El Govern al·lega a la llei valenciana del sòl en permetre habitatge públic en zona no urbanitzable malgrat les “catàstrofes naturals”

El Govern considera especulativa i fins i tot presumptament inconstitucional la Llei del sòl de la Comunitat Valenciana, l’avantprojecte de la qual va publicar el 8 de gener passat el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV). També considera que pretén “situar els habitatges públics en els pitjors sòls”, per tal com permet la seua construcció en zones no urbanitzables.

Així consta en les al·legacions que ha presentat el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana, a què ha tingut accés elDiario.es, segons les quals la normativa esmentada està basada en un model que obvia “l’exigència constitucional de regular la utilització del sòl d’acord amb l’interés general per a impedir l’especulació, ja que, més aïna, sembla que defensa tot el contrari”.

Com va informar aquesta redacció, la nova normativa substituirà íntegrament al Text refós de la llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge (Trlotup), aprovat el juny del 2021 pel Govern del Botànic, i entre altres coses recull la figura dels projectes d’interés autonòmic (PIA) que permetrà al Consell, “a iniciativa pública, privada o mixta, declarar projecte d’interés autonòmic la inversió de caràcter terciari, industrial o logístic que, pel seu impacte supramunicipal i la seua rellevància estratègica, afavorisca de manera duradora el desenvolupament econòmic, social i ambiental de la Comunitat Valenciana” i afig: “El projecte d’interés autonòmic podrà localitzar-se en qualsevol mena de sòl. Quan afecte sòl no urbanitzable protegit o integrat en la infraestructura verda, el Consell valorarà la compatibilitat territorial i ambiental”. Per al vicepresident segon i conseller de Territori, Vicente Martínez Mus, la futura llei “naix amb l’objectiu d’aclarir la farragosa normativa existent, agilitzar i simplificar la gestió del territori, recuperant la sensatesa, la seguretat i l’eficàcia en la planificació urbanística”.

No obstant això, des del departament que dirigeix la ministra Isabel Rodríguez tenen una visió radicalment oposada. En les seues al·legacions, des del ministeri posen en relleu que es permet la construcció d’habitatges en sòls no urbanitzables quan siguen d’iniciativa pública: “La intenció vetlada de l’avantprojecte és limitar al màxim els possibles sòls no urbanitzables en favor dels urbanitzables. El no urbanitzable ha de justificar-se i motivar-se, mentre que l’urbanitzable només ha de justificar-se amb l’argument que és el sòl d’expansió. Tot això, com s’indicava abans, suposa un clar error i no compleix gens el mandat constitucional d’impedir l’especulació. Entre altres coses, fins i tot es permet directament la construcció d’habitatges en els sòls no urbanitzables, simplement mitjançant l’aprovació d’un pla especial d’iniciativa íntegrament pública. Això és cridaner i xocant en un territori assotat fa poc per catàstrofes naturals, i sembla una declaració d’intencions clara perquè puguen anar a sòls no urbanitzables precisament els habitatges d’iniciativa pública. És a dir, es pretén situar el públic en els pitjors sòls, precaritzant la figura dels habitatges públics, i deixant els sòls millors i més segurs per al sector privat”.

A més, han al·legat que els PIA estan concebuts “com a instruments de pura inversió especulativa” i adverteix que, “en una situació com l’actual, aquest plantejament no pot entendre’s, i es configura totalment i absolutament allunyat de la realitat, especialment en un territori que en el passat ha patit excessos urbanístics per la falta de regulació i control”. A més, “no s’exigeix que siguen compatibles amb la dimensió territorial i ambiental, sinó que només s’assenyala per a casos molt limitats que totes dues dimensions es valoraran, i poden, d’altra banda, dur-se a terme en tota mena de sòls, fins i tot no urbanitzables protegits o d’infraestructura verda”.

Habitatge posa en relleu a més la falta de seguretat jurídica, perquè algunes qüestions queden pendents de desenvolupar. Segons el document, “es fan nombroses remissions a un desenvolupament reglamentari que deixen incompleta la norma, i provoquen una gran inseguretat pel fet de deslegalitzar una part important de la regulació, sostraient qüestions essencials del debat parlamentari”.

Reducció de sòl per a equipaments i HPP

Una altra de les qüestions que no agraden al Ministeri és la reducció de sòl dotacional en determinats desenvolupaments. En concret, al·lega que es limita “l’obligació de crear dotacions quan el planejament incremente la densitat urbanística”. Unit a això, “fins i tot quan sí que hagen de crear-se sòls dotacionals, es redueixen un 15%, sense justificació, i provocant que les ciutats perden qualitat urbanística i serveis tan essencials com els equipaments escolars, metges, biblioteques, o fins i tot els habitatges públics dotacionals”.

Igualment, “es redueix a la meitat el percentatge que correspon als ajuntaments d’aprofitament de sòl, cosa que els limita clarament la possibilitat de construir habitatges de protecció pública, pel fet de tindre menys sòl disponible. Tot això en el marc d’un consens clarament aconseguit a escala nacional i europea que el que falta és precisament habitatge públic”.

Finalment, al·lega el departament d’Habitatge del Govern que “es continua la línia liberalitzadora i desreguladora, que només promou l’especulació, no sols en l’àmbit del sòl amb el ja assenyalat, sinó fins i tot donant un poder excessiu a les entitats col·laboradores urbanístiques”. Així doncs, “no sols es desregula, sinó que es dimiteix de la funció de control públic, fent a entitats privades convertir-se en jutge i part en moltes ocasions, amb el perill d’excessos urbanístics que això pot suposar”.

Simultàniament, es permet iniciar obres “a partir d’una declaració responsable únicament, sense exigir un projecte definitiu i una revisió administrativa prèvia, i tot això acaba de completar l’escenari d’especulació institucional que la Comunitat promou amb l’avantprojecte de Llei del sòl presentat”.

En definitiva, considera el departament d’Isabel Rodríguez que “la norma proposada té com a fonament principal promoure interessos especulatius, no sols per la via d’emparar-los, sinó per la via de la supressió dels controls administratius, convertint promotors i entitats privades en jutges i part dels processos d’urbanització”. Tot això “alhora que es prenen mesures que no sols no afavoreixen el dret a un habitatge digne i adequat, sinó que clarament el perjudiquen”.