Menno Sieswerda, un neerlandés establit a Eivissa, es va gastar 350 euros en dues entrades per al festival Diversity, programat a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València el mes de juliol passat i anul·lat poc abans de la celebració. “Em feia molta il·lusió anar a aquest festival i per al meu fill era el seu primer concert”, relata en una conversa telefònica amb aquest diari.
“No podem garantir la realització del festival sota les condicions necessàries per al bon desenvolupament d’aquest”. Amb aquest missatge a penes deu dies davant de la celebració, l’organització del festival va anunciar als fans d’artistes com Iggy Pop, Christina Aguilera o Karol G que era un goig sense alegria.
Els abonaments per a les tres jornades de concerts costaven des de 170 euros el més bàsic fins a 1.200 euros el prèmium. Aquest últim incloïa accés a una zona restringida davant de l’escenari principal, accés a una terrassa prèmium amb visió privilegiada des d’una tarima elevada, a la terrassa L’Umbracle i a un altre espai amb mobiliari, barres i lavabos, una sopa degustació gurmet i begudes incloses segons oferta.
El festival, el director del qual era el promotor Jesús Lumbreras, ha deixat un rastre de fans enfadats. Un d’ells, Menno Sieswerda, ha posat en marxa una demanda col·lectiva en les xarxes socials. Ja s’hi han sumat centenars de persones que van adquirir les entrades i que no han pogut recuperar els diners. “Per a mi té molt d’aspecte d’una estafa”, afirma Sieswerda.
“El promotor només ha enviat una comunicació als assistents al festival, prometent instruccions sobre la manera de recuperar els diners de les entrades, però des de llavors ha desaparegut”, assegura.
Els lletrats Juan Carlos Navarro i Pedro Zarcedo s’han posat al capdavant de la demanda per emprendre accions civils contra les plataformes de venda d’entrades i la promotora organitzadora del festival, Merci Entertainment España SL. El seu objectiu, segons diu un escrit dirigit als afectats, és “la recuperació dels diners perduts i que recaiga tot el pes de la llei sobre aquestes, ja que han fet cas omís de les reclamacions ja presentades”.
En una primera fase pretenen acumular tota la documentació, especialment els justificants de pagament, per tractar d’aconseguir una solució extrajudicial mitjançant l’enviament d’una reclamació formal. En cas que no prospere, acudiran a la via judicial “amb la finalitat de protegir els seus drets com a consumidors i usuaris i que es depuren les responsabilitats consegüents”.
L’artífex de la demanda ha creat grups de Facebook i Instagram (amb l’usuari @Demandadiversity22) “per trobar a gent afectada”. “El que passa”, diu Menno Sieswerda, “és que moltes vegades la gent es cansa de demanar els diners, per 80 euros ningú procedirà, però tots junts és un altre número”. L’home ja ha localitzat centenars d’afectats. “Però és poc amb comparació a tots els afectats, que són milers i milers de persones”, lamenta.
El neerlandés coneix València des de la dècada de 1980. “M’encanta, la primera vegada que hi vaig anar era per a actuar en un festival, tinc aquesta connexió amb la música i amb València”, conta. A més del desencís de perdre’s els directes a la Ciutat de les Arts i les Ciències amb el seu fill, va haver de canviar els vols d’avió. “Això també em va costar diners”, recorda.