Adéu a la històrica indústria lletera de Mallorca: Damm comunica als treballadors el tancament d'Agama

El Grup Damm ha comunicat aquest dimarts a la plantilla la seva intenció de tancar el 2026 la històrica indústria làctia mallorquina Agama, encara que sense concretar una data definitiva per al cessament de l'activitat. L'anunci arriba mesos després que l'empresa comuniqués que deixaria de comprar llet a les tres vaqueries mallorquines que distribueixen a Agama, una decisió que ja va encendre totes les alarmes entre treballadors i ramaders.

La companyia ha traslladat a la representació legal dels treballadors l'inici d'un procediment d'acomiadament col·lectiu conforme a la normativa vigent, encara que assegura que treballa en un pla de recol·locació per als 16 empleats de la planta de Palma en diferents empreses del grup amb l'objectiu de minimitzar l'impacte laboral. Els empleats, per la seva banda, han lamentat la decisió adoptada, encara que admeten amb resignació que es tracta d'un anunci que “es veia venir”.

Durant els últims mesos, els treballadors han treballat en una proposta que consideraven viable: deixar Agama en mans de la plantilla mitjançant un pont financer d'1,2 milions d'euros, equivalent als fons públics que Damm ha de retornar si cessa la seva activitat, i que els treballadors proposaven reinvertir en donar continuïtat a la marca sota un model cooperatiu. No obstant això, el delegat de Personal i Prevenció de CCOO d'Agama, Jesús Ávila, lamenta que no hi ha hagut reunions conjuntes que permetessin fer realitat la proposta, cosa que ha impedit construir i defensar adequadament la iniciativa.

“Així és inviable”, retreu Ávila en declaracions a elDiario.es, convençut que hi havia fórmules per intentar sostenir el projecte. En aquesta línia, lamenta la manca de resposta per part de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural les últimes setmanes, assegurant que s'ha treballat en la fórmula d'una empresa públic-privada que permetés reforçar la cadena de valor i sostenir les explotacions lleteres vinculades a la indústria.

“Ens hem bolcat amb l'empresa. Hi ha persones que van entrar amb 18 anys i s'anaven a jubilar aquí. És un ofici que es perdrà”, incideix, il·lustrant l'impacte que suposa el tancament d'una marca que durant dècades ha format part de la memòria col·lectiva obrera i pagesa de Mallorca. Pel que fa als ERO, Ávila assenyala que alguns treballadors es podrien acollir a les recol·locacions ofertes, encara que adverteix que l'expedient podria ser impugnat.

Des del grup, per la seva banda, atribueixen el tancament a l'increment sostingut dels costos de producció, la caiguda del consum de marques de major preu i les dificultats logístiques derivades de la insularitat, cosa que, asseguren, ha erosionat la competitivitat de la indústria local i ha impactat de forma directa en la inviabilitat econòmica d'Agama després de 10 anys de gestió.

Un dels elements clau, segons assenyalen fonts de Damm a Europa Press, és l'estructura del mercat: el preu del litre de llet de quilòmetre zero -amb origen a Mallorca- és aproximadament un 50% superior al de la marca blanca i un 18% més car que la marca de fabricant líder, ambdues procedents de la Península. Com a conseqüència, més del 95% de la llet que es consumeix actualment a Mallorca procedeix de fora de la illa, cosa que ha anat arraconant la producció local.

“À quin poble es permet tancar la seva indústria lletera?”

El 2017, Agama va ser adquirida pel grup cerveser i, després d'anys d'alts i baixos, el passat 26 de setembre l'empresa va comunicar a les tres vaqueries de Mallorca que abasten la marca la seva intenció de deixar de comprar-los llet a partir de desembre de 2026. “À quin poble es permet tancar la seva indústria lletera? Si tanca Agama, serà un atemptat contra la sobirania alimentària de Balears”, retreuen aleshores les associacions que representen els pagesos de Mallorca.

L'empresa assegura haver intentat revertir aquesta tendència promovent el consum de producte local i donant suport al sector primari, invertint més de vuit milions d'euros en la modernització i digitalització de la fàbrica de Palma, millorant l'eficiència i sostenibilitat de la cadena productiva. No obstant això, després d'una dècada de gestió, el grup considera que el projecte ha deixat de ser viable econòmicament.

Agama va néixer el 1958 com una associació de productors locals amb l'objectiu d'industrialitzar la llet mallorquina, pasteuritzar-la i distribuir-la sota una marca reconeguda. El boom turístic registrat a la major de les Balears, l'increment de la població i la modernització de l'agricultura van generar el context perfecte per posar en marxa una cooperativa que integrés producció, recollida i distribució, de manera que els ramaders de diferents zones de l'illa van decidir unir-se per impulsar una indústria que assegurés preus estables i control sanitari. Agama va portar amb si la tecnificació del procés (centrifugat, pasteurització, envasat en ampolla de vidre) i la centralització de la recollida, convertint-se en un símbol de modernització del camp mallorquí.