La defensa de Camps en Gürtel no aconsegueix afeblir les perquisicions policials sobre l’“estructura al servei del delicte”
L’advocat de Francisco Camps ho va intentar per terra, mar i aire. No obstant això, la defensa de l’expresident de la Generalitat Valenciana no va aconseguir afeblir les conclusions de les perquisicions de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional sobre el cas Gürtel, comandades per l’inspector en cap Manuel Morocho. Han sigut en total “14 anys d’investigació d’una estructura al servei del delicte”, va destacar el testimoni perit davant el tribunal de l’Audiència Nacional que jutja Camps, per a qui la Fiscalia Anticorrupció demana una pena de dos anys i sis mesos de presó, a més d’inhabilitació per a càrrec públic durant una dècada, pels presumptes delictes de prevaricació i frau a l’Administració pública.
En un interrogatori ple de prevencions a l’advocat de Camps –“li contesta, però a penes comença a parlar vosté, l’interromp”, li va arribar a dir el magistrat José Antonio Mora Alarcón– no va aflorar cap punt fosc de les perquisicions policials.
El penalista Pablo Delgado es va queixar de la publicació “en tots els mitjans de premsa” de les “conegudíssimes” converses telefòniques entre Álvaro Pérez El Bigotes i Francisco Camps. El policia va recordar que les punxades telefòniques es van fer per ordre judicial de l’instructor: “Les notícies en mitjans de comunicació són alienes a la investigació i al Grup 21 [de la UDEF] de qui jo era responsable”.
La defensa de Camps també va recórrer a les afirmacions del comissari José Manuel Villarejo, en una entrevista en el diari Abc, segons les quals el cas Gürtel s’hauria iniciat a petició de l’exministre socialista de l’Interior Alfredo Pérez Rubalcaba. El magistrat li va indicar que aquest “material” no consta en la causa que es jutja en l’Audiència Nacional i la fiscal anticorrupció va recordar que el Tribunal Suprem ha validat fins en set sentències les intervencions telefòniques.
Tot seguit, el lletrat de Camps va preguntar al testimoni perit per la intervenció en la investigació del cas Gürtel del comissari José Luis Olivera, l’excap de la UDEF molt pròxim a Villarejo. “Era el responsable últim de la unitat, tenia coneixement dels avanços, la norma legal ho diu així”, va explicar Morocho, que també va negar que Olivera participara en la confecció d’informes.
El seu cap, va matisar el policia, tenia la funció de “saber quines investigacions hi ha en la unitat de què és responsable”. Les úniques reunions amb els seus superiors, va afegir Morocho, van ser sobre qüestions d’intendència que tenien a veure amb els recursos amb què comptava per a dur a terme les perquisicions.
Els informes que conformen els sumaris de Gürtel passaven abans d’arribar a les mans dels jutges instructors al seu cap de secció. “El que fera amb això, ell ho deu saber”, va afegir.
Els “escassos” recursos humans de la UDEF
Durant l’interrogatori, el responsable de la investigació va lamentar la falta de recursos de la unitat policial: “Quan estàvem elaborant aquests informes, teníem un altre conjunt de peces [del cas Gürtel] a Madrid, en altres jutjats, i els recursos humans són escassos, hem de buscar la manera de ser eficients”, va assegurar. “En altres escenaris hauríem aprofundit moltíssim més, però els recursos que teníem són limitats”, va postil·lar.
La defensa de Camps va tractar de qüestionar El Bigotes, la confessió del qual després d’un pacte amb Anticorrupció apuntala l’acusació contra l’expresident valencià. Així doncs, el lletrat va preguntar a l’inspector en cap si va comprovar les asseveracions del delegat de Gürtel a València pel que feia als regals de Nadal que Camps i la seua família (incloent-hi la seua dona, els seus fills, els seus pares i els seus sogres) van rebre d’Orange Market, insinuant que van ser tornats. “Tot el que es diu [en les converses telefòniques] té l’aire de realitat, perquè, al final, els documents intervinguts ho han confirmat”, va argumentar Morocho.
Els agents encarregats de la investigació no van trobar cap rastre de devolucions de regals, ni en els registres de la seu d’Orange Market ni en les contestacions als requeriments per part dels establiments de luxe en què El Bigotes els comprava. Morocho també va recordar que l’“espai temporal” en què es van punxar els telèfons dels membres de la trama va ser “molt limitat”.