La COVID persistent s’acarnissa amb les dones: un estudi assenyala que acumulen més símptomes després de rebre l’alta

Ser dona és un factor de risc per a desenvolupar COVID persistent. Un estudi de la Universitat de València i la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid ha analitzat els biaixos de gènere en el desenvolupament de la malaltia derivada del SARS-CoV-2 en els pacients hospitalitzats i conclou que les dones desenvolupen més símptomes a llarg termini que els homes, malgrat que en el moment de la infecció són similars.

L’estudi analitza pacients ingressats en cinc hospitals durant la primera onada de la malaltia, des de març del 2020, i segueix la seua evolució huit mesos després. Segons les seues conclusions, publicades en la revista Journal of Clinical Medicine, després del període analitzat la quantitat mitjana de símptomes experimentats per les dones després de l’alta hospitalària era de 2,25 davant de l’1,5 en el cas dels homes. Els símptomes més comuns de Covid persistent que recull la investigació són fatiga, dispnea (dificultat respiratòria), dolor, pèrdua de cabells, problemes oculars, depressió i problemes de somni.

Des de l’inici de la pandèmia s’ha apuntat possibles biaixos de gènere en l’impacte de la malaltia, tant pel que fa a la vulnerabilitat per rols socials com als factors biològics. L’estudi publicat dilluns suposa la cohort més gran analitzada fins hui i indaga sobre aquestes diferències relacionades amb el sexe de la persona afectada. “Reconéixer que la COVID-19 afecta de manera diferent dones i homes és un pas crucial cap a una comprensió millor de la fisiopatologia i la naturalesa de les seqüeles i els símptomes post-COVID i la promoció de solucions d’atenció mèdica individualitzades”, destaca Esperanza Navarro-Pardo, professora del Departament de Psicologia Evolutiva de la UV i participant en la investigació.

La mortalitat ha tingut més impacte en els homes, segons apunten diversos estudis, i els experts consideren rellevant veure les diferències entre la mortalitat, la simptomatologia i l’impacte a llarg termini de la malaltia per sexes. En els primers dies de la infecció, la simptomatologia a penes difereix per sexe, però a mesura que s’agreuja o es prolonga la situació apareixen les diferències. “És molt interessant veure que les dones sobreviuen en més proporció que els homes a la infecció aguda per COVID-19, però desenvolupen més símptomes després”, apunta César Fernández de las Peñas, primer signant de l’estudi i professor del Departament de Fisioteràpia, Teràpia Ocupacional, Rehabilitació i Medicina Física de la URJC.

Els autors destaquen que, malgrat que patologies prèvies com la hipertensió, la diabetis o els trastorns cardiovasculars s’han relacionat amb més risc de malaltia greu o mortalitat en la fase aguda de la infecció, no s’ha trobat que aquestes variables tinguen efectes en la simptomatologia posterior a la COVID-19. “Això podria estar relacionat amb el fet que aquesta malaltia és més prevalent en els homes, que mostren més severitat de la infecció i més taxa de mortalitat”, apunten les universitats.

L’equip investigador considera que les causes del diferent impacte serien les diferències biològiques en l’expressió de l’enzim convertidor de l’angiotensina-2 (ACE2) i dels receptors transmembrana entre homes i dones, a més de diferències immunològiques com ara menys producció d’interleucina-6 proinflamatòria després de la infecció viral en dones. No obstant això, apunten, els mecanismes subjacents encara tenen recorregut en la investigació. En el treball, a més, per part de la UV també participen els investigadors José Martín i Óscar Pellicer, de l’Intelligent Data Analysis Laboratory de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE-UV) i professors de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i la Universitat Alfonso X El Sabio (UAX).