Més construcció i zero impostos als habitatges buits: PP i Vox aproven els pressupostos de Palma per al 2026

L'Ajuntament de Palma ha aprovat de forma definitiva els pressupostos municipals per al 2026 -que ascendeixen a 626 milions d'euros- amb els vots de PP i Vox. Per la seva banda, l'oposició -PSOE, Més per Palma i Unides Podem- han votat en contra dels comptes després de veure rebutjades totes les seves propostes, entre elles la creació d'un impost als habitatges buits, un complement municipal a l'Impost de Turisme Sostenible (ITS) o una taxa als creueristes, cosa que, d'acord als càlculs de Més, suposaria un ingrés extra de 75 milions d'euros.

Des dels grups d'esquerra retreuen que els pressupostos beneficien les classes més adinerades, especialment amb les rebaixes fiscals contemplades en l'Impost de Béns Immobles (IBI) o l'Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO). En aquest sentit, el PSIB-PSOE retreu que el text no presenta “cap mesura ambiciosa ni estructural” per fer front a l'emergència habitacional que travessa la ciutat, com podrien ser la limitació dels preus dels lloguers, la compra d'habitatges per a lloguer assequible o la mobilització d'habitatges buits.

Es dóna la circumstància, a més, que la capital balear concentra la major part d'habitatges en mans de grans tenidors, amb 8.652 immobles (un 4,85%), dels quals 2.621 pertanyen a propietaris amb més de cent cases cadascun, d'acord a la investigació duta a terme per elDiario.es amb dades inèdites del Cadastre.

Durant el ple extraordinari celebrat aquest dilluns, la regidora d'Hisenda, Mercedes Celeste, ha defensat els comptes com una aposta “realista, equilibrada i responsable” que consolida el projecte polític iniciat el 2024 i compleix amb l'acord programàtic signat amb Vox a l'inici de mandat. Tal com ha asseverat, els pressupostos continuen la senda de la rebaixa d'impostos -una de les senyes del pacte amb l'extrema dreta-, “alleugerint la càrrega sobre famílies, autònoms i empreses”, mentre, ha subratllat, “s'aposta per la millora de la qualitat dels serveis públics, amb el pressupost més gran en recursos humans de la història de l'Ajuntament, amb 215 milions d'euros”.

Les xifres

El govern municipal ha posat l'accent en inversions socials i laborals, entre les quals destaca l'augment d'un 30% en l'atenció integral a dones víctimes de violència de gènere i de més d'un 60% per a la seva acollida, així com el compromís de realitzar una valoració dels llocs de treball del Consistori per millorar condicions laborals. Entre les partides figura també la gratuïtat del transport públic per tercer any consecutiu, la incorporació de 50 policies i 12 bombers i diverses actuacions en infraestructures i cultura -des del programa 'Palma a Punt' a l'aspiració de Capital Europea de la Cultura 2031-.

Per la seva banda, Vox no ha ocultat que el seu suport respon al fet que l'equip de govern ha incorporat propostes del partit per reforçar la seguretat, les infraestructures i el pressupost de barris. El seu portaveu, Fulgencio Coll, ha emfatitzat que es tracta d'uns comptes “equilibrats” i “lleugerament superiors” als de l'any anterior, en línia amb les prioritats compartides per tots dos socis de legislatura.

L'oposició, tanmateix, denuncia que els pressupostos reflecteixen “les prioritats” de PP i Vox, en paraules de la regidora d'Unides Podem, Lucía Muñoz. “Palma viu la major crisi d'habitatge de la seva història recent”, ha lamentat, malgrat que els comptes “no dediquen els recursos necessaris per afrontar aquesta emergència”. Un dels punts centrals de la seva crítica és la renúncia de l'Ajuntament a aplicar mesures fiscals progressives.

Entre les esmenes rebutjades per populars i extrema dreta figurava l'impuls d'un impost als habitatges buits, taxes específiques per a creueristes, o fórmules per complementar l'ITS. Tampoc han prosperat les propostes dirigides a reforçar política d'habitatge públic, un dels assumptes que l'oposició considera més urgents.

Pressupostos “per a dues famílies concretes: la turística i la immobiliària”

Des de Més per Palma, Neus Truyol ha carregat contra el que considera un pressupost orientat “a dues famílies concretes: la turística i la immobiliària”. La formació ecosobiranista sosté que les polítiques fiscals del PP faciliten la construcció d'habitatges més cars i legalitzacions en sòl rústic, mentre “s'abareten impostos al negoci immobiliari” i es promou -encara més- la massificació turística. La portaveu ha recalcat que les rebaixes fiscals no beneficiaran les famílies treballadores, sinó als sectors “que ja guanyen amb el turisme i la construcció”.

“Als que fan negoci turístic, el PP els ha donat la papereta guanyadora de més promoció turística, més massificació, més creuers, més rutes internacionals, més i més turisme que genera malestar, massificació i increment de preus per a les famílies treballadores”, ha incidit Truyol, qui ha recalcat que, a més, “hi ha un hoteler al qual li ha tocat 'El Gordo', unes vistes al mar, amb la tala dels bellaombres de Dalt Murada”. “I als que fan negoci amb l'habitatge, el PP els deixa construir habitatges més cars, legalitzar xalets en sòl rústic i els fa descomptes d'impostos”, ha lamentat.

Així mateix, els grups d'esquerres lamenten que no es destinin recursos significatius a polítiques d'igualtat, diversitat o memòria democràtica, ni per blindar serveis socials més enllà de les partides anunciades. També denuncien que, malgrat les gairebé 200 esmenes presentades, no s'hagi acceptat ni una sola. En aquest sentit, el portaveu socialista, Xisco Ducrós, ha acusat l'equip de govern “d'imposar” el pressupost “sense diàleg” i “sense consens”.

El pressupost del 2026 torna a mostrar així la sintonia entre PP i Vox a Cort, tant en el seu contingut com en la forma d'aprovació. Des de l'equip de govern s'insisteix que són uns comptes que garanteixen “estabilitat econòmica” i “mirada de futur” per a la ciutat. L'oposició replica, tanmateix, que el futur al qual miren beneficia el turisme, la construcció i els interessos privats, no a la ciutadania treballadora.