LLEGIR EN CASTELLÀ
El Govern valencià que dirigeix Juan Francisco Pérez Llorca treballa contra rellotge per a posar en marxa diversos projectes que impliquen la construcció d’un gran nombre d’habitatges protegits i que porten aparellats ajudes europees milionàries per al seu finançament. No obstant això, uns quants problemes sorgits durant la tramitació dels projectes n’han retardat la posada en marxa, cosa que ha obligat la Conselleria d’Habitatge a maniobrar per a evitar la pèrdua dels fons europeus esmentats.
En concret, es tracta de dues grans actuacions que es van iniciar en la fase final del Govern del Botànic, l’any 2023, i que suposaven la construcció de 1.920 habitatges protegits en règim de lloguer assequible i energèticament eficients. Tots havien de construir-se mitjançant la figura del dret de superfície, segons la qual l’Administració cedeix al promotor durant un termini d’anys a determinar els terrenys sobre els quals es construeixen els pisos. Una vegada complit el termini, els habitatges (i la parcel·la) passen a ser propietat de l’Administració.
L’execució d’aquests habitatges tenia un total de 83 milions d’euros de finançament europeu en virtut del Reial decret 853/2021, del 5 d’octubre, pel qual es regulen els programes d’ajuda en matèria de rehabilitació residencial i habitatge social del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. El decret esmentat estableix que els habitatges han d’estar executats abans del 30 de juny de 2026, cosa que ha obligat el departament d’Habitatge que dirigeix la vicepresidenta Camarero a demanar pròrrogues i a reassignar les ajudes per a evitar perdre-les.
Així doncs, la primera gran actuació suposa la construcció de 1.200 habitatges protegits i portava aparellat un finançament europeu per valor de 50,5 milions. Els projectes es van adjudicar al final de l’etapa del Botànic, però la promotora va desistir de l’execució de 450 habitatges a Gandia, Silla i València, per la qual cosa van quedar en l’aire 21,1 milions d’euros de fons europeus. Fonts de la Conselleria d’Habitatge han informat sobre aquest tema eldiario.es que el 23 d’octubre passat van signar un conveni amb el Ministeri per a reassignar aquests fons.
Quant a la segona actuació que incloïa 720 habitatges amb 32,5 milions de fons europeus, només es van adjudicar els projectes per a la construcció de 183 habitatges en tres parcel·les a Benidorm i València amb ajudes per valor de 8,1 milions, per la qual cosa van quedar 24,4 milions en fons europeus sense assignar.
En totes dues situacions, la Conselleria va traure a concurs les parcel·les que es van arribar a executar mitjançant el mecanisme de la permuta, una fórmula per la qual l’Administració atorga al promotor la propietat dels terrenys públics. A canvi, el constructor atorga també en propietat a l’ens públic un percentatge dels habitatges que construïsca. Aquesta modalitat, preferida pels empresaris, no porta aparellada l’assignació de fons europeus pel fet de perdre les administracions el patrimoni públic del sòl.
Sobre aquest tema, des de la Conselleria d’Habitatge han assegurat que els fons europeus que s’han quedat sense assignar s’han redirigit a finançar promocions que tenien en marxa diferents ajuntaments per mitjà del dret de superfície, i posen els exemples d’Alacant, Gandia, Torrent, Elx, Benidorm o València.
Per tant, des d’Habitatge insisteixen que no s’han perdut ni es perdran fons europeus, ja que “s’han reassignat d’acord amb el Ministeri, els 40 milions d’euros distribuïts inicialment pel Botànic i dels quals no ha sigut possible l’execució, s’ha buscat una nova destinació a 5,8 milions d’euros addicionals”. A més, han posat de manifest que “els terminis són molt ajustats i, encara que les actuacions disposen d’acords amb el Ministeri, totes dues administracions són conscients d’aquesta circumstància” motiu pel qual “la Generalitat continua insistint en la seua petició al Ministeri de manera recurrent, davant la necessitat d’una flexibilitat sobre els terminis d’execució de les actuacions, situació compartida a escala estatal per la resta de les comunitats autònomes i posada de manifest en les diferents conferències sectorials i comissions multilaterals esdevingudes amb el Ministeri”.
Les mateixes fonts han assegurat que “el Ministeri és conscient de les dates i els riscos associats i ha comunicat a les comunitats autònomes que busca solucions que permeten donar continuïtat a les actuacions en risc, però a aquesta data no ha concretat ni han comunicat cap solució o alternativa de manera formal”.
Crítiques del PSPV
Sobre aquest tema, la diputada del PSPV, María José Salvador, ha criticat que “el PP tarda més de dos anys a començar la construcció dels habitatges de lloguer assequible amb fons europeus, que va deixar adjudicats el Botànic el maig del 2023; la desídia en la gestió posa en perill els fons europeus vinculats a aquestes actuacions, ja que han d’estar finalitzades el 30 de juny de 2026”.
Salvador ha advertit que cal afegir-hi “la pèrdua de facto dels fons europeus vinculats a construir en la fórmula de dret de superfície pel fet de perdre el lot 3 del primer concurs i gairebé tots els fons previstos per al segon concurs de dret superfície, per haver optat la Generalitat per la fórmula de la construcció d’habitatge via permuta de sòl; tampoc se sap res de l’inici de les obres de les poques parcel·les adjudicades en el segon concurs, que no consta que hagen començat i també han d’estar finalitzades el juny del 2026”.
La diputada socialista ha criticat “aquesta legislatura de caos i mala gestió, intentant reassignar fons europeus en el minut de descompte, ja que Europa marca l’execució de les obres en cinc mesos; Pérez Llorca està obstinat en un Pla Viu que no és més que negoci per als promotors i no té res a veure amb el dret a l’habitatge”.