Oltra i Podem s’acosten, mentre Compromís debat sobre la fórmula per a la unitat de l’esquerra

La candidata a l’alcaldia de València, Mónica Oltra, continua el seu aterratge en la vida política local teixint les relacions amb les formacions de l’esquerra extraparlamentària valenciana, a qui vol incorporar en una candidatura sota el paraigua de Compromís. L’exvicepresidenta del Consell, advocada i experta en mediació, ja fa setmanes que participa en els espais de trobada dels moviments d’esquerra transformadora —des de partits a ONG i moviments socials—, a l’espera que Compromís aterre la candidatura i articule la via per a una gran aliança que permeta recuperar l’alcaldia de València i disputar la Generalitat al PP.

L’exdirigent, proposada per Iniciativa-Compromís com a cap de cartell en la capital valenciana, ha arrancat una precampanya per degoteig, amb eixides molt mesurades en el que anomenen els espais de trobada de les esquerres: fòrums polítics, culturals o mobilitzacions socials en què conflueix tot aquell que pot sumar en l’oposició al PP i Vox. La candidata oficiosa va acudir dilluns passat a la manifestació per l’educació pública, dimecres a una trobada de la plataforma veïnal de Russafa i el dissabte anterior va ser abrigallada pel públic en la Fira del Llibre, a més d’haver protagonitzat diversos actes amb ministres de Sumar o dirigents de Podem. I allà on va, els veïns la reben amb entusiasme.

Divendres, mentre el debat en Compromís continua gestant-se, Oltra compartirà espai amb la coordinadora de Podem al País Valencià, María Teresa Pérez. Ho farà en un acte de suport a la flotilla humanitària de l’Open Arms que pretén viatjar fins a Cuba, que protesta perquè l’Autoritat Portuària de València ha denegat l’atracada per problemes amb l’espai. La flotilla Rumb a Cuba ha organitzat un acte en el Jardí Botànic a les 18.30 amb Oltra com a cap de cartell, que tindrà la presència d’Esther Camps, cap de missió de l’Open Arms en Rumb a Cuba; la coordinadora de Podem, María Teresa Pérez, també coordinadora estatal de la iniciativa humanitària; l’exdiputat dels morats Daniel Gefner i periodistes, músics i escriptors. La jornada és d’iniciativa civil, però servirà com a espai de trobada política entre formacions amb línies comunes. En tot just un mes, i des del seu retorn a la primera línia, Oltra ja ha compartit dos grans actes amb líders de Podem, mentre en la coalició continuen pensant en la fórmula més adequada per a les eleccions. Des de l’entorn de l’exvicepresidenta apunten que es té en compte no sols el seu perfil polític sinó la seua vinculació amb les accions humanitàries: des del desembarcament de l’Aquarius fins a la defensa legal de l’Aita Mari. Però els morats estan encantats d’aparéixer al costat de l’exvicepresidenta i pressionar Més, la branca majoritària, per a empényer-la a no demorar més les negociacions.

Un debat complex dins de Compromís

Fa dues setmanes, la líder valencianista va rebutjar acudir a una executiva de Compromís en què s’abordava la candidatura per València, la que serà sa casa durant almenys els pròxims quatre anys. Siga en govern o en oposició. En tractar-se de qüestions internes, Oltra va declinar la invitació a última hora, decisió que va descol·locar algun dels presents.

En Compromís ningú discuteix el potencial polític d’Oltra ni la seua condició de cap de cartell després de proposar-se en el congrés d’Iniciativa, però els mecanismes en una coalició amb tants engranatges són complexos. D’entrada, hi ha quatre formacions que componen la coalició, que, al seu torn, va mutant a una federació de partits amb altres regles. Hi ha multitud de preguntes. Cal triar els companys de viatge, que són formacions que no tenen representació ni en les Corts ni a València ciutat. Han de voler anar sota la marca Compromís. Cal determinar si és una aliança de País Valencià o només municipal. Si només a València o en les grans capitals. Si s’integra només partits o també moviments socials. Si es dissenyen les llistes amb candidats de pota negra o perfils més transversals consensuats. Si els fitxatges van en llocs d’eixida o han de guanyar-se l’escó. També, i no és fútil, la qüestió econòmica: com es reparteixen les despeses de campanya, tenint en compte que només la marca que lidera té representació parlamentària. I dissenyar l’estratègia, la fórmula, el contingut. Moltes incògnites que han de resoldre’s dins abans de negociar.

Mentre la coalició medita, amb totes les branques atentes als moviments dels altres, la resta de les formacions de l’esquerra transformadora —el que s’ha convingut anomenar ‘a l’esquerra del PSOE’— valoren la idea de la candidatura unitària. En Podem acullen amb entusiasme el retorn d’Oltra, malgrat la competència electoral en les autonòmiques passades. La formació morada creu que en Iniciativa —la formació que va fundar Oltra— tenen més predisposició que en Més per a negociar. També en el partit d’Oltra creuen que els més nacionalistes són reticents als acords i esperen que manifesten quines són les condicions. Falta per veure què opinen en Els Verds i Gent de Compromís, la resta de les potes de la coalició.

La percepció xoca amb les declaracions públiques, en un context en què cada missatge —i cada silenci— tenen multitud de lectures. Dimarts, el portaveu de Compromís en les Corts i pes pesant de Més, Joan Baldoví, apuntava en un fòrum empresarial que al País Valencià hi ha una gran oportunitat per a anar a contracorrent davant l’auge de les dretes, que hi ha partit. I les enquestes li donen la raó. Baldoví va desplegar un programa electoral ambiciós: indústria, habitatge públic, impostos als rics, limitació turística. I una qüestió estratègica: “Hi ha votants decebuts del PSOE que poden vindre a Compromís i contribuir al canvi”. Eixamplar el vot per tots dos costats, no sols evitar-ne la pèrdua.