LLEGIR EN CASTELLÀ
Al carrer de Joan Miró de Palma, rere les façanes reformades i els locals d'oci que inunden la zona de Gomila, un subsòl s'amaga sota la penombra. Són trasters i habitacles sense finestres ni ventilació, amb humitats que s'adhereixen a la roba i a la incertesa dels seus habitants. En ells malviuen desenes de persones que paguen entre 300 i 750 euros al policia local que els lloga de forma fraudulenta, i que l'any passat va ser detingut per arrendar il·legalment aquests infrahabitatges sense les mínimes condicions d'higiene i salubritat. Enmig de la greu crisi que travessa l'habitatge a les Balears, els trasters de Joan Miró són una fotografia del col·lapse habitacional: un lloc on el dret al sostre es juga en un mercat depredador i on els que tenen menys són els que paguen més cara la seva pobresa.
A més de suportar la pèssima situació en què habiten, els inquilins s'enfronten ara al desnonament, instat pel mateix agent que explota les infrahabitatges, sense ni tan sols comptar amb un lloc on anar. “Arribarà el moment en què hagi de deixar aquest lloc i, quan arribi, hauré de buscar on anar. No em vull quedar al carrer, només vull un lloc digne per viure”, explica Reina, de 65 anys. “Tinc ganes de treure'm aquest problema de la meva ment. És un malson. Però l'altra part del problema és que no trobes res. Està molt complicat”, lamenta aquesta inquilina, cubana de 65 anys, el llançament estava previst per a aquest dijous i, finalment, ha estat paralitzat.
En declaracions a elDiario.es, Reina, visiblement afectada per la situació, afirma que ha arribat a plantejar-se la possibilitat de buscar a la península: “Però quan surt alguna cosa has d'estar en aquell moment allà. Si no, és impossible arribar a temps”. Al costat del desallotjament de Reina també ha estat frenat el d'una família amb tres fills, dos d'ells menors d'edat. Stop Desnonaments ha demanat la paralització de tots els llançaments instats o que pugui instar el policia local, així com la reconnexió dels subministraments que han estat interromputs les últimes setmanes. Així mateix, exigeix l'expropiació immediata de les propietats, i retreu que les administracions públiques “no es donin per al·ludides”.
Treballadors precaritzats i famílies migrants
Mentre al voltant hotels de primera categoria treuen el cap al mar i el luxós palau de Marivent –residència estival de la família reial a Mallorca– s'erigeix sobre un vessant davant de la badia de Palma burlant la seva recuperació a favor de la ciutadania, una trentena de persones sobreviu en la foscor dels infrahabitatges. Fa uns quants dies se'ls va tallar el subministrament elèctric i intenten tirar endavant amb neveres portàtils i cuines amb bombones de butà.
Els trasters són a prop d'hotels de primera categoria que treuen el cap al mar i del luxós palau de Marivent, residència estival de la família reial a Mallorca.
Des de fa almenys dos anys, el policia local, suspès de sou i de feina arran d'aquests fets, va començar a llogar desenes d'aquests habitacles a persones vulnerables: treballadors precaritzats, famílies migrants, mares amb nens petits, persones grans o cuidadores a qui els és impossible fer front als desorbitats preus de l'habitatge a Mallorca. I és que, segons un estudi de Fotocasa, el preu de l'habitatge de segona mà en Balears s'ha encarit un 124% respecte a fa 20 anys. En els darrers tres, el cost ha augmentat un 59,1% mentre els salaris ho han fet en un 7%, segons les dades proporcionades pel portal immobiliari i la plataforma InfoJobs.
L'arxipèlag és, a més, l'autonomia en què es requereixen més anys de salari per poder afrontar l'adquisició d'una llar: d'acord amb l'índex d'esforç immobiliari elaborat per Societat de Taxació, els compradors de Balears necessiten dedicar 20,1 anys de salari íntegre per poder comprar un habitatge, enfront dels 7,6 anys que es requereixen a nivell estatal. Pel que fa al lloguer, l'any passat les illes van ser, segons l'Observatori del Lloguer, la segona província amb els preus més cars, amb una mitjana de 1.598 euros al mes per vivenda. Així mateix, els ciutadans de les illes van destinar el 61% del seu salari al pagament del lloguer, mentre, en paral·lel, milers de pisos es reserven per a lloguer turístic o estan buits en espera de pujar encara més el seu valor.
“Aquesta situació és un infern”
Va ser a principis del 2024 quan la Policia Nacional i la Policia Local de Palma van començar a investigar l'agent, que no només compta amb habitacles a la zona de Gomila, sinó també a les proximitats del carrer Manuel Azaña i les zones de Foners, Lluís Sitjar i sa Indioteria. Una vegada personats en aquests, els agents van comprovar que moltes de les infrahabitatges no tenien cap il·luminació i cap ventilació, sent l'espai d''habitatge d'entre vuit i 15 metres quadrats en què s'ubicava un WC, una dutxa, un fogonet i un frigorífic. En alguns dels trasters també es va trobar alguna bombona de gas amb el conseqüent risc per a la vida en cas d'escapament.
Els agents van comprovar que moltes dels infrahabitatges mancaven d'il·luminació i cap ventilació, sent l'espai de 'casa' d'entre vuit i 15 metres quadrats en els quals se situava un WC, una dutxa, un fogó i un frigorífic
L'agent municipal tenia instal·lat, a més, un dispositiu per al control del consum d'electricitat dels habitacles, cosa que li permetia manipular les factures de la llum perquè els residents paguessin més del consumit. D'acord amb les investigacions dutes a terme, el policia, un cop finalitzava la jornada laboral a comissaria, s'encarregava de la gestió dels immobles. El Govern balear li va imposar una multa de dos milions d'euros per explotar els infrahabitatges, però continua cobrant lloguers i pressionant per buidar els habitacles.
L'agent tenia instal·lat un dispositiu per al control del consum d'electricitat dels habitacles, la qual cosa li permetia manipular les factures de la llum perquè els 'inquilins' paguessin més del consumit
“Per mi aquesta situació és un infern. És molt desagradable”, confessa Aránzazu, una altra de les llogateres. “Els únics que poden ajudar són els que no ajuden i es renten les mans”, recrimina en relació amb les autoritats públiques. I prossegueix: “Quan arribi el moment m'hauré de buscar la vida. És gairebé impossible llogar ni tan sols una habitació. La treballadora social em va dir: 'Tu busca i si trobes alguna cosa, encara que sigui més car, jo t'ajudo amb la resta”.
“No puc acabar al carrer”
Des de l'Ajuntament de Palma al·leguen que se'ls ha ofert alternatives als afectats i que, en el cas de l'ordre judicial d'aquest dijous, el Consistori s'ha posat en contacte amb la família per oferir-li els serveis socials corresponents, informant-los que eren a la llista per accedir a un centre d'acollida. Fonts de la corporació municipal asseguren a elDiario.es que la família ha rebutjat aquesta opció.
Dins aquests trasters del carrer Joan Miró, la llum elèctrica es talla cada dos per tres. Les humitats inunden les parets i les goteres travessen el sostre. Reina reflexiona: “Tinc 65 anys i amb aquesta edat no puc acabar al carrer. No estic acostumada a això i ningú no s'ho mereix”. La dona recrimina la resposta que els està donant el policia intentant fer-los fora de l'edifici: “Amb tot el meu sacrifici i ell sabent que tots els migrants estem treballant en negre, que passin aquestes coses... Va arribar a dir-me que jo li devia diners. Jo no li devia a ell res, perquè amb honestedat li pagava a la mà i no ens donava un rebut”.
Tinc 65 anys i amb aquesta edat no puc acabar al carrer. No estic acostumada a això i ningú s'ho mereix. Amb tot el meu sacrifici i ell sabent que tots els migrants estem treballant en negre, que passin aquestes coses... Va arribar a dir-me que jo li devia diners. Jo no li devia a ell res
Reina, que treballava per hores fent feines de casa, assegura que al principi no sabia “què és el que estava passant”. “Els diners que jo vaig portar quan vaig venir a viure aquí van ser tot per a ell [en al·lusió a l'agent]. Aleshores jo no tenia feina. Fins que vaig començar a treballar com a cosidora. Li pagava 350 euros més les despeses de tot”, continua. I ara què fem?“, es pregunta.
Després d'anys de pagar en negre, de viure sense contracte ni garanties, el propietari ha iniciat procediments judicials per expulsar-los, acusant-los d'impagament o de no ser llogaters legals. S'han paralitzat alguns llançaments gràcies a la intervenció de Stop Desnonaments Mallorca, que ha aconseguit, almenys de moment, frenar l'expulsió de diversos inquilins. Però la por a les cares quan toquen a la porta o quan tallen la llum una vegada més.
El mateix policia, no obstant, nega estar exercint pressions sobre els actuals inquilins, tal com va assegurar a Diario de Mallorca. En un comunicat, el propietari assegura que “no hi ha assetjament ni sabotatge, hi ha desnonaments i assenyalament de llançaments judicials”.
El propietari dels immobles és policia local de Palma. Ha estat multat amb dos milions d'euros pel Govern balear, però continua llogant els trasters i continua en el seu lloc de treball. Ell nega assetjar als seus inquilins
Les dificultats per accedir a un habitatge digne a Balears, els elevats preus del qual s'han convertit en un obstacle per a la població local davant l'elevada demanda de compra i lloguer per part d'estrangers amb més capacitat financera, han portat la població més vulnerable a buscar alternatives per poder sobreviure, com les caravanes i altres vehicles similars que s'amunteguen a diverses zones de l'extraradi de Palma.
Els grups d'esquerres de les illes han reclamat des de l'oposició que l'arxipèlag sigui declarat zona tensionada per limitar els preus dels lloguers. Sobre això, el Consell Consultiu va avalar el mes de setembre passat l'article de la Llei d'Habitatge estatal relatiu a la declaració de zones tensionades, constatant que no vulnera la Constitució i contradient així la postura del Govern balear del PP, que apel·lava a la il·legitimitat de la normativa en al·legar que envaeix competències autonòmiques en aquest sentit.
La població local, expulsada
Mentrestant, organitzacions com Stop Desnonaments insisteixen que la solució passa per l'expropiació d'aquests espais per convertir-los en habitatge públic d'emergència i per un canvi en la política d'habitatge que garanteixi drets en comptes de perpetuar el negoci i l'especulació. Però el temps corre, i cada dia que passa és un dia més d'incertesa per als que ja ho han perdut gairebé tot.
La situació de l'habitatge a l'arxipèlag balear està expulsant la població local, que de vegades es veu obligada a abandonar les illes. El problema és transversal: afecta treballadors de tota mena, des de professionals del sector serveis fins a agents de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, passant per professors o sanitaris, encara que colpeja especialment les capes més vulnerables de la població, com els migrants.
L'absència de polítiques públiques eficaces per resoldre la problemàtica –o el nul interès a implementar els mecanismes legals existents– ha agreujat un problema per al qual els ciutadans intenten buscar solucions individualment, com la proliferació de les autocaravanes com a alternativa habitacional. per regular, entre d'altres, els preus del lloguer o per treure al mercat els milers d'habitatges que es troben buits, més de 105.000 a les illes. Una xifra que en 2021 suposava un 23,9% més de les que hi havia una dècada abans. Els col·lectius també denuncien que la norma de liberalització del sòl rústic aprovada recentment per PP i Vox no contempli frenar la pressió de l'habitatge turístic ni posi límit a la compra de segones residències per part d'estrangers amb un elevat poder adquisitiu, garantint per llei un parc d'habitatge per als residents atesa l'escassetat de territori i frenant amb això l'increment desbocat dels preus.
Fe d'errors: en una primera versió d'aquest article s'afirmava erròniament que el policia seguia en el seu lloc de treball. En l'actualitat es troba suspès de sou i de feina arran dels fets pels quals va ser detingut.