L'alcaldessa de València, a la jutgessa de la dana: “La veritat és que ningú m'informa que s'estiga elaborant l'Es-Alert”

“La veritat és que ningú no m'informa que s'estiga elaborant, ni que s'haja de rebre”. Així es va referir l'alcaldessa de València, María José Catalá, davant la jutgessa de la dana a l'enviament de l'Es-Alert el 29 d'octubre de 2024, tràgica jornada que va acabar amb 230 morts. I això que Catalá va assegurar que els tècnics de Protecció Civil de l'Ajuntament de València estaven en “coordinació constant” amb el Centre d'Emergències de la Generalitat, segons indica l'acta de la seua declaració del passat 8 de juliol, a la qual ha tingut accés elDiario.es.

L'alcaldessa del PP va descriure una mena de doble via en la gestió de l'emergència de la dana. D'una banda, la ciutat, que va convocar al matí la reunió del Centre de Coordinació Operativa Municipal (Cecopal), molt poc després de l'activació de l'alerta roja. I, en paral·lel, la Generalitat Valenciana, que va relegar la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi) a la vesprada. El Cecopal es comunicava amb Emergències en un pla tècnic, segons va repetir diverses vegades l'alcaldessa Catalá.

L'advocada que representa l'acusació popular del PSPV-PSOE en la causa de la dana, Nuria de Antonio, va plantejar directament aquesta dicotomia entre el Cecopal i el Cecopi:

—Des de la Generalitat, en algun moment la telefonen per informar-la, alertar-la o demanar-li informació de la ciutat de València?

—A mi personalment, no.

—No telefonen a ningú? I li consta que telefonaren al Cecopal? A algú del Cecopal?

—Doncs a nivell tècnic no ho sé. A nivell tècnic desconec si ens van preguntar... És possible que ens preguntaren en algun moment (...).

—Mai a nivell polític?

—No.

La primera edil va aportar els seus missatges de WhatsApp del dia dels fets en relació amb l'emergència. “Tinc el mòbil i no he esborrat res”, va deixar anar Catalá. L'alcaldessa va escriure el primer WhatsApp a l'aleshores president, Carlos Mazón, a les 23.11, per dir-li que estava a la central de la Policia Local per si necessitava alguna cosa. La resposta del cap del Consell donava compte de la situació: “És horrible, hi haurà molts morts”.

La telefonada a Mazón de matinada

María José Catalá també va revelar que va telefonar al president a les 2.32 de la matinada, mentre l'alcaldessa de València, en plena “voràgine de l'emergència”, prenia una sèrie de decisions que, potser, excedien les seues competències municipals, si bé la situació les requeria.

“El telefone en aquell moment perquè sent que estic desallotjant Pinedo sense que ningú em diga que desallotge, traient gent de la V-30, de la pista de Silla, de l'A-3, amb autobusos de l'EMT; eixint del meu terme, pujant gent als autobusos per portar-la a la ciutat. És a dir, sent que estic prenent unes decisions que transcendeixen la meua responsabilitat”, va explicar la testimoni sobre la telefonada amb el president, que actualment figura en la causa com una mena de 'preinvestigat'.

La testifical de María José Catalá també va posar damunt la taula el contrast entre l'actuació de Mazón i el paper de la primera edil de la capital. Mentre que el president de la Generalitat es va desconnectar del grup de WhatsApp del Consell, especialment mentre estava tancat amb Maribel Vilaplana en un reservat del restaurant El Ventorro durant un llarg dinar i una llarga sobretaula, l'alcaldessa va estar pendent de la gestió municipal de l'emergència, segons es desprén del xat dels regidors incorporat al sumari del procediment.

D'altra banda, Mazón va arribar al Cecopi amb un cert retard i va abandonar la reunió poc després de la mitjanit, segons han acreditat diversos testimonis dels fets. Aquella matinada, els Bombers i les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat van treballar sense descans davant la magnitud de la catàstrofe, malgrat la impossibilitat d'accedir a nombroses poblacions afectades.

No obstant això, supervivents de la catàstrofe ocorreguda en zones pròximes a la ciutat van anar arribant pels seus propis mitjans fins a poblacions limítrofes amb la capital o fins a les pedanies: “Aquestes persones quasi totes no eren de València, eren totes de l'àrea metropolitana, que segurament (...) venien de treballar i tot això els va agafar a la pista de Silla i l'A-3”, va explicar l'alcaldessa. El Cecopal va prendre la decisió d'enviar autobusos de l'EMT per traslladar els afectats i els pavellons habilitats per l'Ajuntament de València per atendre els supervivents es van anar omplint.

L'alcaldessa, en veure superat el seu àmbit d'actuació, va contactar amb Mazón, que ja tornava a la seua residència a València després d'haver abandonat el Cecopi. Catalá va emmarcar així la telefonada: “Vaig prenent aquestes decisions i ningú em diu que les prenga. Estic més enllà del meu terme i molt conscient que la Policia Local de València no ha de, segons la normativa, a priori, si no la coordinen o activen des del Centre d'Emergències, eixir més enllà del nostre terme”.

La testimoni també va mostrar el seu vessant més humà i va explicar que les gestions d'aquella matinada es van centrar, en gran manera, a aconseguir mantes per als afectats, que arribaven xopats o descalços a la ciutat. “Segurament perquè em van dir que hi havia xiquets xopats i, com que soc mare, en aquell moment m'obsessionava tindre material”, va dir Catalá.

Reflexos molt desiguals

L'alcaldessa va descriure la seua “relació en l'àmbit polític” amb Mazón com a “bastant fluida” i “freqüent”. No obstant això, la corporació municipal i el Consell van reaccionar de manera molt desigual.

L'equip de Catalá va activar el Cecopal de bon matí, poc després que l'alerta roja s'estenguera al litoral nord de la província de València. “Segons el pla d'actuació municipal de l'Ajuntament que tinc, no teníem obligació de convocar el Cecopal en aquell moment perquè estàvem en una situació de preemergència i ens estableix la convocatòria del Cecopal en situació 1”, va dir l'alcaldessa. “Però vam considerar oportú convocar el Cecopal”, va reblar.

El Cecopi, per la seua banda, es va convocar a les 17.00, tot i que la situació ja era extremadament greu en diversos punts de la província de València i que ja s'havia activat la Unitat Militar d'Emergències (UME). L'alcaldessa de la capital va saber a les 18.00 de la constitució del Cecopi, al qual els Bombers municipals no van assistir, tot i haver sigut convocats, segons la documentació del Centre d'Emergències de la Generalitat que consta en la causa.

Sense coordinació “en l'àmbit polític”

“Nosaltres no formàvem part del Cecopi i mai no ens vam connectar a cap Cecopi”, va adduir la testimoni. Tot seguit, però, va afegir que en les reunions posteriors a la catàstrofe se'ls va “convidar” per la preocupació sobre la mobilitat. “Però fins a aquell moment nosaltres no vam participar en el Cecopi”, va reblar l'alcaldessa.

María José Catalá va assegurar durant la seua declaració testifical que, mitjançant els tècnics respectius, hi va haver una “comunicació permanent” entre l'Ajuntament i Emergències. “Entenc que teníem una via de contacte formal articulada amb el 112 i el CCE [Centre de Coordinació d'Emergències], però era en l'àmbit tècnic i, en cap cas, en l'àmbit polític”, va manifestar l'alcaldessa.

Tampoc va parlar per telèfon amb el president de la Diputació de València, Vicente Mompó, que participava en el Cecopi malgrat no haver sigut convocat formalment. Els seus únics contactes amb l'aleshores consellera Salomé Pradas i amb el secretari autonòmic d'Emergències, Emilio Argüeso —tots dos investigats en la causa—, es van produir el matí de la dana. “Intuïtivament, a qui telefone jo a les nou del matí és a ella, perquè, al remat, entenc que, si hi ha algú que puga donar-me dades sobre unes alertes meteorològiques, és la consellera o el secretari autonòmic, però és intuïtiu”, va dir Catalá.