Onda, la porta de l’Espadà

El 17 de juny de 1938 les forces rebels havien aconseguit atènyer el riu Millars, amb dos caps de pont en la riba sud, l’un a Onda i l’altre a Vila-real. L'Estat Major franquista considera que des d'aquestes posicions es pot emprendre una penetració ràpida per l'interior de l'Espadà i avançar paral·lelament pel sector de la costa per a confluir, totes dues ofensives, en la carretera de Terol-Sagunt, amb l'objectiu d'envoltar, per la seua rereguarda, a les forces republicanes que defensaven l'eix Sarrión-Mora de Rubielos i, per fi, amenaçar València.

Aquesta àmplia ofensiva va ser assignada al Cos d'Exèrcit de Galícia, per la costa, i el Destacament d'Enllaç per l'interior de l'Espadà. Els objectius immediats per a aquestes dues grans unitats seran Borriana i Onda, principals nuclis de resistència amb els quals es trobaran.

Com vam veure en el capítol anterior, la Sisena Divisió s'havia fet forta en el llit del riu Sec i va impedir que els rebels prengueren Borriana, estabilitzant-se allí el front. Davant la impossibilitat d'avançar per la costa, les forces ofensives es van veure obligades a concentrar el seu esforç principal en el sector d'Onda, aprofitant la recent presa de la Talaia, que els serviria de base per a llançar-se sobre la població taulellera.

Però la Divisió Extremadura, encarregada de la seua defensa, malgrat el desgast patit pel llarg període de lluita, va dur a terme el dia 18 un contraatac per sorpresa sobre aquesta posició, recuperant el control sobre aquest vèrtex. Durant tot el dia es van succeir els combats pel domini de la Talaia, durs enfrontaments que Garcia-Valiño, cap del Destacament d'Enllaç, descriu així: “Nueva preparación y avances de reservas, anunciaban indudablemente la firmeza de la decisión enemiga que solamente cedió al fin de jornada, ante la enérgica contrapreparación de toda la artillería, reforzada y prolongada por los bombardeos de la aviación legionaria [italiana] que dio una vez más pruebas de su espíritu de colaboración. La crisis fue cediendo progresivamente hasta el amanecer del siguiente día qué finalizó al rechazarse un último y débil contraataque.”

En la matinada del dia 19 van ser desallotjades les tropes governamentals, i ja, amb aquesta posició a les seues mans, les forces de la Primera Divisió franquista posseeixen un sòlid punt de partida per a continuar amb el seu avanç.

Des d'aquest punt de partida s’inicia la fustigació a les defenses governamentals, concentrades fonamentalment en la zona de les fàbriques de taulells i al castell del poble. Però la infanteria necessita del suport dels carros de combat per a cobrir els avanços, i el pont sobre el Millars, en la carretera de l'Alcora, que salvava els escarpats marges i l'ampli llit del riu, havia sigut dinamitat uns dies abans, per la qual cosa les forces atacants es van veure obligades a habilitar un pas pel fossat del riu, que permetera el trànsit de blindats, artilleria i vehicles pesants de proveïment. Aquests treballs van finalitzar en el matí del dia 22 de juny i, d'aquesta manera, es va poder disposar de la màxima capacitat de foc ofensiu, amb tot l'armament disponible pels rebels. Els trets de l'artilleria franquista se centralitzen al llarg de tot el matí en el nord-oest de la població mentre que l'aviació italiana duia a terme diversos bombardejos als voltants d'Onda amb la fi de dissoldre els grups de resistència republicans.

La Cinquera Bandera de la Legió, en el seu comunicat de combat del dia 22, arreplega les següents incidències: ‘A las 11 horas la Bandera emprende la marcha hacia el pueblo de Onda, ocupando con escasa resistencia  del enemigo, una pequeña cota que domina dicho pueblo. A las 12,15 horas desde las fábricas de azulejos y el Castillo de Onda, donde se encuentra fuertemente atrincherado y defendido [el enemigo], bate con numerosas máquinas el terreno, haciendo dificilísimo el avance; el fuego enemigo es intensísimo, no obstante nuestras fuerzas prosiguen su avance, consiguiendo llegar hasta las primeras casas del pueblo a pesar de la eficaz ayuda que al enemigo prestaba su artillería y tanques. El enemigo, en fuerte contraataque, intenta desalojarnos de las casas anteriormente ocupadas, siendo violentamente rechazado tras duros combates, en el que se le hacen numerosas bajas vista. Al anochecer el mando ordena el repliegue de la Bandera hasta las inmediaciones del pueblo, donde se establece en línea defensiva.’

La defensa de la població estava encomanada a la 69 Brigada Mixta, mentre que a l'est de la mateixa se situava la 74 Brigada, la qual va prendre posicions al sud del riu Sonella, i protegia els accessos al Montí així com els barrancs que donaven pas cap al sud. A la dreta i enllaçant amb aquesta última Brigada s'emplaçaven les forces de la 70 Divisió, encarregades d'impedir el progrés de l'enemic cap a Betxí. 

Davant les dificultats que la Primera Divisió va trobar per a ocupar Onda, el comandament franquista va reordenar el dispositiu d'atac, incorporant la 84 Divisió per a pressionar per l'est, atacant enèrgicament per sant Francesc i el Pic de Sales i així poder envoltar pel sud als defensors de la població.

El dia 23, les primeres cases d'Onda són ocupades de nou, no obstant els forts contraatacs dels defensors, i la Cinquena Bandera de la Legió se situa als peus del castell, autèntic bastió defensiu del sector, sent incapaç d'avançar cap al cim. Allí manté les posicions, defensant-se del foc governamental, durant més de 24 hores, mentre que la resta d'unitats de la Primera Divisió lluitaven pel domini dels carrers de la ciutat i les altures dels voltants; els legionaris van haver d'esperar a la vesprada del 24 de juny per a llançar-se a la conquesta del recinte emmurallat, després d'intensos bombardejos dels Savoias italians. En el part de combat dels legionaris del dia 24 es diu: “Desde las primeras horas de la mañana la artillería enemiga bate eficazmente nuestras posiciones, como asimismo sus máquinas estratégicamente emplazadas. A las 19 horas nuestra aviación bombardea intensamente el castillo y sus alrededores, el enemigo contesta con potente fuego de artillería de todos los calibres batiendo nuestras avanzadas, no obstante lo cual, nuestras fuerzas, aprovechando el humo producido por las explosiones de nuestras bombas, se lanzan intrépidas al asalto del Castillo, desde cuyas almenas y aspilleras sus defensores oponen el fuego de sus ametralladoras y fusilería; nuestras fuerzas, entre una verdadera lluvia de balas, consiguen acercarse a la falda del cerro que el castillo corona y con bombas de mano y en un asalto brioso, escalan la falda y sus murallas consiguiendo tomar el objetivo señalado en donde se hace un buen número de prisioneros y se recoge gran cantidad de armamento y material de guerra.”, visió que complementa el sotsoficial de comunicacions Nagore Yarnoz en les seues memòries: “En la tarde del 24 se intenta un último asalto, con cuerdas y escalas, como en una batalla medieval. A las 19,15… las escuadrillas de Savoyas machacan el Castillo y las líneas de trincheras. La V Bandera se levanta y, a la bayoneta, sube rápidamente la cuesta y escala las escarpas y las murallas.

…Se lucha cuerpo a cuerpo: 229 cadáveres enemigos fueron enterrados aquella noche por los legionarios,... Conquistado el Castillo entramos en Onda. Nadie en las calles. Pero hay más de 5.000 personas -¡tremendo espectáculo!- que comienzan a salir, en las horas de la noche, de una enorme cueva cercana que servía de refugio a toda la población. He aquí -pienso- otro pueblo que entra en la nueva vida por el camino del calvario“.

Durant la batalla d'Onda, una part important de la població, calculada entre 5.000 i 6.000 persones, van estar-se ocultes en la mina que existeix davall del castell, a la manera d'un immens refugi; durant els quatre dies de lluita van romandre amuntegades i amb escasses existències d'aigua i menjar. En el matí del dia 25, quan les tropes del Destacament d'Enllaç anaven ocupant la ciutat, alguns refugiats, tímidament, van eixint de la gruta. 

El 25 de juny, mentre la Primera Divisió d'Infanteria ocupa Onda, la 84 Divisió ataca per dues vegades l'ermita de Santa Bàrbara on les forces de la 74 Brigada, allí acantonades, resisteixen en les seues posicions, i la 55 Divisió d'Infanteria la substitueix en les operacions sobre Rodaor, continuant els enèrgics atacs que es prolongaran durant dos dies més de ferotges combats.

En aquesta batalla les unitats republicanes han resultat molt destrossades, i urgeix reemplaçar-les per altres menys desgastades. L'escassa disponibilitat de tropes de refresc, obliga a apurar al màxim aquestes substitucions, però algunes d'elles, per l'esgotament de la tropa i l'elevat nombre de baixes que han tingut, no poden sostindre les seues posicions amb eficàcia i així la 69 Brigada, que va resistir a Onda i els seus voltants, va haver de ser substituïda immediatament per la 189 Brigada.

Però l'esforç defensiu d'aquesta Brigada no passa desapercebut als comandaments republicans i així, en l'Ordre General del XXI Cos d'Exèrcit del 28 de novembre, uns mesos després dels esdeveniments relatats, es diu: “- Recompensas: con arreglo a las facultades que se me tienen conferidas concedo el empleo de Sargento a los cabos de la 69 Brigada Mixta que a continuación se relacionan y por los motivos que también se expresan: …  Luis Moro Cuadrillero, se comportó muy notablemente en Onda, destacándose por su heroísmo en el combate en el interior del pueblo, luchando con bombas de mano en las calles, demostrando un gran valor y poniendo verdadero entusiasmo en la lucha; Juan Peiró Baldello, muy distinguido en Adzaneta, Alcora y Onda, destacándose en su actuación sobre los tanques enemigos... José Estevez Soler, se distinguió en Onda, en cuya acción se comportó con gran valentía con su fusil ametrallador ante los reiterados ataques del enemigo, causándoles muchas bajas y desalojándoles al fin de sus posiciones; Domingo Gil Gil que se ha distinguido notablemente en la defensa del castillo de Onda, donde con su fusil ametrallador contuvo valientemente al enemigo y protegió con su fuego el repliegue de los demás compañeros.”

Amb Onda en mans franquistes, una gran bretxa s'havia obert entre les defenses republicanes però els combats en les faldes del  l’Espadà encara van continuar, amb forta intensitat, durant més dies.

Visites amb història

Encara que les possibilitats de visitar alguns dels escenaris de la batalla d'Onda són molts, he seleccionat un itinerari que té recorreguts alternatius, i que ens permeten conèixer no sols llocs on va esdevindre el conflicte armat, sinó alguns trets històrics significatius de la ciutat.

El nostre punt de partida serà el Museu del Taulell ‘Manolo Safont’ (1), el qual es va inaugurar en 2004 i conté una amplíssima col·lecció de ceràmica procedent de les terrisseries i indústries locals, que abasta un període de producció des del segle XVIII fins als nostres dies. 

Finalitzada la visita al Museu, és convenient passejar pel barri antic i buscar i admirar la plaça de l’Almodí, antic mercat, per a dirigir-se cap al recinte emmurallat de la ciutat, el Castell (2), on va tindre lloc, com hem vist, un dels combats més sagnants de l'enfrontament. Aquest recinte va ser utilitzat entre 1920 i 1948 com a colònia escolar pels pares carmelites, i abandonat posteriorment fins que en 1989 es van iniciar, per part de l'ajuntament, els treballs de recuperació dels edificis que alberga, així com del recinte emmurallat. Allí es va instal·lar el Museu d'Història i Arqueologia Local, en el qual es mostren alguns de les restes bèl·liques trobades al Castell durant els treballs d'excavacions arqueològiques allí realitzats.

Finalitzada aquesta visita, tornem al carrer Luxemburg i ens hauríem de dirigir cap a l'est, a la cerca del carrer del Portal de València, als peus de la mola del Castell, per a visitar la Cova de l’Algepsar (3), utilitzada com a refugi principal per a la població civil, durant els quatre dies que van durar els combats i bombardejos. Allí està l'entrada d'un dels accessos a les galeries de la mina, un tram de la qual va ser consolidat i utilitzat com a exposició permanent dels bombardejos que va patir la ciutat. Desgraciadament hui no es pot visitar per estar realitzant-se unes obres de condicionament de vials al voltant del Castell i, per precaució, no es permeten les visites.

Per aquesta raó ens detindrem un poc abans i creuarem el pont sobre el riu Sonella, en el camí que va al cementeri, des d’on podem veure, en paral·lel, l'antic pont del segle XVI, hui per als vianants (4).

Si continuem cap al cementeri, darrere del mateix arranca el calvari d'Onda, que ens condueix a les restes del convent dels franciscans, desamortitzat en 1835, i hui en ruïnes excepte la reconstruïda ermita de santa Caterina (5). Aquest promontori va ser objecte, durant la batalla, de diversos bombardejos i de combats entre els contendents, fins que va ser abandonat pels defensors republicans.

Encara que el seu cim és un bon mirador sobre la ciutat i el seu entorn, podem completar la visita accedint a l'ermita de santa Bárbara (6), itinerari d'excursions molt popular en la zona, que ens condueix cap al cim del Montí. Com en altres ocasions hem vist, en Wikiloc hi ha diverses alternatives de sendes i camins per a pujar a l'ermita, un dels últims reductes de defensa de les tropes republicanes per Onda; però el més fàcil és accedir des del pont anterior, buscant primer el molí de Sonella fins a trobar el camí de la Font del Rector, fent un recorregut d'uns tres kilòmetres fins arribar a l'enderrocada ermita i contemplar l'esplèndid paisatge que s'albira.