El canvi climàtic, el negacionisme del qual imposa Vox al PP en la Generalitat, va agreujar un 20% la virulència de la dana

“L’atribució de la dana de València confirma una nova realitat climàtica i subratlla la necessitat d'una acció conjunta entre ciència, institucions i ciutadania per fer front als seus impactes. El canvi climàtic i el Pacte Verd Europeu no són ni d’esquerres ni de dretes, són evidències científiques i anar-hi en contra és anar en contra de nosaltres mateixos”. L’investigador de l’Institut de Geociències (IGEO), David Barriopedro, s’ha pronunciat en aquests termes a preguntes d’elDiario.es en relació amb l’estudi que ha elaborat de la mà del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Complutense de Madrid (UCM), juntament amb altres experts com José Manuel Garrido-Pérez, de la UCM, i Soledad Collazo, també de l’IGEO.

El treball, que també conclou que les precipitacions del 29 d’octubre de 2024 van augmentar fins a un 20% per l'escalfament global, es va difondre dijous passat 6 de novembre mentre Vox advertia al PP que una de les condicions per donar suport a un nou president dels populars per a la Generalitat Valenciana era acabar amb el Pacte Verd Europeu.

El cap del Consell en funcions, Carlos Mazón, ja va criticar el març passat el “dogmatisme climàtic” per tal de guanyar-se el suport dels ultres als pressupostos autonòmics, malgrat que el PP, amb la presidenta de la Comissió Europea al capdavant, la també popular Úrsula von der Leyen, dóna suport a l’Agenda 2030 a Brussel·les. Ara els de Santiago Abascal han advertit als d’Alberto Núñez Feijóo que si volen el seu suport per investir un nou president després de la dimissió de Mazon, hauran d’assumir la seua agenda repleta de mesures negacionistes del canvi climàtic, o com ells ho denominen, “fanatisme climàtic”.

Per a Barriopedro, “és lamentable que es qüestione el Pacte Verd perquè està basat en evidències científiques, no sabem què més ha de passar per adonar-nos que ja fem tard; precisament la idea d’aquest estudi i d’altres que van en la mateixa línia que s’han presentat és que servisca perquè es prenguin les millors decisions polítiques a l’hora de distribuir els fons públics”.

Contingut de l’estudi

L’estudi presentat és contundent i acredita novament la influència del canvi climàtic en la intensitat fenòmens meteorològics com la dana. “L’escalfament de l’atmòsfera provocat per l’activitat humana, unit a un aire i un mar càlids, fa que s’allotge més vapor d’aigua, cosa que està relacionada amb una intensitat més gran de fenòmens com la dana”, explica Barriopedro a aquesta preguntes d’aquesta redacció.

Segons el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), el treball dels experts conclou que el canvi climàtic va influir en la intensitat de les pluges registrades durant la dana de València. Els resultats, basats en tres mètodes complementaris, apunten que les precipitacions del 29 d’octubre del 2024 al sud-est d’Espanya van augmentar fins a un 20% degut a l’escalfament global. També assenyalen que aquests episodis de dana venen acompanyats de més precipitació que fa unes dècades degut, en part, a l’escalfament del mar, encara que “aquesta senyal és encara poc robusta per l’alta variabilitat d’aquests fenòmens”.

El 29 d’octubre de 2024, una depressió aíllada en nivells alts (dana), alimentada per l’entrada d’aire molt càlid i humit del mar Mediterrani, va desencadenar intenses precipitacions al sud-est de la península ibèrica. Únicament a la província de València es van registrar xifres rècord: fins a 720 litres per metre quadrat en 12 hores.

“Els nostres resultats indiquen que el canvi climàtic no va causar la dana, ni ha modificat apreciablement la seua freqüència d’ocurrència, però sí la va fer més plujosa”, resumeixen els investigadors de l'estudi publicat en la revista Bulletin of the American Meteorological Society.

Tres mirades a un mateix esdeveniment

El treball combina tres mètodes complementaris d’atribució per determinar si l’escalfament global va influir en la intensitat i probabilitat de l’esdeveniment meteorològic. “Cada enfocament respon a una pregunta diferent. Junts ofereixen una visió més completa del paper del canvi climàtic en la catàstrofe”, explica Barriopedro.

En primer lloc, els autors van emprar un enfocament probabilístic, mitjançant el qual van analitzar si les precipitacions d’aquesta magnitud són avui més freqüents i intenses que en el passat. Segons aquest mètode, no van trobar una tendència recent clara cap a un augment en la freqüència de pluges tan extremes com les de la dana de València. “Això reflecteix la gran variabilitat natural del clima mediterrani, i coincideix amb altres estudis recents basats en observacions”, assenyala José Manuel Garrido-Pérez, investigador de la UCM.

En segon lloc, l’equip va emprar un mètode d’anàlegs per estudiar l’efecte de l’escalfament global en les precipitacions associades a danes similars a les de l’esdeveniment. Ací és quan emergeixen senyals clares d’influència humana: “En promig, aquests episodis deixen més precipitació que fa unes dècades –assegura Soledad Collazo, investigadora de l’IGEO– encara que aquesta senyal encara és petita i poc robusta per l’alta variabilitat del fenòmen”.

Finalment, es va emprar un enfocament 'storyline', que recrea l’episodi en un escenari sense influència humana mitjançant models de predicció meteorològica basats en intel·ligència artificial (IA). En aquest cas, els models inicialitzats amb les condicions atmosfèriques que van precedir l’esdeveniment són capaços de reproduir la tempesta amb diversos dies d’antelació.

Així mateix, confirmen que en un clima sense influència humana les precipitacions haurien estat fins a un 20% menys intenses en algunes zones afectades per la dana. En canvi, la circulació atmosfèrica —els patrons de vent i pressió— no mostren variacions clares. “L’esdeveniment hauria ocorregut igualment, però les precipitacions haurien estat menys intenses, ja que l’atmòsfera hauria contingut menys humitat disponible per formar tempestes”, afirma Bernat Jiménez-Esteve, investigador de l’IGEO. Barriopedro explica que es van aplicar les mateixes condicions de la dana del 29 d’octubre de 2024 a l’any 1850, un període preindustrial amb un escalfament global provocat per l’emissió de gasos d’efecte hivernacle menor que en l’actualitat: “El model revela que les pluges haguessen estat un 20% menys intenses”, reitera.

L’estudi utilitza dades diàries i models amb una resolució d’aproximadament 25 quilòmetres, una escala que no permet capturar pluges molt localitzades o de curta duració. No obstant això, els autors assenyalen que hi ha evidències que la senyal del canvi climàtic podria veure's amplificada en fenòmens convectius de menor escala.

Atribució en la presa de decisions

L’estudi proposa un marc integrador per a futures investigacions d’atribució, basat en la combinació de diferents mètodes. Els autors conclouen que aquest enfocament millora la comunicació del risc i evita missatges contradictoris, fet que resulta essencial per dissenyar polítiques d’adaptació, millorar els sistemes d’alerta i planificar infraestructures resilients.

“El valor està en sumar evidències”, assenyala Ricardo García-Herrera, investigador de l’IGEO. “L’atribució de la dana de València confirma una nova realitat climàtica i subratlla la necessitat d’una acció conjunta entre ciència, institucions i ciutadania per fer front als seus impactes”, conclou Barriopedro.