implica, es mou l'equació de què Compromís és factor principal a l'espai polític valencià. No és menor la responsabilitat dels seus dirigents, sobretot quan pareixen confuses les intencions davant d'un col·lapse potencial de la seua funció d'ona.

La versió en valencià d'elDiario.es

Aquestes informacions sobre l'actualitat política es publiquen, juntament amb altres notícies de caràcter social, econòmic i cultural, en la versió en valencià d'elDiario.es. La pots llegir ací.

També pots seguir-nos en Telegram, en Bluesky, Instagram, Tik Tok o en el canal de Whatsapp.