Una aliança entre museus culmina en la primera mostra sobre un pintor alacantí de la cort de Ferran VII
El pintor que va plasmar l’ocupació napoleònica a Madrid ja té una exposició que el recorde. El Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana inaugura dijous la primera mostra individual de José Aparicio, un dels pintors de cambra de Ferran VII, en el Museu de Belles Arts de València. L’aliança entre institucions culturals valencianes ha permés rescatar l’obra de l’artista alacantí, que va cobrar una rellevància especial durant la Guerra del Francés, però que roman com un desconegut en la seua terra.
El treball de recerca de Pilar Tébar, directora cultural de l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert de la Diputació d’Alacant i comissària de l’exposició, reuneix quaranta obres del pintor de 9 institucions i col·leccions particulars dos segles després de la mort de l’artista. Després de tres dècades d’investigació, la comissària afirma que “Aparicio és l’artista alacantí més important de les primeres dècades del segle XIX i el públic descobrirà a un pintor clau per la seua trajectòria vital”.
José Aparicio (Alacant, 1770-Madrid, 1838) va ser pintor de cambra de Ferran VII i un dels exponents de la pintura neoclàssica espanyola, altament propagandística. En la seua obra més coneguda, L’any de la fam de Madrid (1818), situada en el Museu del Prado, l’artista mostra una al·legoria sobre l’ocupació de l’exèrcit francés en la vila. Va ser el quadre més difós en el regnat del Borbó a causa “de la càrrega adulatòriament propagandística del seu emblemàtic argument”, segons la pinacoteca, una tela que exposa “l’heroïcitat i l’orgull patriòtic de la seua població pel fet de rebutjar l’ajuda oferida per les tropes invasores”. Al seu costat, gaudeix de més popularitat El desembarcament de Ferran VII a l’illa de Lleó (1827), que es va perdre en l’incendi del Tribunal Suprem del 1915 i de la qual només es conserva un esbós en el Museu Romàntic de Madrid.
Aparicio va iniciar la seua formació en l’Acadèmia Sant Carles de València, la va completar en l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid i la va culminar al París postrevolucionari i a Roma. Posteriorment tornaria a Espanya com a pintor de la cort i ingressaria com a acadèmic de mèrit en totes dues institucions, i va arribar a dirigir l’Acadèmia de San Fernando.
“Amb aquesta exposició aprofundim en la línia de revisar la història de l’art del nostre territori i impulsar la recuperació de figures que van contribuir amb el seu talent al desenvolupament de les belles arts, però que el temps i la focalització reiterades sobre alguns noms ha portat que altres hagen caigut en un oblit injust”, valora el director del Consorci de Museus, José Luis Pérez Pont. El director del Museu de Belles Arts de València, Pablo Terol, recalca la línia de col·laboració entre institucions i subratlla que “aquestes exposicions biogràfiques són fonamentals per a recuperar a artistes del segle XIX que, com José Aparicio, són poc coneguts pel públic, malgrat la seua enorme rellevància històrica”.
La mostra, produïda i organitzada pel Consorci de Museus, ha comptat amb la col·laboració del Museu Nacional del Prado, l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, el Museu de Belles arts de València, la Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Carles, la Diputació d’Alacant, el Museu Nacional del Romanticisme, el Museu Lázaro Galdiano, l’Ajuntament de Madrid, el Museu Diocesà d’Art Antic de Sigüenza i l’IES Jordi Joan d’Alacant. Podrà gaudir-se fins al 12 de juny a València i després es traslladarà als museus de belles arts d’Alacant i Castelló.