Carmen Ortí, atrapada en una vaga històrica al cap de mig any com a consellera

Carmen Ortí (Xirivella, 1966) és una dona que coneix la Conselleria d’Educació des de les entranyes. Diplomada en professorat i llicenciada en psicopedagogia, ha sigut professora, directora d’un centre de formació del professorat, inspectora d’educació i subdirectora en la conselleria. Per això resulta tan estrany que amb el seu perfil, acollit amb cert entusiasme després del conflictiu José Antonio Rovira, es veja atrapada amb la primera vaga del professorat en quaranta anys estant només sis mesos en el càrrec.

Ortí, d’arrelament en el PP, va ser dels primers perfils a incorporar-se al Consell quan Carlos Mazón va guanyar les eleccions autonòmiques. El seu marit va ser nomenat director de l’Institut Valencià de Finances; el seu germà va ser alcalde de Xirivella. Ortí es va incorporar al setembre com a subdirectora de Planificació Educativa i Centres Privats, en la conselleria que llavors dirigia José Antonio Rovira. La llavors subdirectora estava ja 12 anys treballant com a inspectora d’educació i coneixia bé la casa, però a penes va aguantar un curs escolar en el càrrec. Al maig, l’alcaldessa de València, María José Catalá, la va nomenar directora gerent de la Universitat Popular de València, un organisme autònom de desenvolupament cultural i participació a través d’educació.

Al desembre, amb la dimissió de Carlos Mazón i la investidura de Juanfran Pérez Llorca, el nou cap del Consell la va triar com a número u d’Educació i va traslladar Rovira, íntim amic de Mazón, a la Conselleria d’Hisenda. La decisió té diverses lectures, totes dues en línia amb el caràcter pacificador que ha buscat Pérez Llorca en el PP per a evitar una crisi i tractar de consolidar el seu comandament, mantindre el precari equilibri. D’una banda, traure un dels consellers més polèmics d’una àrea conflictiva i donar-li la clau dels pressupostos, de la caixa de la Generalitat. De l’altra, integrar el sector de l’alcaldessa de València, el seu contrapés més gran en el partit. Però tampoc amb massa entusiasme.

Si alguna cosa ha deixat veure la vaga general educativa és que el Consell de Pérez Llorca no té massa interés a apaivagar el conflicte ni a blindar la consellera. Ortí, que ara té el comandament de la cartera, continua envoltada per la cúpula que va deixar Rovira. I pel criteri pressupostari de l’ara conseller d’Hisenda, que és qui en última instància ha d’autoritzar les reivindicacions dels professors: una pujada salarial, les obres en infraestructures educatives o els canvis en les ràtios. Tot passa pels pressupostos. Dilluns, la consellera va quantificar en “més de 2.400 milions d’euros a l’any” les reivindicacions del professorat per a no anar a una vaga indefinida, xifra que “supera la capacitat” d’una autonomia infrafinançada.

Ortí ha assumit també l’equip del seu antecessor pràcticament al complet, una desena d’alts càrrecs que estan tres anys executant les polítiques educatives amb la marca Rovira, i a qui els sindicats i els docents coneixen perfectament. Tampoc s’ha vist massa el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, fer costat a la titular d’Educació davant la vaga de professorat. El líder del PP valencià a penes ha opinat sobre la qüestió en un missatge en X en què trasllada el suport als estudiants de l’EBAU.

El currículum polític de la consellera

Malgrat l’herència de Rovira, la consellera ha llaurat un camí propi per a guanyar l’enemistat de part de la comunitat educativa. Ha tractat d’eliminar els autors catalans i de les Balears del currículum acadèmic, ha ofés els professors en dir que estaven “de sopetes i al sol” i ha enviat una carta des de la Conselleria defensant la gestió davant la vaga, un escrit que els docents i les famílies consideren propagandístic. Està per veure si l’Agència de Protecció de Dades i altres organismes veuen si vulnera les lleis de publicitat institucional.

Ortí a penes va aguantar un curs escolar sota el comandament del director general de Centres Docents, Jorge Cabo, amb qui va tindre desavinences. És en aquesta etapa quan s’inicia la renovació dels convenis amb els centres de l’Opus Dei, que segreguen l’alumnat per sexe, segons va denunciar Compromís en les Corts Valencianes. Educació va negar que hi haguera col·legis privats que separaren l’alumnat en una pregunta parlamentària, però la coalició, que ha tingut accés a expedients de renovació, assenyala que en els informes de pròrroga dels convenis ja s’adverteix que no compleixen els requisits exigits en relació amb experiències d’interés pedagògic.

Dimarts, en la segona jornada de vaga, la consellera s’ha absentat de l’acte que tenia previst. En el seu lloc, hi ha enviat un director general. En el seu nom, negocia el secretari autonòmic. Per a tancar la jornada, amb els sindicats en ple incendi, el seu departament ha decidit enviar el comunicat següent: “Educació referma la seua aposta per la inclusió educativa i habilitarà 36 noves aules UECO per al curs 26/27”.