Alfonso Rus, expresident popular de la Diputació de València, ha tancat completament desfermat i en un to de caire ‘trumpista’ el seu torn d’última paraula en el judici per la peça separada D del cas Taula, acusant l’exfiscal anticorrupció Vicente Torres, actualment magistrat, de confabular-se amb la denunciant de la causa per projectar la seua carrera en la judicatura. Ho ha fet sense proves, però curant-se en salut: “Presumptament, com diuen en Sálvame”, ha matisat a l’eixida de la Ciutat de la Justícia de València.
“Va haver-hi un contuberni entre el fiscal, que llavors era Vicente Torres, i la diputada d’Esquerra Unida llavors Rosa Pérez [actualment consellera en funcions de la Generalitat Valenciana] contra mi i van muntar aquesta història. Amb ella es va prometre presumptament a Torres que s’elevaria a la fama”, ha afirmat Rus, l’únic acusat que ha fet ús del seu dret a l’última paraula.
No obstant això, la causa es va iniciar amb una denúncia davant la Fiscalia Anticorrupció el 2014, un any abans de la conformació del primer Govern autonòmic del Pacte del Botànic, compost pel PSPV-PSOE i Compromís i amb el suport de Podem. I cinc anys abans que les Corts Valencianes, amb els vots del Pacte del Botànic, triaren Vicente Torres (en una terna de candidats) per ocupar una plaça de magistrat en la Sala civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, l’única que pot encausar o enjudiciar aforats autonòmics. Un nomenament confirmat en última instància per un ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) de majoria conservadora.
“Aquest home se’l va gratificar bé”, ha insinuat Rus davant el tribunal de la secció cinquena de l’Audiència Provincial de València. Així doncs, l’expresident popular de la Diputació de València, per a qui el ministeri públic sol·licita una pena de huit anys de presó en el judici pel presumpte tripijoc d’un centre d’atenció telefònica de la Diputació, ha afirmat: “Van ficar Rita Barberá, Paco Camps, Eduardo Zaplana i Alfonso Rus. Rita va morir; Paco va haver de dir ‘ací no hi ha res’; a Eduardo li van ficar un paper en el despatx d’un advocat; i Rus no ha sentit ni una prova contra ell”.
L’al·legat s’ha centrat especialment en la denunciant i en Anticorrupció. “És una vergonya que entre la fiscalia i Rosa Pérez van muntar tot aquest embull”, ha lamentat a l’eixida del judici. Rus també ha anunciat, encara que sense donar detalls, una querella contra la denunciant del cas Taula, la consellera en funcions Rosa Pérez Garijo. “Alerta, ara que no estarà aforada, ara anirem per ella, no se n’escapolirà”, ha dit. “El meu advocat sap que tots els que van fer mal –tots–, fins a la mort per ells”, ha etzibat l’acusat.
El seu lletrat, Emilio Pérez Mora, ha demanat la nul·litat de tota la causa i ha assegurat sobre Alfonso Rus: Anticorrupció “ens ha venut que Rus era el capo di tutti capi [el cap de tots els caps, segons l’expressió italiana que designa la jerarquia de lrs organitzacions criminals mafioses]”. Les defensa de Rus ha dubtat de la cadena de custòdia dels àudios que va entregar l’exsogre de Marcos Benavent a la Fiscalia. El disc dur que emmagatzemava les deu hores d’enregistraments, que van propiciar l’inici de les perquisicions, pertanyia a Benavent, autodenominat ionqui dels diners, però romania en el domicili de la seua exdona després d’una traumàtica separació.
“S’hi accedeix sense permís, sense autorització i vulnerant els seus drets”, ha dit l’advocat, que ha afegit que, al seu judici, es tracta d’un presumpte il·lícit de revelació de secrets. “És un delicte com la copa d’un pi”, ha afirmat. A més, també ha argumentat que la intenció de l’empresari Mariano López, també acusat, era “fotre’l”, en al·lusió al ionqui dels diners.
“Carregar-se Alfonso Rus”
La defensa d’Alfonso Rus considera que, quan Anticorrupció va rebre els àudios –primer de la mà de Rosa Pérez Garijo i després de l’exsogre de Benavent– “sap d’un tercer que no ha donat permís perquè s’obtinga”. “Van callar per muntar aquest cas i carregar-se Alfonso Rus”, ha dit el lletrat.
També ha atacat els investigadors de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil: “Els informes d’intel·ligència policial”, ha assegurat, “són un acudit” basats en les declaracions inicials de Marcos Benavent, durant la seua fase inicial de col·laboració amb Anticorrupció.
Sobre el fons de la causa (el presumpte tripijoc del contracte del centre d’atenció telefònica de l’empresa pública de la Diputació de València de la qual Benavent era gerent), el lletrat ha negat que fora una iniciativa de Rus i ha recordat que tots els partits en el ple de la institució provincial, llevat de Rosa Pérez Garijo, van votar a favor de l’externalització del servei d’atenció telefònica en matèria tributària.
La defensa manté la tesi que l’UCO “sempre” assenyala l’expresident popular de la Diputació de València “perquè sense Rus no hi ha cas Taula”. “La Fiscalia s’ha limitat a establir una sospita sobre conjectures, no sols sense proves [també], sense indicis; l’acusació ha de ser més precisa, més concreta”, ha conclòs.
Per la seua part, el lletrat del funcionari Salvador Deusa ha defensat l’actuació del seu client, responsable del contracte del centre d’atenció telefònica, i ha denunciat “multitud de literatura” en els informes de l’UCO. “Els plecs es van adequar a la legalitat i la valoració que es va fer va ser absolutament legal”, ha manifestat. En definitiva, ha postil·lat, es tracta d’un contracte “mal executat”. “Els serveis es van prestar i es van pagar i, si el servei es va prestar, no hi ha cap sostracció de diners públics”, ha afirmat.
La defensa del funcionari Ricardo de Ángel Marí ha seguit una línia argumental similar i ha sostingut que, durant el judici, s’ha acreditat que el servei es va prestar i que “era millor que el centre d’atenció telefònica de la Diputació”, abans de ser externalitzat.
Els lletrats de la dona i de la cunyada de l’empresari Mariano López, acusades per un presumpte delicte de blanqueig de capitals, han negat que foren testaferros. López va cobrar quasi 200.000 euros de l’empresa adjudicatària del centre d’atenció telefònica a través d’una empresa a nom dels seus familiars, encara que figurava com a apoderat davant el Registre Mercantil, ha recordat la defensa de la seua dona. La Fiscalia Anticorrupció, per part seua, creu que es tracta d’una firma pantalla per a cobrar els fons. “De cap manera pot haver-hi intenció ocultadora mínimament viable”, ha dit el lletrat de la cunyada de Mariano López.
Després d’una mica més d’un mes de vista oral, el judici ha quedat vist per a sentència.