Els informes de Vivenda confirmen que el control dels requisits dels HPO d'Alacant es va basar en la normativa del PP

“L’anàlisi d’aquesta promoció ha evidenciat que el decret d’habitatge del Botànic no establia un procediment clar per a adjudicar habitatges protegits en promocions privades, cosa que va facilitar l’aparició d’irregularitats”. Així es va pronunciar la vicepresidenta del Govern valencià i consellera d’Habitatge, Susana Camarero, en la sessió del ple de les Corts del 5 de març passat. Dies abans, el 16 de febrer, també va afirmar que la promoció Les Naus de la platja de Sant Joan, a la ciutat d’Alacant, es van adjudicar amb “les regles del joc” de l’anterior Consell del Botànic.

En realitat es tracta d’un argument recurrent per part de Camarero cada vegada que l’esquerra l’acusa d’haver rebaixat les mesures de control amb el decret aprovat per l’executiu valencià el desembre del 2024, llavors presidit per Carlos Mazón, per haver eliminat l’obligatorietat d’inscriure’s en el registre de demandants d’habitatge protegit en les promocions de gestió privada, com és el cas de les d’Alacant. Una inscripció que havia d’anar acompanyada d’una declaració responsable que, en cas d’incomplir-se, implicava l’expulsió del registre, cosa que impedia optar a aquesta mena d’immobles.

Aquests requisits inclosos en la normativa del Govern del Botànic van desaparéixer amb l’entrada en vigor de la normativa aprovada pels populars, que va ser la que es va tindre en compte a l’hora de comprovar que els adjudicataris complien els requisits. La realitat és que el que ha vingut a continuació ha sigut un escàndol que ja compta amb 15 persones investigades entre càrrecs vinculats al PP, familiars i altres adjudicataris particulars que van esquivar la normativa.

Tant és així, que els informes remesos al jutjat que investiga el cas per part de la mateixa Conselleria d’Habitatge desmenteixen que la normativa d’aplicació siga la de l’etapa del Consell que presidia Ximo Puig amb Mónica Oltra i Héctor Illueca.

De fet, segons el document signat el 2 de març passat, a què ha tingut accés elDiario.es, estableix que pel que fa al procediment de visat de l’expedient de referència, “per mitjà del qual es procedeix a la comprovació i la certificació del compliment de requisits legalment exigits per part dels adjudicataris dels habitatges de protecció pública”, la disposició addicional sisena del Decret 180/2024 del 10 de desembre, del Consell, pel qual s’aprova el règim jurídic dels habitatges de protecció pública de la Comunitat Valenciana, estableix: “Podran accedir a l’ús d’un habitatge de protecció pública qualificada amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquest decret, en qualsevol de les seues modalitats i règim d’ús tant en primera com en segones i successives transmissions, les persones físiques, unitat familiar o de convivència que acrediten el compliment dels requisits establits en aquest decret”.

Per tant, afig l’informe, “com que la promoció d’habitatges de protecció pública corresponents a l’expedient de referència va obtindre la qualificació provisional amb anterioritat a la data d’entrada en vigor del Decret 180/2024 del 10 de desembre, però les sol·licituds de visat es van presentar amb posterioritat a aquesta data, el procés de comprovació del compliment dels requisits referit a l’expedient de referència s’ha fet de conformitat amb el Decret 180/2024 del 10 de desembre”, és a dir, l’aprovat pel Govern de Mazón.

Al respecte, fonts del departament de Camarero defenen que este decret només es va aplicar en el referit als requisits d'accés, econòmics i titularitat vivenda i insistixen que “el decret 180/2024 sí que establix nous i més exigents requisits”. Al mateix temps expliquen que referent a les condicions en virtut de les quals el promotor adjudica les vivendes als membres de la cooperativa és la que marcaven els anteriors decrets de 2021 i 2023, segons arrepleguen altres informes. Per este motiu, consideren que va ser en eixe tall en el qual van faltar controls.

Després d'eixe tràmit, la Conselleria havia de controlar en la fase de visats que els adjudicataris complien amb el que s'establix quant a renda i propietats, entre altres qüestions, la qual cosa ja havia de cenyir-se a la normativa de 2024. És ací on el funcionari citat per la jutgessa com investigat, que va adjudicar una vivenda a la seua parella, no va acarar degudament les dades dels adjudicataris..

Els informes, a més, posen en relleu que, malgrat que no era obligatori, tots els adjudicataris estaven donats d’alta en el registre de demandants. Un registre en què diversos candidats van falsejar les dades per a poder complir els requisits. L’informe del 2 de febrer posa en relleu que el registre va servir per a acarar aquest falsejament. Si haguera estat en vigor la normativa de l’esquerra, això hauria implicat l’expulsió d’aquests individus del registre, per la qual cosa no haurien pogut optar a habitatges protegits.

L’informe diu textualment que “després de la segona comprovació en relació amb els tràmits fets i els documents justificatius que donen suport al compliment de requisits, s’adverteix que tant en la sol·licitud de visat com en la inscripció en el registre de demandants d’habitatge han omés integrants de la unitat de convivència”.

Així mateix, “s’adverteix en aquesta segona comprovació que en aquests contractes d’adjudicació intervé un sol adjudicatari, sense aportar dades identificatives, ni documentació ni autorització de consultes de la totalitat dels integrants de la unitat de convivència”. D’aquesta manera “l’expedient es va revisar i es va visar com a correcte després de comprovar-se únicament les dades de l’adjudicatari”. No obstant això, “després d’aquesta segona revisió efectuada i de constatar que aquests contractes van ser formalitzats per persones casades en règim de separació de béns, es determina que l’expedient no conté tota la informació necessària per a resoldre’l i que s’hauria d’haver requerit tota la documentació del cònjuge relativa al compliment de requisits d’accés als habitatges de protecció pública, pel fet de formar part de la unitat de convivència”.

Fa poc, el secretari territorial adjunt d’Habitatge de la Generalitat, Vicente Caturla, va declarar davant la jutgessa que la polèmica promoció dels habitatges de protecció pública d’Alacant “va començar amb una legislació que garanteix el principi d’igualtat, transparència i publicitat, però va canviar amb el decret Mazón” i va afegir que el seu departament no té “capacitat de verificar si la informació que se’ls lliura és correcta o no”.

Caturla va assenyalar que Roberto Palencia, funcionari de la Direcció Territorial d’Alacant ara investigat en la causa “es va proposar per a visar els contractes”. Palencia va revisar per iniciativa pròpia els 140 expedients. Els tràmits es van fer íntegrament de manera telemàtica. Palencia va reconéixer davant el seu superior, quan es va destapar l’escàndol, que la seua dona havia sigut adjudicatària d’un dels pisos de protecció pública en la promoció Les Dunes. Quan Vicente Caturla es va posar en contacte per a demanar explicacions a Roberto Palencia, aquest últim hauria dit: “L’he cagada, assumisc les conseqüències”.