Migrants que fugen de Trump a València: “Als EUA la inseguretat és un trauma col·lectiu”

Quan Emma Sepúlveda va arribar als Estats Units, fugint del cop d'estat de Pinochet a Xile, mai no va pensar que dècades després deixaria el país tement una nova forma de totalitarisme. La escriptora i activista pels drets dels migrants ja va haver de sortir d'Argentina, el seu país natal, després del cop militar de 1955 i, amb la campanya electoral que va precedir el primer mandat de Donald Trump, el 2016, es va adonar que el país en el qual portava cinquanta anys estava canviant a gran velocitat, dirigint-se cap a un terreny perillós. L'alarma li va esclatar quan el 2018 van començar a discutir-se els drets de les dones, amb les mesures anti-avortistes sobre la taula. “Em vaig adonar que no podia viure en un país on les meves nétes tinguessin menys drets que jo”, explica en conversa amb elDiario.es.

Atlas, un jove trans de 38 anys i d'origen veneçolà, va tenir una revelació més brusca. De la seva localitat natal a Veneçuela, aquest arquitecte i enginyer va migrar amb els seus pares a Carolina del Nord, un Estat profundament conservador en el qual el seu pare va obtenir una feina, però d'on ell va haver de marxar. “Vaig sortir de l'armari i vaig haver de sortir corrent”, relata. D'allà la seva parella, també trans, i ell, es van mudar a Austin i a Seattle, una ciutat més liberal i queer, però amb un cost de vida elevadíssim. A més, apunta, “segueix sent part dels Estats Units, i et preguntes quant de temps pots estar bé amb una legislació anti LGTB”.

Les d'Emma i Atlas són dues històries de migracions encadenades, dues vides marcades per aquesta condició. Tots dos tenen a més una forta convicció política d'esquerres, cosa que els fa sentir en una posició vulnerable en determinades localitats si participen en manifestacions. També encarnen una nova fugida de talents dels Estats Units, persones amb elevada formació que no se senten segures en un país que s'ha tornat caòtic i que concentra profundes desigualtats.

La inseguretat i el retrocés en drets enfront de la vida lenta

La violència als carrers, la quotidianitat de les armes, la manca de sanitat pública i una creixent tensió política són alguns ingredients que porten la gent a marxar. “Als Estats Units la inseguretat és un trauma col·lectiu”, relata Atlas. Emma explica com va arribar a tenir problemes fins i tot per anar al cinema o sentia por fent classe: “Pensava ¿per on entraria un tirador? ¿On m'amagaria?”.

Emma resideix des del 2021 a València, ciutat a la qual va arribar amb el seu marit John, un advocat nascut als Estats Units amb el qual comparteix vida al centre de la capital valenciana, al costat de la Gran Vía. Cap dels dos pretén tornar al país del qual van sortir després del primer mandat de Trump, encara que els va costar anys tramitar-ho tot. Van escollir la ciutat pel seu fill, que es va casar amb una valenciana després d'estudiar a Madrid i el matrimoni va decidir traslladar-se quan van tenir les seves dues filles. Poc després els van seguir Emma i John, ara enamorats d'una ciutat amable.

Atlas va arribar amb la seva parella, nascuda a Oregon, el 2024, en víspores del segon mandat de Trump. “Vam veure com es deteriorava la situació amb Trump i no volíem quedar-nos quan guanyés. Hi va haver un tiroteig a Texas en una escola, on van morir 12 nens, i vam pensar que allà no es podia fer família”, expressa. Havien viatjat junts a Espanya el 2022 i tenien família aquí, ho van sentir casa. S'assemblava al poble natal del seu pare i notava moltes similituds en el caràcter mediterrani, una cultura que anomena de “vida lenta”, tranquil·la, pausada. Però especialment rellevant va ser sentir que el país abraça la diversitat. “Quan vam escollir Espanya sabíem que era un lloc més obert. Òbviament hi ha mirades, preguntes, però mai he sentit en risc la meva vida. Algun recel, però no inseguretat física”, expressa. “En general la vida és més lenta, més pública. Als EUA treballava 60 hores a la setmana; tinc dolor crònic i m'estava acabant amb el burnout. Sabia que anava a guanyar menys diners però buscava una vida més tranquil·la. Els meus dolors crònics han millorat només amb treure'ns l'estrès, la inseguretat, la por”, explica.

“Un país de migrants que odia els migrants”

Emma Sepúlveda s'ha passat la vida intentant explicar els Estats Units. Escriptora, activista, professora universitària, va treballar per a la campanya de Bill Clinton i també per a Barack Obama. Va ser candidata al Senat a Nevada i va estar al capdavant d'una fundació per a l'educació democràtica dels llatins als Estats Units. S'ha recorregut el país i ara té por de tornar. Fins i tot ha cancel·lat la gira de presentació de la traducció del seu últim llibre allà. “Els Estats Units són un país de migrants que odia els migrants”, assenyala, profundament afectada per les notícies recents sobre les batudes migratòries.

“S'ha anat instaurant un sistema autoritari que serà molt difícil de canviar”, sosté Sepúlveda. Alerta de les campanyes de desinformació, i especialment de “el desmantellament dels principis democràtics”, la criminalització de les protestes i els abusos dels agents de l'ICE. “La gent surt al carrer i els estan matant”, denuncia l'escriptora.

Atlas tampoc no té pensat un retorn. Més aviat, vol que els seus pares puguin sortir del país. “No vull tornar. Jo sóc una persona d'esquerres, veneçolà, sóc trans. Tinc totes les de perdre. No crec que pugui tornar ni de visita. Ja no importa si ets ciutadà o no”, lamenta. Amb tot, apunta, se sent feliç a València. “La vida lenta és on gaudeixes del plaer, el menjar, la socialització està més centrada que la individualització. Allà gairebé no hi ha contacte amb la gent. Aquesta és la vida que podria haver tingut a Caracas, hi ha molts espais públics... la gent aquí vol descansar, no busca tot el temps comprar i treballar fins a la mort. I óbviament hi ha la qüestió de la salut i la seguretat social: sóc feliç de contribuir amb els meus impostos, amb totes les escletxes que té, el sistema segueix funcionant, puc anar a l'hospital sense sortir amb 50.000 dòlars de deute”

Comunitat d'expatriats

Atlas i Emma no es coneixen. Ni viuen al mateix barri ni comparteixen costums diaris. Però tots dos comparteixen la condició d'expatriats, una comunitat que ha crescut en els últims anys. A la migracions d'Amèrica Llatina, la predominant, s'hi ha sumat en l'últim lustre un creixement dels vinguts dels Estats Units, tant dels qui posseïen la nacionalitat com dels qui hi portaven anys vivint. València compta al cens amb més de 3.200 estatunidencs i tant la ciutat de València i la seva àrea metropolitana s'han convertit en una destinació atractiva. Escullen barris com Russafa i Ciutat Vella però també Quatre Carreres, zona nova en expansió, i creen tertúlis als cafès del centre, activitats a l'aire lliure al vell llit del riu o la platja i activitats socioculturals en conjunt.

El mitjà digital Politico va recollir algunes històries d'estatunidencs que fugen del trumpisme i que el perceben com un model autoritari.

Els blogs o webs especialitzats destaquen el clima, l'oci, la seguretat i la qualitat de vida. També mitjans com The Washington Posts, Forbes o plataformes per a expats elogien la vessant mediterrània del país. Per contra, moviments ciutadans i algunes formacions polítiques adverteixen que el desembarcament de treballadors que mantenen els salaris nord-americans, o d'altres països d'Europa amb rendes superiors, està tensionant el mercat d'habitatge.