La titular del Jutjat d’Instrucció número 3 de Catarroja, que centralitza les diligències de la DANA, ha mostrat algunes de les seues cartes en una interlocutòria notificada dijous a la Fiscalia i a les set acusacions particulars personades, de moment, en la causa. En l’apartat en què detalla els fets, en tot just nou línies, la magistrada ressenya les seues primeres conclusions després de les primeres declaracions de testimonis i de familiars dels morts: constata el “desconeixement” de la situació d’“altíssim risc” per part de les víctimes el 29 d’octubre passat, dia de la catastròfica barrancada. A més, la resolució també ressenya la tipologia de víctimes: persones de la tercera edat que romanien en les plantes baixes dels seus domicilis i gent que circulava pel carrer o que va baixar als garatges a intentar traure els seus automòbils.
Encara que la interlocutòria és breu, pròpia d’una fase inicial de la instrucció, també aporta algunes pistes. “El missatge remés a les 20.11 instava que s’evitaren desplaçaments. Part de les víctimes d’edat avançada van perir en els seus propis domicilis”. En un parell de frases deixa caure dues claus: el text del missatge automàtic als mòbils, que va arribar a la població de les zones afectades quan ja estava literalment amb l’aigua al coll, simplement demanava que s’evitaren desplaçaments (i no, per exemple, que la ciutadania es refugiara en plantes superiors) i, a continuació, la magistrada postil·la que les víctimes més majors van morir en les plantes baixes dels seus propis habitatges.
La jutgessa sembla tindre un cert enfocament de la causa; una canalització a manera de prolegomen d’una instrucció que es preveu llarga i complexa. La raó és que no és aliena a l’efecte de la barrancada: sense anar més lluny la seu dels jutjats de Catarroja va ser arrasada per la riuada. Es basa, de moment, en el que li han contat les víctimes i els supervivents, a qui la magistrada fa el tràmit d’ofici d’oferiment d’accions. Així doncs, la resolució afirma que “resulta convenient analitzar no sols si es van produir els mesuraments oportuns del cabal de la rambla de Poio (...) o no, pels responsables d’Emergències a través de mitjans tècnics, sinó igualment si la simple percepció directa de qualsevol persona pròxima a la rambla de la intensitat del desbordament va poder permetre’n el coneixement ulterior pels responsables d’Emergències a mesura que anava augmentant el cabal”.
Als nombrosos vídeos en xarxes socials de la vesprada del 29 d’octubre sobre els brutals efectes de la riuada, se suma la cobertura detallada en directe d’À Punt, la televisió autonòmica valenciana. Quan va sonar l’alerta automàtica en el plató d’À Punt, la cadena retransmetia en directe com un vianant rescatava una dona atrapada per la força de l’aigua, una imatge que serveix de metàfora audiovisual de la inutilitat d’un avís que va arribar manifestament tard, quan ja hi havia desapareguts.
A més, la jutgessa no sols se centra en el sistema Es-Alert i la seua remissió tardana a les 20.11. La interlocutòria explica que l’“anàlisi de l’evitabilitat” de les 76 defuncions esdevingudes en el partit judicial de Catarroja, que també inclou les localitats d’Albal, Alfafar, Benetússer, Llocnou de la Corona, Massanassa i Sedaví, exigeix analitzar, més enllà del missatge massiu als mòbils, “si es va comunicar a la població per altres mitjans prèviament” durant “tot el dia” 29 d’octubre el perill, “fora a través de conferències de premsa, declaracions públiques o comunicats oficials als mitjans, així com l’evolució de les circumstàncies meteorològiques d’aquest dia”.
A ningú se li escapa que, cap a les 13.00, el president Carlos Mazón va assegurar en una polèmica compareixença, el vídeo de la qual es va esborrar posteriorment del seu compte oficial d’X, que l’emergència pràcticament s’havia acabat. Poc després se’n va anar a dinar al restaurant El Ventorro, d’on va eixir passades les 18.00 de la vesprada.
La interlocutòria demana a RTVE, À Punt, Atresmedia, Mediaset i al Grupo Prisa que aporten les declaracions de les autoritats responsables de l’emergència sobre el coneixement del sistema Es-Alert, la “viabilitat de la seua utilització i la seua regulació”, en referència a les contradiccions de la consellera llavors Salomé Pradas sobre les alertes automàtiques. Pradas va ser enxampada mentint sobre això de manera manifesta.
“Nou termini improrrogable” al Consell
La instructora també constreny la Conselleria d’Emergències i Interior perquè informe específicament de qui –en concret, amb nom i cognoms– “va prendre la decisió” d’emetre l’alerta a les 20.11. Una pregunta molt clara i aparentment senzilla a què el departament que dirigeix Juan Carlos Valderrama “no respon” en el seu informe remés prèviament. I això a pesar que ho va demanar la jutgessa en una interlocutòria del 5 de desembre passat.
El llarg informe de la Conselleria d’Emergències es limita a indicar dos apartats que, en definitiva, no expliquen res de res. “No es contesta per això a l’interessat per aquest jutjat”, afirma la jutgessa. Encara que sense massa vehemència –altres jutges haurien tret foc pels queixals, i amb raó–, la magistrada dona un “nou termini improrrogable” de cinc dies a la conselleria perquè “procedisca a la resposta oportuna” al que va acordar en la seua interlocutòria (el compliment de la qual, evidentment, no és opcional ni voluntari per a ningú). La instructora queda, doncs, a l’espera de comprovar si, al segon intent, el Consell per fi es digna a respondre sense embuts.
La interlocutòria al·ludeix a les comunicacions de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) sobre els mesuraments del barranc de Poio i a l’“interval” entre dos missatges remesos entre les 16.13 i les 18.42 (el que Mazón i el PP anomenen l’“apagada informativa” del Govern central).
No obstant això, la jutgessa també es refereix a la nota de premsa de la CHX del 4 de febrer passat (remesa per a desmentir un àudio incomplet gravat al president de l’entitat, Miguel Polo) en què s’explica que el Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH) funcionava i transmetia dades actualitzades cada cinc minuts. Per això la jutgessa demana a la CHX “la integritat d’aquestes dades” en aquest període entre les 16.13 i les 18.42, així com la “concreció del mitjà de transmissió utilitzat”.
D’altra banda, cal recordar que la Generalitat Valenciana mateixa va reconéixer hores abans de la DANA, en una nota interna d’un alt càrrec autonòmic revelada per elDiario.es el 25 de novembre passat, que el seguiment de rius i barrancs també era la seua responsabilitat. A més, la Generalitat també va retirar als bombers forestals que mesuraven el cabal del barranc de Poio.