L'Audiència de València absol a un home de vexar a la seva exmuller perquè els missatges anaven sense data: “Estàs boja”

No ha quedat acreditat que, amb ànim de menyscabar la seua integritat psicològica, un home enviara a la seua exdona missatges telefònics o correus electrònics amb expressions com ara: “Ets una malalta”; “estàs boja”; “pocavergonya”; “persona destructora de vides”, o “canvia aquesta actitud d’esclavista que tens amb el meu fill i amb mi”. La secció primera de l’Audiència Provincial de València, en una sentència a què ha tingut accés elDiario.es, ha revocat la condemna inicial de l’autor d’aquests missatges pel fet de considerar que no s’ha acreditat la data en què es van enviar i que el delicte de vexacions injustes estaria, en tot cas, prescrit. 

Després del divorci del matrimoni, va haver-hi diverses denúncies (ell la va denunciar per pretesos maltractaments al fill menor, assetjament i lesions en un muscle i ella, per les vexacions i per un pretés maltractament psicològic habitual). 

La Plaça número 17 de la Secció Penal del Tribunal d’Instància de València va concloure que els missatges sí que tenien l’ànim de menyscabar la integritat psicològica de la dona per les “expressions degradants” en les telefonades i els correus electrònics rebuts del seu exmarit, a qui va condemnar per un delicte lleu continuat de vexacions injustes a una pena de 30 dies de localització permanent i a la prohibició d’aproximar-se a una distància no inferior a 500 metres de la víctima, a més del pagament d’una indemnització de 1.920 euros a la seua excònjuge. La sentència el va absoldre del delicte de maltractament psicològic habitual. 

La sentència va concloure que els missatges van causar a la dona una “simptomatologia ansiosa”, que es va veure “agreujada pels conflictes judicials esmentats iniciats pel seu exmarit i per les diferències entre ells pel que fa a la cura i l’educació del fill comú, i ella havia necessitat tractament psicològic i els fets descrits eren compatibles amb l’existència d’una relació asimètrica i violenta basada en el gènere amb inici després de la ruptura de la relació, incloent-hi comportaments compatibles amb la violència psicològica”.

No obstant això, la defensa del condemnat, que exerceix la lletrada María José Font, va recórrer en apel·lació contra la sentència i la secció primera de l’Audiència de València ha revocat la sentència inicial, absolent l’home del delicte de vexacions injustes i “deixant sense efecte les mesures cautelars acordades, si n’hi haguera”. 

La defensa va al·legar la prescripció del delicte, per considerar que les expressions declarades provades en la sentència recorreguda o “no estan concretades quant a la data” o, com en l’últim missatge que consta en el procediment, van ser manifestades a la dona el 19 de juliol de 2023. El Codi penal estableix un termini de prescripció d’un any per als delictes lleus. 

“La major part de les expressions consten en captures de pantalla sense data coneguda i, a més de no ser reconegudes pel denunciat, cap de les captures han sigut avalades ni corroborades de cap manera ni acarades de cap manera per la lletrada de l’Administració de Justícia [LAJ]”, afirma la sentència.

Una “captura de pantalla sense metadades ni pericial”

“Si els missatges i els correus electrònics no tenen acreditada data fefaent, no es pot tindre certesa que els fets denunciats corresponguen realment a aquella data i no a una altra. La captura de pantalla sense metadades ni pericial no permet fixar la data amb seguretat jurídica”, rebla l’Audiència de València.

La sentència qüestiona que la declaració de la denunciant quedara corroborada per les captures de pantalla, per no estar acarades per la LAJ ni acreditada la seua data. Per tant, es tracta d’una corroboració “aparent” i “no real” i, com que no és sòlida, “s’afebleix el valor incriminatori de la declaració”, postil·la.

Tot això (unit al fet que, segons la doctrina constitucional, la simple denúncia no interromp el termini de prescripció), porta la secció primera de l’Audiència de València a declarar “inevitablement” la prescripció de la infracció penal per no quedar acreditat que les expressions es van proferir abans de transcórrer un any que s’interposara la denúncia.