El pla d’habitatge protegit de Pérez Llorca copia el model especulatiu de l’HPO que va comprar la dona de l’alcalde d’Alacant

La dona de l’alcalde d’Alacant, Luis Barcala (PP), va poder adquirir l’any 2006 un habitatge protegit per a destinar-lo a lloguer mitjançant un preu taxat durant tan sols 10 anys des de la qualificació definitiva (el 2005). A partir del 2015, l’habitatge perd la protecció i, per tant, es pot llogar al preu del mercat lliure o es pot vendre a un preu que actualment triplica el valor inicial, amb autorització prèvia de la Generalitat Valenciana.

Aquesta modalitat tan cridanera per la qual el comprador, o en aquest cas compradora, pot alienar un habitatge protegit directament del promotor i destinar-lo al lloguer sense complir cap mena de requisit o limitació quant a renda o propietats, sinó que és el futur inquilí el que ha de fer-ho, respon a una legislació aprovada pel PP al començament del segle que atorga una visió especulativa de l’HPO. Un model que en part ha replicat de nou el Govern valencià mitjançant el seu decret de desembre del 2024, en què elimina la protecció definitiva dels habitatges protegits d’iniciativa privada després d’un termini entre 15 i 30 anys, transcorregut el qual passen a ser de renda lliure.

Com ha informat elDiario.es, segons el Decret 92/02, del 30 de maig, de la Generalitat Valenciana en què s’emparaven aquests habitatges, havia de mantindre’s per a lloguer durant deu anys a un preu taxat. Després, i segons la mateixa norma, “en el cas que l’inquilí no comprara l’habitatge, l’arrendador podrà optar per continuar amb l’explotació d’aquest en règim d’arrendament o vendre’l, amb autorització prèvia del canvi d’ús per part dels Serveis Territorials d’Arquitectura i Habitatge, coincidint amb la finalització del termini del contracte d’arrendament o d’alguna de les pròrrogues”. Així doncs, la norma estableix un termini de protecció que pot de ser de 10 anys o de 25 anys.

Segons la mateixa normativa, “en cas de venda per qualsevol dels supòsits indicats, el preu màxim de l’habitatge, que figurarà en el visat del contracte de compravenda expedit pels Serveis Territorials d’Arquitectura i Habitatge, no podrà superar, per metre quadrat de superfície útil, 1,25 vegades el preu bàsic a escala nacional vigent en el moment de la transacció. Si l’habitatge tinguera garatge o traster, serà aplicable el percentatge establert en el paràgraf b) de l’article 14 del Reial decret 1/2002, de l’11 de gener, a l’efecte del càlcul del preu d’aquests”.

Així doncs, aplicant aquests paràmetres, el preu actual de l’habitatge seria de 2.230 euros per metre quadrat, segons l’Institut Nacional d’Estadística. Si es multiplica per 90 metres, en aquests moments el pis HPO de la dona de l’alcalde podria traspassar-se per fins a 250.875 euros, sempre que el canvi fora autoritzat per la Conselleria d’Habitatge. L’HPO que va adquirir la dona de Barcala el 2006 subrogant-se a un préstec de 68.489,73 euros, i que ja està 20 anys llogat amb els ingressos corresponents, tindria ara un valor màxim de més de 250.000 euros: gairebé quatre vegades més que el valor inicial.

El Pla Viu d’habitatge protegit de l’actual Govern valencià aposta per un model similar. Per a començar, en el cas dels habitatges protegits d’iniciativa privada, prioritza la construcció mitjançant permuta, és a dir, la mercantil compra el solar a l’Administració i el paga en espècie, atorgant-li un percentatge dels habitatges que construïsca. Aquests processos ja per si mateix generen suspicàcies, perquè impliquen la mercantilització del sòl públic i la pèrdua de patrimoni. A València el PSPV ha portat a la Fiscalia una d’aquestes operacions.

A més, mentre que el decret del Govern del Botànic de maig del 2023 va apostar pel caràcter “permanent” de la protecció d’habitatges protegits tant de promoció pública com privada, el decret del 10 de desembre de 2024 de règim jurídic dels habitatges de protecció pública (HPP) de la Comunitat Valenciana i que és aplicable en els habitatges protegits de promoció privada estableix un termini màxim de protecció per als de gestió privada entre 15 i 30 anys (vegeu la imatge). Els que construïsquen directament les administracions sí que mantindran la protecció de manera indefinida.

A més, es tracta d’un termini “màxim” subjecte a unes preteses excepcions que queden sense especificar i que podrien anticipar els terminis, encara que fonts de la Conselleria d’Habitatge asseguren que serien casos molt excepcionals. Sobre aquest tema, el decret estableix: “La direcció general competent en matèria d’habitatge, mitjançant la resolució motivada, per raons d’interés públic, podrà disposar la desqualificació d’habitatges i elements complementaris qualificats definitivament”. El decret tampoc estableix períodes mínims en què l’habitatge ha de tindre garantida la protecció.

Des d’Habitatge defensen aquest canvi en la necessitat de donar unes condicions mínimament atractives als operadors privats per a mobilitzar el sòl amb l’objectiu d’augmentar substancialment la construcció d’habitatge protegit i atribueixen a les condicions excessivament rígides del Botànic la gairebé nul·la construcció d’HPO en els seus vuit anys de gestió.

El decret aprovat per la Generalitat Valenciana el 2024 és el mateix que eleva la renda mínima perquè un particular o una unitat familiar puga accedir a un habitatge protegit a 54.600 euros (46.800 amb el Botànic), amb possibilitat d’arribar a 66.000 euros si es compleixen una sèrie de requisits. La normativa aprovada pel PP també eleva en 200 euros, fins a 2.400 euros, el preu del metre quadrat de l’habitatge protegit.