LLEGIR EN CASTELLÀ
L’Ajuntament de Benidorm s’enfronta a la crisi financera més greu de la seua història recent després d’una resolució judicial que deixa els seus comptes a la vora del col·lapse. El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha dictat una sentència que blinda definitivament una indemnització urbanística milionària a favor de les mercantils Murcia Puchades Expansión SL i Atricap Investment SL pels convenis del sector APR-7 de Serra Gelada. La quantia reconeguda ascendeix a 283 milions d’euros de principal, però la xifra final escala fins als 333 milions d’euros en sumar els aproximadament 50 milions d’euros generats pels interessos de demora acumulats durant anys de litigi.
Aquesta resolució suposa un colp de dimensions inassolibles per a l’administració local si es compara amb la seua capacitat econòmica real. Per a l’exercici de 2026, l’Ajuntament de Benidorm ha projectat un pressupost municipal de 146 milions d’euros, cosa que significa que el deute reconegut per la justícia representa més del doble de tots els ingressos i recursos dels quals disposa la ciutat per a prestar serveis bàsics i realitzar inversions en un any complet. La sentència de l’alt tribunal valencià anul·la l’acord del ple municipal de finals de 2022 que va intentar, com a última estratègia de defensa, declarar la nul·litat d’ofici dels convenis urbanístics per a evitar el pagament.
La clau: Serra Gelada, d’urbanitzable a protegida
L’origen d’aquest conflicte es remunta als plans urbanístics dels anys 60 i 90, quan aquests terrenys van ser classificats com a sòl urbà, una condició que els propietaris van defensar després de subscriure convenis amb l’Ajuntament entre 2003 i 2004. En aquell moment, els propietaris van cedir les seues parcel·les al municipi a canvi de drets d’aprofitament urbanístic en altres zones. No obstant això, l’escenari va canviar dràsticament amb l’aprovació del Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de Serra Gelada el 2005, que va blindar mediambientalment el paratge i va convertir aquestes terres en sòl no urbanitzable d’especial protecció, deixant els drets dels propietaris en un llimb jurídic.
Aquesta reclasificació forçosa per motius ambientals va bloquejar qualsevol possibilitat d’edificació, però l’Ajuntament no va compensar en el seu moment les empreses pels drets que ja els havia reconegut formalment en els convenis previs. Durant dues dècades, l’administració municipal va sostenir que no existia tal dret a indemnització en considerar que l’aprofitament no estava consolidat, mentre que els tribunals han anat acumulant resolucions en sentit contrari. La justícia ha determinat finalment que el consistori ha de respondre patrimonialment per unes decisions que van transformar actius urbans en espais protegits sense resoldre la contrapartida econòmica pactada.
Seguretat jurídica
El TSJCV fonamenta la seua decisió actual en el principi de seguretat jurídica i en la doctrina de la cosa jutjada, assenyalant que l’Ajuntament no pot utilitzar una revisió administrativa per a eludir una sentència ferma prèvia que ja havia validat la licitud d’aquells acords. Segons el tribunal, l’administració local està obligada a complir el que estableix el jutjat, cosa que impossibilita qualsevol maniobra per invalidar uns convenis que ja compten amb el suport de la justícia. Declarar la nul·litat dels convenis en aquest moment resultaria un acte estèril, atés que no podria alterar les indemnitzacions ja fixades per la via judicial.
La situació deixa el govern local en una posició d’extrema vulnerabilitat, ja que l’execució d’aquesta sentència obligarà a un replantejament total de les finances municipals. La resolució subratlla que l’administració ha de sotmetre’s a l’executivitat del jutjat, protegint la confiança legítima dels propietaris que van cedir els seus sòls fa més de vint anys.
Amb aquesta decisió, Benidorm queda exposada a un escenari en què es troba en mans de la negociació amb el promotor urbanístic. L’empresa, amb la justícia de la seua part, si no cedeix, exposaria l’Ajuntament a una situació d’intervenció o de necessitat d’auxili financer extern, en haver d’afrontar una responsabilitat patrimonial que desborda per complet la seua realitat pressupostària i compromet el futur de les inversions públiques al municipi.