Desenterrant 1.700 anys d'història: comença l'extracció del vaixell romà ocult sota les aigües de la Mar Balear

Des d'aquest dimarts, diversos bussos treballen en silenci sota l'aigua mentre amb cura mil·limètrica retiren la sorra del fons, la que durant gairebé 1.700 anys ha protegit un tresor arqueològic excepcional: una nau mercant tardorromana del segle IV d. C. les restes de la qual reposen a dos metres i mig de profunditat i a tot just 65 metres de la costa de la Platja de Palma, visitada cada any per milers de turistes. El conegut com a derelicte de Ses Fontanelles -pel mareny en la qual descansa- va ser trobat en 2019, quan un bussejador que freqüentava la zona es va topar de manera fortuïta amb ell. Aquell descobriment -que inclou gairebé 300 àmfores les inscripcions de les quals s'han convertit en un cas únic al Mediterrani- va revelar un de les troballes subaquàtiques més importants de la zona. El rescat de les restes acaba de començar en una complexa operació arqueològica que es prolongarà durant els pròxims quatre mesos.

Els treballs d'extracció suposen un pas decisiu en la preservació d'aquest jaciment, tal com subratlla el Consell de Mallorca, participant en el projecte Arqueomallornauta que permetrà recuperar i analitzar les restes. Per als arqueòlegs que treballen en la intervenció suposa una oportunitat històrica d'aprofundir en les profundes transformacions que va experimentar l'Imperi Romà en l'Antiguitat tardana, a més de desentranyar com funcionaven les xarxes comercials del Mediterrani en l'ocàs de l'Imperi romà i aprofundir en el paper clau que va jugar Balears en la connectivitat d'aquells segles.

El complex operatiu, que reuneix un equip científic internacional que tractarà de recuperar el casc i el seu carregament amb el màxim rigor arqueològic, es prolongarà durant uns quatre mesos, encara que la durada exacta dependrà de les condicions meteorològiques i de la mar, que poden influir en el ritme dels treballs. En aquesta primera fase, els esforços de l'equip tècnic se centraran principalment a retirar la sorra que cobreix el derelicte, una tasca imprescindible per a poder preparar la nau de cara a les següents fases de l'extracció. A més, en les últimes setmanes s'han completat els treballs preparatoris al Castell de Sant Carles, on s'ha habilitat un laboratori per a acollir i tractar el material arqueològic quan s'hagi completat la recuperació del derelicte.

Una operació mil·limètrica

Extreure un vaixell que porta segles sota la mar exigeix una intervenció extremadament delicada: en aquesta primera fase, els arqueòlegs han començat a retirar acuradament la sorra que cobreix l'estructura del casc. Només després podran començar a desmuntar el derelicte per parts. Cada fragment serà documentat, embalat i traslladat al Castell de Sant Carles, on s'ha habilitat un laboratori especialitzat per a tractar el material arqueològic. Allí començarà un llarg procés de dessalinització i conservació de les fustes, imprescindible per a evitar que es deteriorin després de segles submergides.

Per al Consell de Mallorca, l'operatiu suposa molt més que una excavació arqueològica: és una oportunitat per a situar l'illa en l'epicentre internacional de la recerca sobre patrimoni subaquàtic. Quan finalitzin els treballs, la institució preveu organitzar una exposició en la Misericòrdia per a mostrar els resultats del projecte i acostar a la ciutadania els secrets del vaixell.

La moneda que va revelar la datació del vaixell

La història del descobriment va arrencar en 2019, quan, oculta durant segles sota una gruixuda capa de sediments, la nau es va deixar veure per primera vegada després que una forta tempesta remogués el fons marí. Immediatament, el bussejador que es va topar amb el derelicte va donar avís a les autoritats, que van procedir a una primera intervenció arqueològica d'urgència. La conservació del vaixell, amb la seva arquitectura naval i el seu carregament intactes, va deixar sense alè als investigadors. No en va, la sorra que ho cobria ha actuat durant segles com un escut natural: l'ambient pobre en oxigen va permetre que la fusta i els materials orgànics es conservessin de manera extraordinària.

En 2024, una moneda de l'any 320 d. C. -col·locada potser com a ofrena protectora- trobada en la carlinga de la nau va buidar qualsevol incertesa que pogués albergar-se sobre la datació del vaixell. “El vaixell és una espècie de compendi de l'evolució econòmica, social i religiosa que en aquesta època estava a punt de produir-se en el conjunt del món romà”, va subratllar en aquest reportatge un dels codirectors del projecte Arqueomallornauta. L'investigador recorda com en el segle IV van començar a registrar-se “enormes canvis ideològics i religiosos”, transformacions de les quals el derelicte de Ses Fontanelles és una manifestació excepcional, així com el fet que entre les restes fossin trobats elements de simbologia pagana i altres relacionats amb la religió cristiana.

El fet que l'embarcació, de 12 metres d'eslora i sis de manga, aflorés tan sols 65 metres de la costa de la platja més turística de Palma és un fet que també va sorprendre als qui participen a desxifrar els secrets de la nau. Miguel Ángel Cau, professor de recerca de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), director de l'Institut d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona i un altre dels codirectors del projecte, assenyala que el canvi climàtic està propiciant que es desfermin tempestes “molt més virulentes” que abans i aflorin derelictes que “es trobaven molt enterrats i ara surten a la llum”. Així va succeir en l'estiu de 2019 enfront de la platja de Can Pastilla, en la Badia de Palma: “La tempesta i la mar van acabar traient-lo del fons”.

“El naufragi de Ses Fontanelles és una càpsula del temps que permet aproximar-se al comerç en els segles III i IV d. C., una època encara molt poc coneguda en el Mediterrani Occidental”, apuntava en el mateix reportatge Darío Bernal, també codirector de Arqueomallornauta. Com abunda el catedràtic d'Arqueologia en la Universitat de Cadis, les àmfores trobades entre les restes -i que traslladaven salses de peix fermentat o garum, oli, vi i fruita conservada en abrigalli- “tenen un potencial científic incalculable com a document històric, la qual cosa permetrà en els pròxims anys situar Mallorca en un lloc privilegiat en els debats acadèmics i científics sobre l'economia i el comerç romà”.

Àmfores, aliments i secrets del comerç romà

Entre altres aspectes destaquen les inscripcions (o tituli picti) que presenten les àmfores, en la seva majoria del tipus Almagro 51C –pròpies de salaons i salses de peix–, en el que consideren una troballa excepcional donada el seu elevat número i el tipus d'escriptura marcada en elles. Els arqueòlegs van començar a analitzar la paleografia dels atuells amb altres rètols amfòrics i documents epigràfics en general, associant-los al seu contingut, i van posar en relació les dades del carregament amb els d'altres derelictes imperials. “En ser quantitativament el corpus d'epigrafia amfòrica pintada més important d'Hispània, el derelicte es revela com una peça clau per a poder comprendre amb major nitidesa la història socioeconòmica del segle IV d. C.”, asseguren en el seu estudi.

La resta d'àmfores servien per al transport d'oli (imitacions inspirades en les Dressel 23 bètiques, representatives del període baiximperial) i, en menor mesura, de vi/vinagre o productes derivats del raïm —mostos reduïts tèrmicament, coneguts com defrutum o sapa en l'Antiguitat— i/o fruits conservats en aquests productes, envasats en àmfores de fons pla. En aquest aspecte, Hispània va mantenir una agricultura intensiva sostinguda fonamentalment en dos recursos alimentosos bàsics: l'oli i el blat. Roma va potenciar les fases de producció i distribució i va organitzar la seva comercialització a gran escala. L'oli, produït en la Bètica i controlat per l'emperador, es va exportar a Roma i a tota Europa, Àsia Menor i l'Índia.

L'arquitectura del vaixell el converteix en un autèntic compendi de l'evolució de la navegació romana, en un moment de transició entre l'Antiguitat clàssica i la tardana, època en els quals van navegar vaixells dels quals es coneix molt poc en l'actualitat: a penes existeixen exemples ben conservats del segle IV, la qual cosa converteix el jaciment mallorquí en una referència científica internacional.

L'origen de la nau

L'origen geogràfic de la nau, de l'entorn de Carthago Spartaria (en l'actual Cartagena) la converteixen, a més, en el primer derelicte romà conegut amb carregament d'aquesta regió naufragat en aigües del Mediterrani. “Havíem de situar el vaixell en el seu context històric i les recerques ens han permès determinar que es tracta d'un element molt singular. És la primera vegada que es troba un vaixell amb tal carregament procedent de la zona de Cartagena i el seu entorn, i això aporta dades no tan sols al que és pròpiament la història, sinó a tot el comerç en general”, va assenyalar a eldiario.es el cap del Servei d'Arqueologia del Consell de Mallorca, Jaume Cardell, qui incideix en què es tracta d'una època de la qual hi ha “molt poques dades”.

No obstant això, mentre el lloc des del qual va partir el vaixell ha pogut ser precisat, la incertesa plana sobre el seu destí. “Sabem que va recalar en la Badia de Palma, però no si aquest carregament estava pendent de ser descarregat per a ser després comercialitzat en la resta de ciutats de l'illa, o si el vaixell va realitzar escala per a avituallar-se d'aliments i d'aigua i així continuar una ruta cap a un altre destí”, explicava García Riaza a aquest periòdic.

En concret, el projecte està coordinat per un equip d'especialistes liderat per Miquel Àngel Cau-Ontiveros (Universitat de Barcelona), Darío Bernal-Cassola (Universitat de Cadis), Enrique García (Universitat de les Illes Balears) i Carlos de Juan (Universitat de València). Compta amb el suport, entre altres institucions, de Ports de Balears, l'Ajuntament de Palma, l'Armada, la Guàrdia Civil i la Brigada de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca. Si tot surt com esperen els arqueòlegs, el derelicte de Ses Fontanelles no sols permetrà rescatar un vaixell romà del fons de la mar: també podria obrir una finestra inèdita a la vida econòmica del Mediterrani quan l'Imperi Romà s'acostava a la seva fi.