La Sindicatura de Comptes retrata la Generalitat: els valencians pateixen un “dèficit estructural” d’habitatge protegit

“Encara que en els últims anys s’han mobilitzat instruments financers i normatius rellevants per a incrementar l’oferta d’habitatge protegit, la Comunitat Valenciana continua presentant un dèficit estructural, amb un parc públic reduït i amb riscos d’execució que amenacen l’aprofitament ple dels fons europeus i estatals”. Això es recull en l’informe de fiscalització fet per la Sindicatura de Comptes en coordinació amb el Tribunal de Comptes sobre la promoció i la gestió de l’habitatge de protecció pública en el territori valencià en els exercicis 2023 i 2024, i projecció d’actuacions fins a aquest exercici.

El treball de fiscalització es va articular al voltant de set objectius: des de l’anàlisi de la necessitat i l’oferta d’habitatge fins a l’autorització i l’execució d’actuacions, la mobilització de fons, el registre de sol·licitants i habitatges i els procediments d’adjudicació. Així doncs, la Sindicatura explica que, malgrat que el marc normatiu i procedimental és, en general, “adequat”, l’execució pràctica “presenta retards, falta de planificació estratègica consolidada i deficiències en el control i el seguiment i la digitalització”.

Les convocatòries de subvencions analitzades per la institució compleixen la normativa aplicable, encara que indiquen que la dependència de procediments manuals i la falta d’integració en la plataforma estatal de seguiment “augmenten el risc de demores en la justificació de fons”. Quant al disseny normatiu de les convocatòries, sostenen que és “sòlid”, perquè inclou garanties, penalitzacions i obligacions registrals, mentre que l’execució material es caracteritza per “avanços desiguals i risc d’incompliment de fites crítiques”.

Així mateix, la Sindicatura confirma un “esforç” per l’ampliació del parc públic d’habitatges, “si bé encara insuficient davant les necessitats detectades”. De la mateixa manera, es corrobora l’existència de normativa extensa per a regular el registre de demandants d’habitatge i el parc públic autonòmic, gestionat per l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl (Evha), “malgrat que persisteixen deficiències en el control intern, l’actualització de dades i la consistència de les xifres”.

L’anàlisi dels procediments d’adjudicació va tenir en compte la mostra d’expedients remesos per la Conselleria que tenia assignades les competències en matèria d’habitatge: “Es compleixen els requisits establits per l’assignació ordinària d’habitatges de protecció pública, però s’identifiquen riscos en l’aplicació de procediments excepcionals d’adjudicació, en els quals la transparència i la traçabilitat dels criteris aplicats resulten més limitats”.

Recomanacions de la Sindicatura

La Sindicatura de Comptes desenvolupa una sèrie de recomanacions en el seu informe de fiscalització, com la millora de la planificació estratègica de la política d’habitatge “amb objectius realistes, prioritzats i sostinguts en el temps”; també sol·licita un reforç de la capacitat de gestió i control de la Conselleria d’Habitatge i l’Evha mitjançant sistemes d’informació integrats i digitalitzats.

La institució reclama que s’assegure l’execució en els terminis previstos de les actuacions finançades amb fons europeus, evitant la pèrdua de recursos per incompliment; optimitzar el registre de sol·licitants i habitatges, així com que se’n garantisca l’actualització i la fiabilitat com a instruments de gestió.

De la mateixa manera, demana l’enfortiment de la transparència i l’equitat en l’adjudicació d’habitatges, amb un control sistemàtic d’expedients i, finalment, la consolidació de la cooperació publicoprivada per a “garantir un flux estable de nova oferta d’habitatge protegit”.

“Inacció” del Botànic

El secretari autonòmic d'Habitatge, Sebastián Fernández, qui “compartix” el diagnòstic de fons de la Sindicatura, ha destacat “la política integral de vivenda del Consell, per a fer-la més àgil, generar oferta i protegir els més vulnerables amb solucions reals que estan posant límit a la crisi residencial històrica provocada per huit anys d'inacció en les anteriors legislatures”. Així, ha denunciat que el Botànic va construir “zero vivenda social”.

Respecte a la promoció de VPP, Fernández ha recordat que l'enfonsament de la vivenda protegida no és un fenomen recent, sinó “la conseqüència directa d'una dècada perduda en matèria de vivenda pública” i ha presumit que el Consell “ha aconseguit posar en marxa la VPP i està activant el mercat per a ampliar el parc públic, no sols mitjançant promoció directa i en dret de superfície, sinó que hem buscat fórmules que eviten el fracàs constant del Botánic en les licitacions, amb el règim de permuta, que permetrà incorporar al parc públic el 10% de les vivendes que s'estan construint”.

També ha posat l'accent que “hem retornat al sector a l'equació, perquè és qui té la capacitat real de construir, i, després de la modificació de decret de VPP al desembre de 2024, en només un any s'ha triplicat el nombre de sol·licituds de qualificació provisional per part de promotors privats. Això demostra que el problema no era el mercat, sinó el bloqueig normatiu i administratiu que existia”.

Respecte als fons europeus del Mecanisme de Recuperació i Resiliència atribuïts a vivenda en la Comunitat Valenciana, Fernández ha destacat que, en dos anys, “este Consell ha destinat més del doble de fons del que va comprometre el Botánic en el mateix període, i no sols això, sinó que esta bona gestió ha aconseguit complir les fites establides per Europa que han permés sumar 46 milions d'euros addicionals al programa, passant de 383 milions que contemplava inicialment a més de 429,5 milions per a la vivenda en esta terra en el programa europeu 2021-2026”.

En xifres exactes, ha dit, el Botánic “va comprometre a penes 95 milions d'euros en dos anys, això és, un 25% del total dels fons previstos inicialment en 2021 (383 milions), dels quals no va executar ni el 20%, deixant projectes sense iniciar, licitacions desertes, projectes als quals renuncien adjudicataris i fons sense utilitzar. Enfront d'això, també en un mateix període de dos anys, este Consell ha destinat ja més de 213 milions, un 50% del global que actualment contempla el programa gràcies a la gestió del Consell (429,5 milions), això és, més percentatge sobre un major import”. “Això ha fet que, hui dia, gràcies al treball d'este Consell, podem dir que un 72% dels diners ja està compromés, amb més de 301 milions concedits, i un 27% executat dels fons, més de 115 milions ja invertits”, ha subratllat.

Parc públic

El secretari autonòmic ha valorat les recomanacions es realitzen sobre un període anterior i que estan en línia amb este Consell, atés que “ja estan en marxa”, com la modificació de la normativa reguladora del parc públic -que va eixir a consulta pública prèvia el mes de desembre passat-. En concret, ha explicat que esta modificació adapta el Registre de Demanda de Vivenda al nou decret de VPP, de manera que només siga obligatori per a sol·licitants de vivenda del parc públic, això és, la referida com a vivenda social.

Fernández també s'ha referit a les adjudicacions de vivenda i ha sostingut que l'Evha “compleix sempre escrupolosament amb la normativa”, al mateix temps que ha recordat que l'administració “està per a estar al costat dels qui més el necessiten”.