El pla d’instal·lar un xiringuito prop d’un penya-segat i en una zona natural protegida indigna els veïns d’Eivissa

Un establiment tancat de 19,2 metres quadrats acompanyat d’una tarima de fusta de 50 metres, a més de banys químics, dipòsits d’aigua, para-sols, taules i cadires. És el que una empresa projecta en aquest enclavament dins una àrea especialment sensible d’Eivissa davant la indignació de veïns i ecologistes, que han coincidit a afirmar que seria una “bogeria” instal·lar-hi un quiosc.

La possibilitat de la construcció, que abastaria una superfície d’uns 70 metres quadrats, ha generat rebombori en un moment en què les autoritats balears i fins i tot el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB), a través de resolucions recents, advoquen per alleugerir la costa, ja molt saturada d’aquest tipus de serveis temporals.

Es tracta d’una àrea de piscines de marès (una roca pròpia de les Illes) i amb riscos per a la població en cas de massificació, ja que és una zona de penya-segats i on no hi ha altres serveis destinats al turisme. “És en un lloc que té els seus riscos per a la ciutadania perquè està molt a prop d’un precipici i molt aferrat a la paret de sa Pedrera —àrea rocosa natural—, no té sentit arriscar-se que s’hi pugui produir una acumulació de gent”, valora Neus Prats, portaveu del GEN-GOB.

La zona està catalogada com a Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI), és a dir, està classificada com a sòl no urbanitzable d’especial protecció en què no es permeten usos ni activitats que impliquin una transformació del seu destí o naturalesa o que lesionin els seus valors ecològics o paisatgístics. També es troba dins del domini públic marítim-terrestre.

La iniciativa de sol·licitar aquesta autorització al Govern balear parteix de l’empresa Salt Bay S.L. La societat limitada —que figura com a activa al Registre Mercantil d’Eivissa i es va constituir amb un capital social de 3.000 euros— es va crear l’abril de 2023 i té la seu social a Sant Antoni, segons la informació mercantil consultada per aquest diari. La seva activitat econòmica està vinculada formalment al lloguer d’articles aquàtics d’oci i esportius, dins el sector de serveis recreatius. La petició forma part d’un expedient obert per al període 2024-2027.

Alegacions per part dels ecologistes

El GEN-GOB d’Eivissa ja ha presentat al·legacions per impedir la instal·lació davant la Direcció General de Costes i Litoral dins del període de vint dies hàbils habilitat. Els ecologistes reclamen la denegació de l’autorització sol·licitada en un escrit, al qual ha accedit elDiario.es, en què argumenten que la proposta incrementaria encara més la pressió sobre el litoral balear en un context que ja consideren de “saturació” de serveis i instal·lacions de temporada.

Les entitats crítiques amb el projecte consideren que noves concessions d’aquest tipus afecten negativament la conservació de la costa, augmenten la pressió humana sobre els ecosistemes i redueixen el gaudi col·lectiu d’aquests espais naturals. També vinculen la proliferació de negocis de restauració i oci amb el problema d’accés a l’habitatge a Eivissa, en considerar que l’elevada demanda de mà d’obra vinculada a la temporada turística agreuja la pressió sobre el mercat residencial.

Recorden, a més, que recentment es va ordenar el tancament d’un altre establiment situat en una zona propera del mateix municipi i que la instal·lació plantejada “no respon a una necessitat real”, va “en contra de l’interès general” i perjudica tant la conservació del litoral com la qualitat turística de l’illa, per la qual cosa sol·liciten formalment que es rebutgi la concessió. Aquest diari s’ha posat en contacte tant amb el propietari de l’empresa com amb Costes per consultar l’estat de la petició sense obtenir resposta abans de la publicació d’aquest reportatge.

Un context general de descontentament

La petició es produeix en un context de descontentament general dels agents socials i la població de l’illa pel projecte d’ampliació de l’aeroport d’Eivissa, que suposaria un greu impacte mediambiental i contra el qual també s’han posicionat empresaris i institucions. L’augment de la terminal, ubicada a l’interior del Parc Natural de ses Salines, xoca amb la necessitat de frenar la saturació turística que hi ha a la pitiüsa. De fet, el GEN-GOB presentarà accions legals i impulsarà mesures de pressió social si el projecte d’AENA segueix endavant, segons un comunicat publicat a les xarxes socials.

També després que la justícia avalés fa menys d’un mes que es Puetó, un dels xiringuitos més emblemàtics d’Eivissa i un dels pocs que queda amb preus assequibles prop de la platja —a es Puet, terme municipal de Sant Antoni, limítrof amb Sant Josep—, hagi de tancar, com va publicar Diario de Ibiza.

La resolució del TSJIB confirma la decisió de Costes de prohibir que el negoci continuï operant i rebutja el recurs presentat pels explotadors. La prohibició està justificada per la “saturació de serveis de temporada al litoral balear i la necessitat de retirar les obres fixes que ocupen la platja”, segons la sentència judicial del cas a la qual ha tingut accés elDiario.es.

L’Ajuntament de Sant Josep ha explicat que el novembre de 2023 el Govern va sol·licitar una valoració a la institució, que va elaborar un informe desfavorable respecte a la instal·lació del quiosc des del departament de Medi Ambient. Es tracta d’una iniciativa privada que, d’altra banda, queda al marge del projecte d’instal·lacions temporals dins les competències municipals.

El posicionament de l’Ajuntament —detallen— respon a “criteris de protecció de l’entorn” per tractar-se d’una zona protegida com a ANEI, “de penya-segats, aïllada i sense altres tipus d’ocupació per a usos turístics”. Tanmateix, serà el Govern —amb potestat per decidir— qui donarà una resposta definitiva una vegada finalitzat el termini d’al·legacions el pròxim 8 de juny.

El terme municipal més extens en litoral

El municipi on es pretén instal·lar el polèmic quiosc és Sant Josep, el més costaner de tota l’illa i també on els preus a peu de platja, dins del Domini Públic Marítim-Terrestre, s’han disparat a través de concessions públiques atorgades principalment a beach clubs amb preus inassumibles. Algunes de les cartes de les concessionàries oferien, la temporada turística passada, safates de sushi per gairebé 200 euros i altres plats inaccessibles per a la majoria de butxaques, com va publicar aquest diari.

En aquest mateix terme municipal, l’estiu passat, els veïns proclamaven que la “platja era un espai públic” després que diverses vil·les el lloguer de les quals està destinat a turistes i altres negocis de la costa omplissin aquests espais naturals amb para-sols i gandules. Entre ells, una platja recòndita, de dimensions molt petites, batejada com Cala Espart, però també Cala Molí, un altre paratge de còdols (un fragment de roca) i aigües cristal·lines que conviden a fer snorkel entre posidònia oceànica. Si s’aixeca la vista, això sí, només es veuen edificacions que serpentejen muntanya amunt, no poques, de luxe.

Naor Shaharabani, guia de senderisme i educador ambiental, ha estat testimoni aquesta mateixa setmana de com una altra Pedrera, la de Cala d’Hort —al mateix municipi—, bastant més massificada durant l’estiu, s’ha anat saturant d’empreses oficials de senderisme que baixaven amb grups “enormes” de visitants. Això a poques setmanes de l’estrena oficial de la temporada turística.

En aquest punt de màxim interès turístic, especialment al capvespre, quan la postal al costat d’es Vedrà és una storie fonamental de les vacances, fa anys que s’intenta regular l’accés. El consistori està treballant en la gestió i habilitació de terrenys per disposar d’un aparcament públic prop de la zona per controlar el caos que es genera any rere any. “L’illa ja té massa xiringuitos i prou àrees amb necessitat de protecció. El deure de l’administració pública és justament el contrari: centrar-se a preservar la seguretat i reforçar el control mediambiental”, objecta Shaharabani.