El director de Política Lingüística castiga amb un 0 sobre 40 els periòdics en valencià que segueixen les normes de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

La guerra sense treva del Partit Popular per imposar els seus criteris ideològics al valencià continua. Aquesta vegada, en les subvencions als mitjans de comunicació que publiquen en la llengua cooficial, des de televisions fins a ràdios, passant per la premsa en paper i digital. La tergiversació de la norma per part de la Generalitat ha sigut tal que la Direcció General de Política Lingüística ha acabat castigant els mitjans de comunicació que utilitzen les normes que estableix l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i prima un acord polític de l'anterior govern de Carlos Mazón amb el qual es va intentar “popularitzar” —en altres paraules, vulgaritzar— l'ús de la llengua en el registre administratiu. La política abans que la ciència.

L'artífex d'aquest nou atac a l'ús del valencià ha sigut el director general de Política Lingüística, Vicent Satorres, llicenciat en Filologia Hispànica, especialitat en llengua valenciana; diplomat com a mestre de valencià i amb el C2 de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. I, com a mostra, un botó. Les subvencions a periòdics que editen íntegrament els seus continguts en valencià des de la seua fundació, com les revistes El Temps, La Veu del País Valencià o Saó, o mitjans de comunicació com elDiario.es a la Comunitat Valenciana, que aposten des de fa més d'una dècada per mantindre una edició en valencià basada en els criteris que recomana l'Acadèmia Valenciana de la Llengua a més amb contractació professional per a aquestes tasques. També els passa als principals diaris en paper que han optat per treballar informacions en la llengua cooficial: Levante-EMV i Mediterráneo. La nota de la Direcció General de Política Lingüística al treball en valencià d'aquestes redaccions ha sigut un 0 de 40 punts, una puntuació que ha impactat en el volum de la subvenció que rebran.

El Govern valencià polititza així l'únic repartiment de fons públics a mitjans de comunicació que es plantejava de manera competitiva i quedava fora de la discrecionalitat del Palau de la Generalitat de Carlos Mazón i Juanfran Pérez Llorca, que utilitza la publicitat institucional per castigar els mitjans crítics i premiar els afins.

Per a “suspendre” gran part de la premsa que manté els criteris de “valencià en mitjans de comunicació” que recomana l'AVL —institució acadèmica que regeix i normativitza l'ús del valencià—, la Direcció General de Política Lingüística ha inclòs com un dels punts fonamentals de baremació el compliment dels “Criteris lingüístics de l'Administració de la Generalitat”, publicats en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana el 29 d'abril de 2024. Aquests criteris preferents de la Generalitat del PP s'imposen als mitjans de comunicació, ja que, en cas de no complir-los, se'ls penalitza i se'ls deixa fora de la possibilitat d'obtindre 40 punts. Per exemple, l'ús d'“aquest” o “aquesta” es castiga com una incorrecció, malgrat que l'AVL els considera vàlids en el registre culte i per als mitjans de comunicació. El mateix ocorre amb l'ús de “cadascú” o “mentre”, que la Generalitat també penalitza com a incorreccions i que l'AVL dona per bons.

Crida també l'atenció la inclusió d'aquests criteris en una convocatòria publicada el 25 d'octubre de 2025 i que avalua les informacions publicades en valencià entre l'1 de juliol de 2024 i el 31 de desembre de 2025. És a dir, aquest criteri es va aplicar de manera retroactiva als aspirants a la subvenció i penalitza encara més els que fa més temps que utilitzen el valencià en les seues redaccions.

L'aplicació d'aquest barem ha generat, a més, una rectificació de la mateixa Direcció General de Política Lingüística, ja que els criteris de puntuació no van ser publicats ni comunicats als mitjans de comunicació aspirants. Per resolució de 29 d'octubre de 2026, el director general de Política Lingüística va declarar la invalidesa de la proposta de resolució provisional en què es castigava els mitjans de comunicació que utilitzen els criteris de l'AVL i va ordenar la retroacció del procediment de concessió de les subvencions al moment immediatament anterior a la fase de valoració tècnica.

Malgrat aquesta rectificació, una setmana després va publicar una nova resolució en què la comissió avaluadora aplica els mateixos criteris lingüístics proposats pel PP, que tornen a penalitzar els qui segueixen les recomanacions de l'AVL. Crida l'atenció aquesta decisió, ja que aboca el procés a nombroses al·legacions i a la seua previsible judicialització.