La cap de premsa de Mazón va justificar davant la jutgessa de la dana les mentides sobre els seus passos: “Mai amb intenció d’enganyar”

La cap de premsa de Carlos Mazón va dir davant la jutgessa de la dana que Presidència va donar als mitjans de comunicació versions falses sobre els passos de l’expresident després del seu dinar en un reservat del restaurant El Ventorro amb Maribel Vilaplana “mai amb intenció ni d’enganyar ni de mentir”, segons indica l’acta de la seua declaració testifical del 27 de febrer passat, a què ha tingut accés elDiario.es. “Es van variar una mica les hores”, va postil·lar Maite Gómez.

La testimoni, actualment assessora del president Juan Francisco Pérez Llorca, va relatar que va estar en el seu despatx fins a les 18.00, se’n va anar casa i cap a les 20.00 del 29 d’octubre de 2024, tràgica jornada que va acabar amb 230 morts, es va dirigir en taxi als voltants del Palau, on el cotxe oficial de Mazón la va recollir per a dirigir-se al Centre de Coordinació d’Emergències de l’Eliana. Presidència, per tant, sabia perfectament que el cap del Consell llavors no va arribar a l’Eliana “passades les set de la vesprada”, tal com va afirmar reiteradament Mazón, fins i tot en seu parlamentària.

Maite Gómez va explicar que l’equip de comunicació de Presidència va reconstruir les hores a què Mazón va arribar al Palau amb meres suposicions i que mai van preguntar al seu màxim cap. La jutgessa instructora, Nuria Ruiz Tobarra, no va ocultar la seua sorpresa davant la declaració de la cap de premsa. “Confirmació oficial de les hores, no n’hi va haver en cap moment del president ni cap comunicat oficial”, va adduir la testimoni, que va al·ludir a “converses per WhatsApp” amb periodistes.

L’advocat Manolo Mata, que exerceix l’acusació popular d’Acció Cultural del País Valencià i va ser portaveu del PSPV-PSOE en les Corts Valencianes durant l’etapa del Pacte del Botànic (i, per tant, coneix amb detall les interioritats del poder autonòmic) va interrogar la testimoni sobre els nombrosos canvis de versió de Presidència els dies posteriors a la catàstrofe, a mesura que els mitjans de comunicació aclarien a poc a poc les inconsistències de la versió oficial del president. Una de les primeres versions (falses) que va colar Presidència sostenia que l’àpat de Mazón va ser una “picadeta” en els “voltants del Palau”.

“Deduccions lògiques del desgavell d’aquell dia”

El lletrat va incidir en el ball de versions:

—A mi em consta que va haver-hi converses amb periodistes en què va haver-hi una mica de moviment d’hores, perquè es va anar una mica contestant en funció de...

—I, de fet, vosté n’ha tingut personalment amb molts periodistes.

—Sí, clar.

—Perquè diu això si sap vosté que no estava?

—Que no estava? Jo no sé on estava el president a les 17.00.

—On sabia que no estava era en Presidència. Vosté va eixir a les 18.00 de Presidència.

—Jo no sabia si el president hi estava o no hi estava.

—Llavors, ho va dir perquè li ho havia dit el president?

—Vam estar contestant una mica aleatòriament al tema, no perquè m’ho haguera dit el president.

—Com que aleatòriament?

—Deduccions lògiques del desgavell d’aquell dia sense saber la cronologia exacta, perquè no va haver-hi una comunicació oficial, en funció del que també anaven dient.

—És a dir, quan li pillaven que no estava a les 17.00, deien a les 18.00, quan li pillaven que no era a les 18.00, deien a les 19.00. Això no és especulatiu, si a vosté li demanen confirmació d’on estava el president a la vesprada el dia de l’emergència més important de la Comunitat i vosté confirma a mitjans que estava en el Palau, estava perfectament informat, quan es veu això, apareix la filtració de la foto de les 20.28 [de l’arribada de Mazón a l’Eliana] per a dir que va arribar tard i que no sabia res, amb la qual cosa tenia menys possibilitats d’estar implicat, per què vosté personalment va fer part d’aquestes gestions i va comentar aquestes hores?

—En funció de deduccions lògiques, pensant que havia acabat un dinar, que estava en el Palau.

—És a dir que vosté, com la cosa lògica és dinar i acabar a les 17.00, doncs [va dir] que a les 17.00 estava treballant, és el que ens acaba de dir.

—Dins de la voràgine d’ara pregunta per ací, ara pregunta per ací... va ser, per descomptat, diferents hores sense intenció de res.

La declaració de Maite Gómez va escandalitzar la jutgessa instructora, que a continuació li va etzibar: “Senyora Gómez, una cosa és el que vosté diga als mitjans en la seua faena, que no té obligació de dir veritat, però ací sí que en té. Llavors, si primer vosté informa en l’exercici de la seua faena que el senyor Mazón estava a les 17.00 en el Palau treballant, després es diu que és a les 18.00, després es diu que va arribar al Cecopi després de les 19.00 i després se sap que hi va arribar a les 20.28, i que això tots hàgem de creure que és després de les 19.00... Jo crec que vosté, dins de l’exercici de les funcions pròpies de la seua faena, ací com a testimoni té l’obligació de dir veritat. Ningú li dirà res, ni en conseqüències penals, del que haja pogut dir als mitjans, però sí del que diga ací”.

La jutgessa: “Li demane que diga la veritat”

“I per favor, com a testimoni li demane que diga la veritat”, va postil·lar la magistrada. En el fragment següent de l’interrogatori la jutgessa va estrényer de nou la testimoni:

—Li dic [la veritat], no sé a quina hora va arribar el president al Palau. Ho he sabut després.

—Però vosté ha dit [que] a les 17.00 vosté suposava que estava en el Palau, perquè ja suposava que havia acabat el dinar.

—He dit que va haver-hi confusió inicial amb les hores, i per això en un primer moment sí, vam estar veient i vam fer confusió d’hores. Sense cap motiu, sense cap intenció, cap comunicació oficial, en funció del que podíem intuir o pensar. Vam estar contestant a un mitjà, un altre mitjà.

—Però quan dona informació als mitjans de comunicació sobre el president, vosté consulta el president o diu el que vosté suposa?

—Nosaltres primer vam començar a pensar hores de quan podia estar-hi, quan no podia estar-hi, però no li ho vam preguntar.

—Nosaltres, qui?

—En general. Els que portem la comunicació del president.

Un “desgavell” els primers dies de la dana

La testimoni va assegurar que les versions falses van ser elaborades per ella mateixa i pel director general de Comunicació, Francisco González: “Paco i jo vam estar enviant missatges amb les hores que enteníem lògiques sense preguntar i sense saber res”.

La jutgessa va tornar a la càrrega:

—Que entenien lògiques. Llavors vosté, quan informa els mitjans sobre el president, informa el que entén lògic.

—El que entenc lògic no. A veure, si el president se’n va, entenc que deu haver arribat a les 17.00. Però no perquè es va retardar, perquè llavors deu haver arribat a les 18.00. Durant aquests primers moments va haver-hi un desgavell de coses, fins que per fi es va poder fer, perquè no hi havia una cronologia de vaig a les 14.00, vaig a les 15.00, són les 15.05, tot això es va anar recomponent a poc a poc pel camí.

—A mesura que el senyor Mazón li ho va anar dient, a vosté? O a mesura del que va anar suposant vosté?

—No. A mesura del que anàvem pensant que era lògic per a poder anar...

—O a mesura del que vosté va anar assabentant-se per aquesta instrucció? A mesura de les dades que s’han anat obtenint gràcies a la premsa i a la instrucció.

—Però si això va ser abans de la instrucció.

El lletrat Manolo Mata, a continuació, va recordar a la testimoni que la instrucció del jutjat de Catarroja va començar la mateixa nit del 29 d’octubre de 2024. “Doncs, no ho sabia. Pensava que havia començat més tard”, va dir Maite Gómez.

La magistrada: “És poc creïble el que diu”

La jutgessa, per part seua, va expressar les seues objeccions davant la testifical i va etzibar a la testimoni: “És poc creïble el que diu, jo no em puc creure que vosté faça la seua faena en funció del que supose vosté o el que supose amb el senyor Francisco González sense consultar abans al president a quina hora estava en el Palau. No em puc creure que (...) facen comunicats als mitjans de premsa que tenen l’obligació d’informar la ciutadania de l’hora a què hi estava el senyor president”. “No vam fer cap comunicat oficial”, va argüir Gómez.

—Sí, però informaven els mitjans de comunicació. En un dia com el de la dana, amb el resultat que va suposar, no em puc creure que informen vostés als mitjans de comunicació, per molta obligació que diguen vostés, la ciutadania sí que té un dret a aquesta informació, i que diguen que era a les 17.00, i després canvien a les 18.00, i no ho consulten amb el president. Que siga sobre la base del que vostés suposen, què es diu?, a veure què diem?

—No va haver-hi comunicat oficial de les hores del president, va haver-hi converses amb periodistes.

—I en aquestes converses, que estan destinades a informar la població, què feien per a per a indagar a quina hora estava el president en el Palau?

—No vam fer res especialment.

—És a dir, que informaven per suposicions.

—Era “doncs, deu haver vingut, no deu haver vingut, deu estar ací, no deu estar ací”.

—I no els passa pel cap preguntar-ho al president?

—No estàvem en això. No ho vam preguntar al president.