El Feminari de la Diputació reclama al Govern d'Espanya una llei contra l'explotació sexual de les dones

El nové Feminari de la Diputació ha finalitzat este divendres amb una conclusió rotunda: reclamar al Govern d'Espanya una llei contra l'explotació sexual de les dones. La vicepresidenta primera i diputada d'Igualtat, Natàlia Enguix, ha arreplegat les veus de les ponents en un congrés al qual han assistit mig miler de persones i que ha pogut seguir-se també en streaming. “Un Estat que es finança amb la prostitució en els seus tributs és un Estat proxeneta, per això exigim al Govern que tramite una llei orgànica que protegisca les dones i condemne a proxenetes i puters”, ha afirmat Enguix en la clausura.

Abans, en l'obertura de la segona jornada, el president Vicent Mompó ja havia destacat la ferma posició de la institució que dirigix: “tenim la responsabilitat de no ser neutrals a l'hora de condemnar l'explotació sexual”. I això és precisament el que ha transmés el fòrum de debat en clau feminista de la Diputació, que han seguit en directe més de mig miler de persones, amb la participació d'acadèmiques, investigadores, politòlogues, creadores de contingut digital i supervivents d'explotació sexual, totes elles activistes i abolicionistes.

En el tancament del nové Feminari, “el més combatiu” fins a la data, Natàlia Enguix ha repassat dades demolidores, com que el 80% de les dones que es prostituïen a Espanya en 2024 presentaven indicadors d'explotació sexual, segons el Ministeri d'Igualtat. Això suposa que “la gran majoria són víctimes d'una indústria que normalitza la violència sexual i beneficia als proxenetes i puters que actuen impunement. Per a eixes dones la prostitució no és una elecció individual ni un treball”, ha assenyalat la responsable d'Igualtat.

La vicepresidenta ha considerat, després d'incorporar a les conclusions del congrés les diferents opinions de les ponents, que qui ha d'actuar amb urgència és el Govern d'Espanya, que “ha quedat en evidència després d'incloure al gener de 2025 la prestació i concertació de servicis sexuals en la Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques”. Enguix ha recuperat les paraules del Moviment Feminista de Madrid, que en el seu moment va denunciar que un Estat que tolera, registra i inclou la prostitució en la riquesa nacional, avalant als qui es lucren amb el negoci, és un Estat proxeneta, perquè es finança amb l'explotació sexual en els seus tributs.

Les ponents del IX Feminari i els responsables de la Diputació han coincidit que l'abolició és l'única resposta possible a la prostitució, com proposava el títol del fòrum de debat celebrat en La Petxina. Per este motiu, “reclamem al Govern una mica més que la reforma del Codi Penal, ja que és necessari aprovar una llei orgànica abolicionista del sistema prostitucional que porta sis anys en mans del poder executiu i que ni tan sols s'ha tramitat”. Així ha acomiadat Natàlia Enguix un Feminari que, com ja és habitual, ha tancat amb nota musical, esta vegada a càrrec de la cantant i compositora Clara Olóndriz i les seues lletres que transmeten sensibilitat i superació.

Veus autoritzades

L'escriptora Rosa Cobo, presidenta de la Xarxa Acadèmica Internacional d'Estudis sobre Prostitució i Pornografia i padrina del nové Feminari, va obrir les ponències amb una proposta: “entaular entre totes una conversa col·lectiva entorn de la prostitució que servisca per a emetre una resposta institucional enfront d'esta gran indústria legitimada que res té a veure amb Pretty Woman i altres clixés que blanquegen i endolcixen el que és un acte de violència contra la dona”.

Poc després va quedar clar que la prostitució és una realitat molt més dura i cruel, amb la projecció del documental ‘Abril. Hoy no es invierno’ de Mabel Lozano. La cineasta va explicar la seua postura abans de mostrar la terrible vivència d'una jove amb paràlisi cerebral prostituïda per la seua pròpia família. “Pensem que la prostitució és cosa de dones migrants i sense papers, però en realitat té moltes cares i este Feminari és un lloc perfecte per a crear el pensament crític que necessitem”, va manifestar la doble guanyadora del Goya amb altres documentals en clau feminista com a ‘Biografía del cadáver de una mujer’ i ‘Ava’.

El primer dels debats es va centrar en l'abordatge del sistema prostitucional. “L'única manera d'abordar-ho és alçant la veu per a acabar des d'ara mateix amb esta estructura tan brutal i deshumanitzada que ens corromp”, va apuntar la periodista i escriptora Nuria Coronado, moderadora de la taula. Ana de Miguel, professora de Filosofia Moral de la UNED, va tractar el sistema de creences que ha legitimat la prostitució des de sempre. En la seua opinió, “una plataforma proxeneta com OnlyFans, que induïx a la prostitució a xiques i xics des d'edats primerenques, demostra que estem lluny de deslegitimar-la”. “Hui qualsevol jove espanyol de 18 anys i qualsevol home de 80 tenen a la seua disposició un harem superior al dels sàtrapes que han alimentat l'explotació sexual al llarg de la història”, va rematar la docent.

Per part seua, la directora del Grup d'Investigació Viosex i professora en la Universitat de La Laguna, Esther Torrado, va alertar del perill dels agressors sexuals serials, “homes que demanden prostitució i que a més són verdaders sociòpates, violadors de xiquetes que no tenen dificultat per a promoure altres pràctiques com zoofília, pedofília i violacions en grup”. En la mateixa taula, Carol L., formadora, divulgadora i supervivent del sistema prostitucional, va mostrar la seua preocupació per “la normalització que al final es convertix en part de la captació violenta de dones i xiquetes amb finalitats prostitutives”.

L'era digital

Per al divendres han quedat altres dos taules de debat, la primera d'elles entorn de la pornografia i la prostitució en l'era digital. La periodista Isabel Olmos ha moderat el col·loqui entre la investigadora de la Universitat d'Alacant Lydia Delicado, la presidenta de la Federació de Dones Joves, Laura Barrios, i la politòloga Julia Salander, que han tractat el perill de plataformes com OnlyFans, així com fòrums, webcams, blogs i altres formes de prostitució digital. En opinió de Delicado, “el que conseguix el proxenetisme amb la digitalització és arribar a moltes més dones de les que aconseguia la prostitució convencional”.

En la mateixa línia s'ha expressat Laura Barrios, que ha exposat com la pornografia ens arriba de manera senzilla “a través dels mòbils i les xarxes socials, especialment als homes, que reben imputs de dones hipersexualizades amb els quals resulta còmode donar el salt a altres plataformes blanquejades de pornografia digital”. Mentrestant, “a les dones joves, moltes d'elles en precari, ens arriben missatges de posa't bonica per a poder guanyar diners”, ha afegit Barrios.

A continuació, Julia Salander ha posat el focus en el perill extrem dels nous formats, plataformes digitals i pornografia on no és tan evident la violència, on la imatge de la prostitució és més subtil. “Encara que semble que no és perillós ho és, perquè les dones entenem que sempre hi haurà un home disposat a pagar pel nostre cos. La cultura de la violació és entendre que a totes ens han dit putes en algun moment de la nostra vida, i totes hem interioritzat que en una situació d'extrema necessitat sempre hi haurà un home disposat a pagar, mentre eixos mateixos homes robarien en la mateixa situació de necessitat”.

El marc legal

En l'última taula del Feminari s'ha tractat el marc legal de l'abolicionisme. Al respecte, l'advocada Charo Carracedo ha deixat clar que l'abolicionisme “és l'única opció que permet desenvolupar el principi d'igualtat entre homes i dones que defensa el feminisme, i l'única política compatible amb la totalitat dels drets humans”. Carracedo ha explicat “la necessitat d'una llei que perseguix la reparació de les dones prostituïdes i desmuntar el negoci dels qui oferixen a dones en prostitució, perquè sense reparació no és possible desmantellar el sistema”.

També la periodista Graciela Atencio s'ha referit a l'absència d'una llei abolicionista a Espanya, i ho ha fet posant com a mostra a Torrente, el personatge cinematogràfic que s'ha convertit en “un arquetip que hui circula pels àmbits culturals i socials”. Per a Atencio, “el problema és que la gent no es riu de Torrent, riu amb Torrent perquè hi ha una legitimació social del puter”.

Finalment, l'escriptora i periodista sueca Kajsa Ekis Ekman, autora del llibre ‘El ser y la mercancía’, ha parlat de legislació internacional i, en concret, del model suec i una llei abolicionista amb dos dècades de vigència. “A Suècia vam tindre sort de no enfrontar-nos a un lobby com a Espanya, on la prostitució esguita a la política i està en la bossa. Ningú es va atrevir a votar en contra la llei perquè significava assenyalar-se com un puter”. Ekis Ekman ha analitzat l'evolució d'esta llei abolicionista: “mentre Holanda es va convertir en l'aparador de la prostitució legal, Suècia va ser l'aparador de l'abolicionisme, i la llei va permetre, a més de les multes a qui pagava per servicis sexuals, arribar fins a les xarxes i proxenetes. La pròpia Policia, que va començar dubtant, va acabar demanant el reforç de la norma”.

Totes les ponents han coincidit en la necessitat de donar un pas al capdavant i ser més rebels a l'hora de reclamar l'aprovació d'eixa llei abolicionista a Espanya que perseguisca als qui es lucren a través de la prostitució, deshumanitzant a dones i xiquetes.