El Govern valencià al·lega falta de fons per a Educació, però abaixa impostos als rics i rebutja els 3.600 milions extra del finançament

“Són unes reivindicacions que, per descomptat, superen la capacitat de la Comunitat Valenciana, encara més tenint en compte la situació d’infrafinançament”. La consellera d’Educació, Carmen Ortí, es va pronunciar en aquests termes el 4 de maig passat després del ple del Consell celebrat a la Vila-joiosa.

Ortí, després d’analitzar les peticions del comité de vaga (Stepv, CSIF, CCOO i UGT), va xifrar en 2.400 milions d’euros a l’any el cost de les mesures proposades pel professorat. Una xifra molt superior als 300 a 525 milions anunciats una setmana abans i de la qual els sindicats desconfien perquè no saben com s’ha calculat.

En matèria salarial, les entitats exigeixen “una recuperació progressiva del poder adquisitiu”, la revisió anual de l’IPC i la recuperació de la paga extra o el cobrament de l’estiu per part dels interins que hagen treballat un mínim de 150 dies durant el període lectiu. També plantegen la reducció de la temporalitat, la remuneració de la participació en tribunals d’oposicions o la reducció de la càrrega lectiva en persones majors de 55 anys.

Altres mesures sol·licitades que tindrien un impacte per a les arques públiques són la creació de 2.000 nous llocs de treball, el reforç de professionals que treballen amb alumnat amb necessitats específiques i una baixada de ràtios. En concret, aquestes entitats plantegen que Infantil i Primària tinguen aules de 15 alumnes (10 menys que ara) i que ESO i Batxillerat tinguen 20 estudiants (10 i 5 menys que actualment). Entre altres mesures, cal destacar un pla d’adequació climàtica, la culminació del Pla Edificant o l’agilitació de la reconstrucció dels centres afectats per la dana.

Més enllà de la guerra de xifres, crida l’atenció que el Consell de Pérez Llorca atribuïsca a l’infrafinançament la impossibilitat d’avançar cap a aquestes propostes tot i que el mateix Pérez Llorca ha rebutjat el nou model de finançament presentat pel Govern que implicaria un augment de 3.669 milions d’euros anuals d’aportacions de l’Estat a la Comunitat Valenciana. L’esquelet plantejat pel Ministeri d’Hisenda, que recull reivindicacions valencianes, com calcular els recursos en funció de la població ajustada, l’autonomia deixaria de liderar el rànquing de les més mal finançades i se situaria dos punts per davall de la mitjana.

El cap del Consell es va acollir a l’absència del fons d’anivellament (a què es va oposar el mateix PP en el Senat) i de la condonació del deute històric per a posicionar-se en contra d’un model que tant els experts valencians com a empresaris i sindicats van veure com un bon punt de partida a partir del qual començar a treballar.

Però no sols s’han rebutjat aquests 3.669 milions addicionals, sinó que a més el Govern valencià continua amb la seua política de reducció d’impostos a les rendes altes. Així doncs, després d’aprovar al final del 2023 la bonificació de l’impost de successions i donacions, que paguen els grans patrimonis, i que té un impacte anual pròxim a 300 milions d’euros, ara ha estés les deduccions per a activitats esportives o adquisició d’ulleres a persones amb salaris més que acomodats, en concret de fins a 60.000 euros.

Intersindical veu les xifres de la Conselleria “desorbitades”

El portaveu d’educació en Intersindical, Marc Candela, ha comentat que no sap d’on trau la consellera Ortí els 2400 milions d’euros que se suposa que costa atendre les seues demandes: “La consellera no ha desglossat en cap moment aquesta quantitat segons els sis temes que es reivindiquen, però considerem que és una xifra desorbitada. En tot cas, en cap moment els sindicats hem sol·licitat que l’aplicació dels sis temes que proposem es faça de manera immediata, perquè també som conscients que és un esforç pressupostari important. Però com que la Conselleria sembla que no vol negociar tots els temes ni donar cap mena d’explicació, més enllà de dilatar al màxim la possible negociació i intentar enfrontar professorat i famílies i alumnat, no tenim més remei que continuar amb les mobilitzacions”.

D’altra banda, Candela ha posat de manifest que “sembla que per a negociar millores en l’ensenyament públic no hi ha diners, però per a finançar els centres que segreguen de l’Opus, sí, o sí que és possible mantindre els cicles formatius d’FP en la privada mentre retallen en la pública, entre altres coses”.

Per part seua, fonts del CSIF han recordat que va ser el primer sindicat que va posar xifres i que al febrer va plantejar una pujada salarial de 300 euros mensuals per a equiparar el personal docent valencià a la mitjana nacional i després d’una progressiva pèrdua de poder adquisitiu al mateix temps que insisteixen a demanar a la Conselleria que s’assega a negociar amb propostes reals.